Arxivar per Agost, 2010

A risc de perdre la poca audiència femenina d’aquest blog: Com són realment les noies? Aquest vídeo ens dona una pista. Són gairebé 10 minuts de vídeo però valen la pena.

Us he parlat alguna vegada d’en Mel?

J19marzo2009mini

S14marzo2009mini

S04abril2009mini

X01abril2009mini

S18julio2009mini

Els personatges de Star Wars estan en hores baixes. Per exemple, el Chewbacca ha de pluriemplear-se com a mascota dels jocs olímpics d’hivern de Vancouver.

chewbacca-quatsi

Altres personatges del episodi III han de fer merchandising de tot, fins i tot de paper de water.

e3_zewa_6470

Fins hi tot venen la espasa laser per la Wii.

wii-saber

Inclús la versió espasa laser de butxaca.

sith_army_penknife

Posats a fer espases làsers, què millor que te la facis tu mateix al teu gust?

lightsaber2

Però res millor que l’espasa laser que t’ofereixen a la teletienda.

Avui es us veig una mica avorridets. Però no patiu!! Doncs si ara patiu!! ara no!! ara si!! ara m’he tornat boig…
Val ja està. Si lo avorriment, si. Doncs per passar una estoneta res millor que una recomanació especial d’uns quants jocs

– Per començar un de senzillet: Ragdoll avalanche II. Simplement movent el mouse intenta que no et caigui res a sobre. Fàcil, no? Val, ara que ho has provat durant 2 minuts passa al següent.

Click Maze 2: Es tracta d’anar portant la boleta cap a la rodona vermell amb el menor nombre possible de clics i sense xocar contra res. També es fàcil, no? Però també es una mica més viciant que l’anterior.

Reallistic Internet Simulator:  Recordes la vida abans del Firefox? No? Doncs aquí un joc on et recorda aquest oblidat malson.

Segona part del viatge!

Dimecres 11

A Bergen es on em van desmuntar el mite dels salmons. A noruega ja no queda pràcticament cap salmó criat lliurement. Degut a que gairebé el 100% de l’energia que genera el país es gracies a centrals hidroelèctriques els rius han quedat tallats i les corrents han canviat de tal manera que els salmons van desaparèixer. En fi, sempre ens quedara els salmó criat en captivitat, que també es prou bo.

De Bergen en si vaig veure poc, em vaig dedicar a admirar el tram fins Flåm (es pronuncia Flom, més o menys) . Aquest tram transcorre la carretera al costat d’un fiord força maco i vas veient com les cascades d’aigua van caient per les muntanyes que per estar a nivell de mar son molt altes, amb la vegetació típica d’alta muntanya. Arriban a Flåm vaig agafar un tren turístic que puja 400 metres en només 20km i et permet veure un munt de cascades que hi han per la vall. En resum, molt verd i molta aigua dolça i molta aigua salada.

Dijous 12

El vaixell atraca en el port de Hellesylt, travessant prèviament el  que diuen que es un dels fiords més macos del país, es possible, els creurem per aquesta vegada. Emprenc direcció a la glacera de Briksdal passant com no podria ser d’una altra manera per prats verds, muntanyes escarpades, cascades, llacs d’aigües turqueses. Després toca seguir el curs del riu que surt de la glacera fins a arribar, oh sorpresa! a la glacera!  Un cop satisfet d’haver-me apropat el gel i haver menjat el millor salmó de la meva vida baixo direcció Geiranger on em trobo pel camí el parc de Jostedalsbreen, es a dir, un altre llac amb aigües turqueses, i aprofitant l’enclau tan bonic han posat un museu amb uns quants bitxus.

Finalment s’arriba a la famosa vista que tenen com a portada 9 de cada 10 guies de viatge noruegues, el port de Geiranger. Finalment ja només queda la navegació a través del Sunnylvsfjorden (un fiord) fins arribar a mar obert.

Divendres 13

Dia de navegació. Es el moment per aprofitar el jacuzzi i posar un peu a la piscina i dir que està massa freda pel meu gust i tornar a fer-me lloc al jacuzzi. Per la tarda em proclamo guanyador en un trivial sobre sons d’animals, el premi? un pin del vaixell! Evidentment vaig saltar sobre l’organitzador del trivial i li vaig clavar el pin a l’ull i tot seguit el vaig llançar a les gèlides aigües de l’atlàntic. No, de fet no va passar això, però va anar de ben poc.

Dissabte 14

Em desperto mentre el vaixell atraca suaument al port de Kiel. Després d’un bon esmorzar i una breu passejada per la prescindible ciutat de Kiel un autobús em trasllada per una solida autopista alemanya fins a Hamburg i em retrobo amb l’aeroport de Hamburg. Tinc temps de recorre’l de dalt a baix i xafardejar per les botigues abans no pujo a l’avió en direcció Munich. Un cop a Munich tinc el temps just per prendrem un caputxino que estava força bo tenint en compte que era de màquina i gratis! Quant ens falta aprendre dels alemanys!

Això es tot! No deixeu de veure les fotos!

Avui la primera part del diari de viatge de 8 dies que vaig tenir de vacances. També teniu les fotos.

Dissabte 7

Barcelona – Munich (Avió Lufthansa, 1h 45 min aprox)

Munich – Hamburg (Avió Lufthansa, 1h aprox)

Hamburg – Kiel (Autocar desconegut, 1h 30min aprox)

En Kiel m’embarco en el MSC Poesia. Intensa visita al vaixell mapa en mà per les 13 cobertes visitables. Revisió de piscines, jacuzzis, bars, restaurants, cobertes exteriors, casino, saló recreatiu, botigues i altres collonades del vaixell. Finalment, amb tots els passatgers i tripulació a bord el vaixell posa rumb a Copenhague.

Diumenge 8

Visita a la ciutat de Copenhague per tercer cop  (2007, 2009, 2010). Aquest cop faig la visita “alternativa” allunyant-me dels carrers peatonals i cèntrics i concentrant-me en parcs com ara faelledparken on tenien muntada amb exposició de cotxes d’època (gratis) i una competició (pagant), els llacs circumdants de la zona west del centre, algun que altra església, el parc de ostre anlaeg, on em va atacar un cigne amb mala llet. I vaig voler tornar a visitar la famosa Sireneta. El problema es que la Sireneta estava de vacances en la exposició de Shangay… Total, que en el seu lloc hi havia una pantalla gegant on es veia la Sireneta amb un munt de xinesos passant per darrera. I per ironies de la vida, la foto me la va fer un asiàtic.

Per la tarda tocava fer el simulacre d’emergència obligatori per tots els creuers. S’ha d’anar al punt de reunió assignat segons la teva zona del vaixell. Però en cas d’emergència real es més tentador sortir per la finestra que tenia just a sobre de les barques salvavides i fotre el camp sense esperar a ningú. Potser soc una mala persona, però soc una mala persona viva.

Dilluns 9

Arribada a Oslo i visita al museu folklòric de cases de fusta anomenat amb un nom en noruec molt complicat i que tampoc us diria res. En el museu destaca destaca una església víking de l’any ves a saber quant tota feta de fusta i ornamentada amb dracs i altres detallets curiosos.

Després una visita al famós parc Vigelandsparken amb un munt d’escultures del famós escultor noruec Gustav Vigeland, totes elles realitzades amb bronze o amb granit, totes elles relacionades amb la vida de l’home.

Més tard cap al centre d’Oslo a donar un cop d’ull ràpid al Palau Reial, al teatre, al Parlament (sí, també tenen lleons), a l’ajuntament i a la seu del premi Nobel de la Pau. Pensareu, però els premis Nobel no es donaven en Stockholm? Doncs si, es donen tots menys el de la Pau, per què van considerar que Suècia era un país massa bel·ligerant com per entregar el de la Pau, per això van triar el seu país veí el qual era tan pobre en exercit que sempre es deixava conquerir de seguida i mai donava problemes.

Dimarts 10

Arribada a la capital noruega del petroli, Stavanger. L’element més destacable de la ciutat són unes boniques casetes de fusta pintades totes de blanc i decorades amb floretes en els balcons i finestres patrimoni de la humanitat. També té una petita catedral davant un parc amb un llac.

Noruega era un país pobre de pescadors que ningú s’hi fixava per què no tenia res de bo, fins que en 1969 es va trobar petroli. Llavors l’estat noruec va fundar Statoil, la empresa que domina la gran part del petroli de noruega.  Gràcies als ingressos aportats pel petroli i correctament gestionats per l’estat,  Noruega s’ha convertit en un dels països més rics i amb un nivell de vida molt alt, contràriament a altres estats que si haguessin trobat petroli només s’haguessin beneficiats uns quants empresaris.

En el museu del petroli expliquen detalladament la generació del petroli gracies a la acumulació de bitxus i plantetes de fa molt i molt de temps sota la cortesa terrestre i amb les correctes circumstancies de pressió i una mica de sort tenim una bona bossa de petroli. En el museu t’expliquen els diferents tipus de trepants que es fan servir per perforar, les diverses plataformes que es munten en funció de la profunditat oceànica i la evolució de la maquinaria al llarg dels anys. Tot això amb maquetes, reconstruccions i vídeos molt entretinguts.

Per la tarda una visita el monestir de Utstein, repassar detalladament les casetes de fusta i aprofitar per despedir-me de la plataforma petrolífera abandonada situada a prop de Stavanger.

Demà passat la segona part.

Gomina, altrament coneguda com a gel fixador de cabells.

Quant jo era jove, no sabria i no voldria especificar quant fa d’això, a vegades em posava gomina en els cabells.  Suposo que seria per intentar dominar-los més bé, o tal com diu en l’embas aconseguir més control, definició i fins i tot brillantor, això si, tot amb un efecte prolongat.

Total, que va arribar un dia que vaig deixar de posar-me gomina, i ara resulta que tinc 3 pots de gomina (en part culpa de la tentadora oferta de 50ml gratuïts) que no faig servir ni crec que faci servir per res.

En què la podria fer servir?

Post en homenatge a Terry Pratchett! Un altre cop un  altre? Si! mai ni ha prou!

  • Emplear el sarcasmo con según que gente es como atacar un castillo con merengues.
  • Las posibilidades de una entre un millón salen bien nueve de cada diez veces.
  • Ankh-Morpork había coqueteado con muchas formas de gobierno, y había terminado asumiendo ese tipo de democracia que se conoce como ‘Un Hombre, Un Voto’. El Patricio era el Hombre, y el Voto era el suyo.
  • Una cosa que Rincewind sabía sobre las tumbas de gran tamaño era que sus constructores solían ser alegres y creativos en lo tocante a trampas y estacas.
  • La vida habita en todos los lugares donde puede. Donde no puede, simplemente tarda un poco más.
  • El Gremio de los Alquimistas está enfrente del Gremio de los Jugadores. Normalmente. En ocasiones está encima de él, o debajo de él, o cayendo a trozos a su alrededor.
  • El racismo no era un problema en el Mundodisco porque, con trolls y enanos y todo eso, el especiecismo era más interesante. Los blancos y los negros vivían en perfecta armonía y se aliaban contra los verdes.
  • El Emperador tenía todos los requisitos para un cadáver excepto, por así decirlo, el más vital.
  • Es una metáfora de la puta existencia humana, un dragón. Y por si eso no fuera lo suficientemente malo, también es una jodida cosa enorme, caliente y voladora.
  • Sólo porque alguien sea miembro de una minoría étnica no significa que no sea un pequeño cabrón desagradable.
  • La estupidez real siempre vence a la inteligencia artificial.
  • El vermín es un pariente blanco y negro del lemming, que se encuentra en las frías regiones ejeñas. Su piel es rara y muy valiosa, sobre todo para el mismo vermín; el bastardo egoísta hará cualquier cosa antes que soltarla.
  • La única forma de arreglar la casa en este lugar era con una rasqueta o, preferentemente, una cerilla”.

Post en homenatge a Terry Pratchett! Un altre? Si! mai ni ha prou!

  • Zanahoria medía dos metros pero había crecido como un enano, y después más como un humano.
  • Se dice que a aquel a quien los dioses quieren destruir, primero le vuelven loco. De hecho, a aquel a quien los dioses quieren destruir, primero le dan el equivalente de un palo con una mecha encendida y Acme Dynamite Company escrito en un lado. Es más interesante, y no lleva tanto tiempo.
  • “¿Estudiantes?”, ladró el Archicanciller. “Sí, señor. ¿Sabe a quiénes me refiero? Son los más delgados, los de las caras pálidas. ¿Recuerda que somos una universidad? Vienen con el paquete, como las ratas…”
  • En Ghat creen en las sandías vampiro, aunque el folklore guarda silencio sobre lo que creen de las sandías vampiro. Posiblemente te chupan ellas a ti.
  • Esto es muy similar a la sugerencia del filósofo quirmiano Ventre, que dijo: “Posiblemente los dioses existen, y posiblemente no. Así que ¿por qué no creer en ellos de todas formas? Si todo es cierto, irás a un lugar perfecto al morir, y si no lo es no has perdido nada, ¿no?”. Después de morir se despertó en un círculo de dioses que llevaban palos con bastante mal aspecto, y uno de ellos le dijo: “Vamos a enseñarte lo que pensamos de los listillos por aquí…”
  • Se había convertido en institutriz. Era uno de los pocos trabajos que una dama conocida podía desempeñar. Y lo hacía bien. Había jurado que si alguna vez se sorprendía a sí misma bailando en los tejados con deshollinadores, se mataría a golpes con su propio paraguas.
  • Los Budistas Yen son la secta religiosa más rica del universo. Mantienen que la acumulación de dinero es una gran maldad y una carga para el alma. Por tanto, sin importarles el riesgo personal, ven como su penoso deber el adquirir tanto como les sea posible para reducir el riesgo a la gente inocente.
  • “Eso es cierto”, dijo. “Somos filósofos. Nosotros pensamos, por tanto nosotros soy”.
  • Utilizar una metáfora delante de un hombre tan poco imaginativo como Ridcully era como poner una bandera roja delante de un to… era como poner algo muy irritante delante de alguien a quien eso le irritaba.
  • El jefe se había transformado en una calabaza aunque, de acuerdo con las reglas del humor universal, aún llevaba puesto el sombrero.

Post en homenatge a Terry Pratchett!  Si! mai ni ha prou!

  • Algunas religiones de Ankh-Morpork todavía practicaban el sacrificio humano, aunque realmente ya no necesitaban practicar más porque eran muy buenas en ello.
  • Desde detrás, Vetinari parecía un flamenco carnívoro.
  • Rincewind podía pedir piedad a gritos en diecinueve idiomas, y simplemente gritar en otros cuarenta y cuatro.
  • “Suerte es mi tercer nombre”, dijo Rincewind. “Eso sí, mi segundo nombre es Mala”.
  • Por supuesto, el mero hecho de haber oído un grito aterrador y escalofriante del tipo que hace que la misma médula se te hiele en los huesos no significa automáticamente que algo vaya mal.
  • ‘Conozco a las personas que hablan de sufrir por el bien común. ¡Nunca son ellos, joder! Cuando oyes a un hombre gritar: ¡Adelante, bravos camaradas!, verás que siempre es el que está detrás de la jodida roca enorme, y el único que lleva el casco realmente a prueba de flechas’.
  • Ocho años en la industria nuclear me han enseñado que cuando no hay nada que pueda ir mal y todo imprevisto ha sido considerado, entonces es el momento de comprar una casa en el continente de al lado.
  • Los dioses del Disco nunca se han preocupado mucho de juzgar las almas de los muertos, así que la gente sólo va al infierno si es allí donde creen, en su fuero más interno, que merecen ir. Lo cual no creerán si no lo conocen. Esto explica por qué es tan importante disparar a los misioneros nada más verlos.
  • El consenso parecía ser que si se enviaban números realmente grandes de hombres a tomar la montaña, entonces podrían sobrevivir a las rocas los suficientes como para tomar la ciudadela. Ésta es esencialmente la base de todo el pensamiento militar.
  • La gente que mide más de dos metros y tiene los hombros casi igual de anchos tiene a menudo viajes sin acontecimientos. La gente les salta desde detrás de los rocas y les dice cosas como: ‘Oh, lo siento. Creía que eras otra persona’.
  • La persona que había al otro lado era una mujer joven. Muy obviamente una mujer joven. No había manera posible de confundirla con un hombre joven en ningún lenguaje, especialmente en braille.
Choque de ReyesGeorge R. R. Martin

Super interessant segona part de Canción de Hielo y Fuego. Continua la disputa dels 7 regnes pel control del continent. Cada família per la seva banda, fent les seves aliances mitjançant matrimonis o mitjançant morts convenientment oportunes, això es la guerra! Quant sembla que un exercit sembla tenir avantatge sobre un altre pam! uns canvien de bàndol, apareix un altre exercit que et pensaves que estava lluny i tot canvia, uns es canvien de bàndol i d’altres directament fan el seu propi bàndol, per què serà que tothom vol ser rei costi el que costi? A sobre el protagonista (el que té més capítols, com a mínim) es el meu personatge preferit ^^

No puc dir res més! Qualsevol cosa que afegeixi seria (encara més) spoiler. S’ha de llegir! una gran saga de ciència ficció medieval (però de moment hi ha poc de ciència ficció), obligatòria pels amants del gènere i totalment recomanable per la resta de mortals.

Su boca habría diso la desesperación del más gracioso de los bufones; era una boca creada para los bufidos, las reprimendas y las órdenes cortantes, de labios finos y músculos tensos, una boca que había olvidado cómo sonreír y nunca había sabido abrirse en una carcajada. En ocasiones, al maestre Cressen le parecía que podía oír a Lord Stannis rechinando los dientes al otro lado del castillo.

– ¡Ratas frescas! -anunciaba a gritos un vendedor ambulante que ofrecía ratas asadas en un espetón-. ¡Ratas frescas!
Sin duda, eren mejores que las ratas viejas y medio podridas. Pero lo más aterrador era que las ratas asadas tenían un aspecto más apetitoso que la mercancía que vendían los carniceros.

– ¿Cómo sabes a cuáles debes contratar?
– Les hecho un vistazo. Los interrogo si han combatido y qué tal mienten. – Bronn sonrió-. Y luego les doy una oportunidad de matarme, mientras yo trato de matarlos a ellos.
– ¿Te has cargado a alguno?
– A ninguno que pudiera habernos sido útil.
– ¿Y si alguno te mata a ti?
– Contrátalo sin falta.

– No puedes hablarme así. El rey hace lo que quiere.
– Aerys Targaryen hizo lo que quiso. ¿Te ha contado alguna vez tu madre qué le paso?
– ¡Nadie amenaza a Su Alteza ante la Guardia Real! – ruigó Ser Boros.
– No estoy amenazando a Su Alteza al rey, ser – dijo Tyrion Lannister arqueando una ceja-. Estoy educando a mi sobrino. Bronn, Timett, la próxima vez que Ser Boros abra la boca, lo matáis. – El enano sonrió-. Eso sí que ha sido una amenaza. ¿Captaís la diferencia?

El Rey apretó los dientes y no dijo nada. Fue Melisandre la que habló en su lugar.
– Que el Señor de la Luz os proteja en vuestra oscuridad, Ser Cortnay.
– Que los Otros le den por el culo a vuestro Señor de la Luz -le espetó Penrose-, y que luego se limpien con ese trapo que lleváis.

– Si os dejáis matar como idiotas, les echaré vuestros cadáveres a las cabras -amenazó Tyrion mientras el primer grupo de Grajos de Piedra se alejaba del atracadero.
– El Mediohombre no tiene cabras -dijo Shagga entre dientes.
– Ya me buscaré unas cuantas, aunque sea sólo para ti.

Per cert, marxo 8 dies fora. Això vol dir que durant la setmana que ve (setmana de Terry Pratchett) no hi serè, per tan no us estranyeu si encara contesto menys del lo habitual.
Ah casi m’oblido, aprofiteu per robar-me a casa!
Nota:9/10

404: tortugas radioactivas

Degut a l’entrada de l’agost, aquest blog reduirà el seu ritme de publicacions periòdiques a 3 posts per setmana. Per tan tindrem post dilluns, dimecres i divendres. Tothom es mereix una mica de vacances, no? Però tranquils, no us talleu les venes, al 6 de setembre si tot va bé, tornarem als 5 posts setmanals i la vostra sed de pons posts quedarà plenament coberta.

O sigui que intenteu aguantar fins dimecres. Aprofiteu per fer alguna cosa, aneu al cine, mireu alguna de les grans sèries que recomana aquest blog, dediqueu-vos al vostre propi blog, aneu a la platja a mirar noies en top-less o si sou noies aneu a fer top-less, etc.

Va vinga, per què no quedeu tan destrossats us faig un anticipi, la pròxima setmana serà la setmana de Terry Pratchett, això vol dir que tots els pots de la setmana que ve, es a dir tres, seran sobre el meu autor preferit.