Choque de Reyes – George R. R. Martin (928 pàgines)
Super interessant segona part de Canción de Hielo y Fuego. Continua la disputa dels 7 regnes pel control del continent. Cada família per la seva banda, fent les seves aliances mitjançant matrimonis o mitjançant morts convenientment oportunes, això es la guerra! Quant sembla que un exercit sembla tenir avantatge sobre un altre pam! uns canvien de bàndol, apareix un altre exercit que et pensaves que estava lluny i tot canvia, uns es canvien de bàndol i d’altres directament fan el seu propi bàndol, per què serà que tothom vol ser rei costi el que costi? A sobre el protagonista (el que té més capítols, com a mínim) es el meu personatge preferit ^^
No puc dir res més! Qualsevol cosa que afegeixi seria (encara més) spoiler. S’ha de llegir! una gran saga de ciència ficció medieval (però de moment hi ha poc de ciència ficció), obligatòria pels amants del gènere i totalment recomanable per la resta de mortals.
Su boca habría diso la desesperación del más gracioso de los bufones; era una boca creada para los bufidos, las reprimendas y las órdenes cortantes, de labios finos y músculos tensos, una boca que había olvidado cómo sonreír y nunca había sabido abrirse en una carcajada. En ocasiones, al maestre Cressen le parecía que podía oír a Lord Stannis rechinando los dientes al otro lado del castillo.
– ¡Ratas frescas! -anunciaba a gritos un vendedor ambulante que ofrecía ratas asadas en un espetón-. ¡Ratas frescas!
Sin duda, eren mejores que las ratas viejas y medio podridas. Pero lo más aterrador era que las ratas asadas tenían un aspecto más apetitoso que la mercancía que vendían los carniceros.
– ¿Cómo sabes a cuáles debes contratar?
– Les hecho un vistazo. Los interrogo si han combatido y qué tal mienten. – Bronn sonrió-. Y luego les doy una oportunidad de matarme, mientras yo trato de matarlos a ellos.
– ¿Te has cargado a alguno?
– A ninguno que pudiera habernos sido útil.
– ¿Y si alguno te mata a ti?
– Contrátalo sin falta.
– No puedes hablarme así. El rey hace lo que quiere.
– Aerys Targaryen hizo lo que quiso. ¿Te ha contado alguna vez tu madre qué le paso?
– ¡Nadie amenaza a Su Alteza ante la Guardia Real! – ruigó Ser Boros.
– No estoy amenazando a Su Alteza al rey, ser – dijo Tyrion Lannister arqueando una ceja-. Estoy educando a mi sobrino. Bronn, Timett, la próxima vez que Ser Boros abra la boca, lo matáis. – El enano sonrió-. Eso sí que ha sido una amenaza. ¿Captaís la diferencia?
El Rey apretó los dientes y no dijo nada. Fue Melisandre la que habló en su lugar.
– Que el Señor de la Luz os proteja en vuestra oscuridad, Ser Cortnay.
– Que los Otros le den por el culo a vuestro Señor de la Luz -le espetó Penrose-, y que luego se limpien con ese trapo que lleváis.
– Si os dejáis matar como idiotas, les echaré vuestros cadáveres a las cabras -amenazó Tyrion mientras el primer grupo de Grajos de Piedra se alejaba del atracadero.
– El Mediohombre no tiene cabras -dijo Shagga entre dientes.
– Ya me buscaré unas cuantas, aunque sea sólo para ti.
Per cert, marxo 8 dies fora. Això vol dir que durant la setmana que ve (setmana de Terry Pratchett) no hi serè, per tan no us estranyeu si encara contesto menys del lo habitual.
Ah casi m’oblido, aprofiteu per robar-me a casa!
Nota:9/10