Arxivar per 2010-08-20

Segona part del viatge!

Dimecres 11

A Bergen es on em van desmuntar el mite dels salmons. A noruega ja no queda pràcticament cap salmó criat lliurement. Degut a que gairebé el 100% de l’energia que genera el país es gracies a centrals hidroelèctriques els rius han quedat tallats i les corrents han canviat de tal manera que els salmons van desaparèixer. En fi, sempre ens quedara els salmó criat en captivitat, que també es prou bo.

De Bergen en si vaig veure poc, em vaig dedicar a admirar el tram fins Flåm (es pronuncia Flom, més o menys) . Aquest tram transcorre la carretera al costat d’un fiord força maco i vas veient com les cascades d’aigua van caient per les muntanyes que per estar a nivell de mar son molt altes, amb la vegetació típica d’alta muntanya. Arriban a Flåm vaig agafar un tren turístic que puja 400 metres en només 20km i et permet veure un munt de cascades que hi han per la vall. En resum, molt verd i molta aigua dolça i molta aigua salada.

Dijous 12

El vaixell atraca en el port de Hellesylt, travessant prèviament el  que diuen que es un dels fiords més macos del país, es possible, els creurem per aquesta vegada. Emprenc direcció a la glacera de Briksdal passant com no podria ser d’una altra manera per prats verds, muntanyes escarpades, cascades, llacs d’aigües turqueses. Després toca seguir el curs del riu que surt de la glacera fins a arribar, oh sorpresa! a la glacera!  Un cop satisfet d’haver-me apropat el gel i haver menjat el millor salmó de la meva vida baixo direcció Geiranger on em trobo pel camí el parc de Jostedalsbreen, es a dir, un altre llac amb aigües turqueses, i aprofitant l’enclau tan bonic han posat un museu amb uns quants bitxus.

Finalment s’arriba a la famosa vista que tenen com a portada 9 de cada 10 guies de viatge noruegues, el port de Geiranger. Finalment ja només queda la navegació a través del Sunnylvsfjorden (un fiord) fins arribar a mar obert.

Divendres 13

Dia de navegació. Es el moment per aprofitar el jacuzzi i posar un peu a la piscina i dir que està massa freda pel meu gust i tornar a fer-me lloc al jacuzzi. Per la tarda em proclamo guanyador en un trivial sobre sons d’animals, el premi? un pin del vaixell! Evidentment vaig saltar sobre l’organitzador del trivial i li vaig clavar el pin a l’ull i tot seguit el vaig llançar a les gèlides aigües de l’atlàntic. No, de fet no va passar això, però va anar de ben poc.

Dissabte 14

Em desperto mentre el vaixell atraca suaument al port de Kiel. Després d’un bon esmorzar i una breu passejada per la prescindible ciutat de Kiel un autobús em trasllada per una solida autopista alemanya fins a Hamburg i em retrobo amb l’aeroport de Hamburg. Tinc temps de recorre’l de dalt a baix i xafardejar per les botigues abans no pujo a l’avió en direcció Munich. Un cop a Munich tinc el temps just per prendrem un caputxino que estava força bo tenint en compte que era de màquina i gratis! Quant ens falta aprendre dels alemanys!

Això es tot! No deixeu de veure les fotos!