Arxivar per 2010-09-20

Tormenta de espadas –  George R. R. Martin (1.228 pàgines)

Tercera entrega de la saga medieval amb gust a thriller polític. Quant sembla que no et poden presentar més personatges te’n posen de nous! Però son nous? Que coi si abans havien sortit però sense donar-lis més importància i de cop i volta estan al mig de la historia, al mig de la disputa del munt de reis que es barallen pels 7 regnes. Quin rei guanyara? I que coi fa la noia a l’altra banda del mar? I que coi està passant al nord?

En aquest llibre veus com personatges carismàtics com en Tyrion i en Jaime prenen protagonisme, ve el primer ja en tenia bastant abans, però coneixes més al segon i comences a oblidar-te de la família Stark que són més sossos per passar-te a la Lannister que tenen bastanta més gràcia.

Veus com tothom fa els seus plans per aconseguir terres, exercits i poder i a ningú li acaba sortint bé, tothom acaba perdent, ningú surt guanyant, com a mínim durant gaire estona.

Però mil i poques pàgines més tard veus com s’et acaba la diversió… Aviat a pel quart!

De moment us deixo alguns talls del llibre que estan lliures de qualsevol spoiler.

– Sí. El mago rojo. He oído que tiene extraños poderes.
Bueno, tenía el poder de beber tanto como Robert Baratheon, y eran muy pocos los que podían decir eso.

– Os dolerá.
– Gritaré.
– Os dolerá mucho.
– Gruitaré muy fuerte.
– ¿Aceptaréis al menos beber un poco de vino?
– ¿Reza alguna vez el Septón Supremo?
– No sabría qué deciros.

Bowen Marsh es el hombre al que nos conviene tener al mando cuando el enemigo ataque -solía decir Edd el Penas con su habitual voz austera-. Los contaría en un momento. Es un hacha contando; no se le escapa uno.

– Yo aprendí del Toro Blanco y de Barristan el Bravo -le espetó Jaime-. Aprendí de ser Arthur Dayne, la Espada del Amanecer, que os podría haber matado a los cinco con la mano izquierda mientras se sujetaba la polla con la derecha para mear.

Nota:10/10