Cas típic 997: noi li agrada noia, noi li agrada en Beakman

Post de nostàlgia!!

Recordeu: “El món d’en Beakman!”

El Beakman era el millor programa educatiu que s’ha fet (i es farà) mai!

L’estructura del programa era la següent:

Primer apareixien dos pinguins, en Don i en Herb, que discutien sobre qualsevol cosa i que acabaven dient “Au calla i posa en Beakman”.

Després posaven la sintonia

I deia el títol del programa que solia ser una cosa així com “Microones, Beakmania i aranyes”.

Després la Josie en les primeres temporades, o la Liza, en les últimes, llegia una carta d’algun nen o nena de la variada geografia catalana. Per exemple “En Marc Domenech de l’Espluga de Francolí ens pregunta ….”

Llavors l’home vestit de rata anomenat Lester deia alguna parida.

Llavors en Beakman responia la pregunta de l’afortunat nen que havia aconseguit pescar l’adreça on enviar les carta, de la manera més amena i pràctica possible. A ser possible utilitzant l’oscil·loscopi.

Després en Beakman deia alguna cosa com “Vosaltres les fregiu, jo les fulmino… Ballem el bugui bugui!” I començava una tanda de preguntes ràpides que la Joise/Liza treia un bombo gegant.

Fins que sonava una sirena i apareixien unes lletres fluorescents amb “El repte d’en Beakman”. La secció en que el Beakman reptava a en Lester a fer alguna cosa, i la solució sempre era algun experiment podíem fer nosaltres mateixos a casa, gairebé sempre sota la supervisió d’un adult i on sempre fèiem servir cola i estisores.

Finalment el programa tancava amb una explicació a un altra dels dubte dels nens i nenes catalans que encara no se com coi s’ho feia per pillar l’adreça del programa.

Us deixo amb un tros d’un capítol escollit al atzar.