Arxivar per 2010-10-04

He acabat Sin Rastro! No la coneixeu? Without a trace? Tampoc us sona? Coi si es una serie del senyor de les series! No em refereixo a l’estafador del J. J. Abrams, em refereixo al multimilionari Bruckheimer, creador dels tres CSIs!! Un darrera l’altre, Las Vegas, Miami i New York, a part d’haver produït els Pirates del Carib, Top Gun, els dos Bad Boys, Black Hawk abatut, La Roca, entre moltes altres. Però volia parlar de Sin Rastro, no pas d’en Jerry Bruckheimer,  no m’emboliqueu coi!

He acabat les 7 llargues temporades! Dic llargues per què exceptuant la sisena que es a veure afectada per la vaga de guionistes, totes sobrepassen els 22 capítols. No vull dir pas que es facin pesades. Bé, si veus els capítols molt seguits si que es fa una mica pesat, però es una serie perfecte per intercal·lar. Si fa masses dies que estàs veient una sèrie et poses entremig un Sin Rastro i quedes desintoxicat.

Pels que visquin en el seu moment i no ho sàpiguen  de que la serie, es tracta bàsicament d’una unitat del FBI que s’encarrega de trobar la gent desapareguda de New York. A vegades són segrest, a vegades són assassinats, a vegades son nens que es fugen de casa, a vegades son gent que vol començar una nova vida, i la majoria de vegades es una barreja de totes les circumstancies anteriors. El curiós, es que a la que investiguen una mica la teva vida de seguida et troben un munt d’enemics, siguis qui siguis, ja pot ser una nena de 11 anys venedora de galetes per les joves escoltes que segur que son capaços de trobar algú que et vol mal.

El capítol començarà amb una escena on es veu el futur desaparegut fent alguna acció aparentment trivial, o no, fins que de cop s’esvaeix de la pantalla com un fantasma d’una peli antiga. Immediatament veurem els nostres agents protagonistes fent preguntes a tothom, ens diran alguna informació que sembla reveladora i pam! El openning i comença el capítol.

El protagonista d’aquesta unitat d’elit es en Jack Malone, que com tots els tòpics de les series es un home super implicat en la seva feina, de tal manera que deixa la seva família totalment abandonada fins que inevitablement s’arriba al divorci, i llavors correm-hi tots a intentar la situació! En Jack no es precisament fi, i a mesura que van passant els capítols cada vegada cuida menys els seus mètodes, fins que arriba al punt que posats a triar entre un interrogatori amb l’Horatio i un amb en Jack Malone em decanto pel primer, ja que l’Horatio poca cosa et farà a part d’amenaçar-te, insultar-te, intimidar-te i fer-te mirades inquisitives.

La resta de l’equip el componen la Sam, una noia maca al principi, que capítol a capítol l’han anat inflant de botox fins que els seus llavis s’han convertit en una caricatura del que havien sigut. Del seu augment de pit no em queixaré tan… La Vivian es la número dos de l’equip, es la que s’encarrega de frenar el Jack per evitar que els sospitosos surtin volant per la finestra. El Danny es llatí que està tan de moda de posar en les series, què fa? Doncs fer bulto. El Martin es el fill pijo d’un jefe dels de dalt, però tot i això es bon tio. Finalment la Elena arriba a la quarta temporada per liar-se amb el Danny i donar-li una mica de protagonisme i posar una mica de xica sentimental a la serie.

En fi, espero que aquest post hagi servit per picar-vos una mica la curiositat sobre la serie i animar-vos que li doneu una oportunitat. Que encara que els procedimentals ja no estiguin tan de moda, sempre s’ha de seguir un per evitar sufocar-se amb les altres series de fil argumental continu.

Us deixo amb un parell de diàlegs del Jack

– No puede dispararme, voy desarmado
– No cuando encuentren su cuerpo…

– No voy a decirle nada
– Muy bien. ¿Tiene gatos?
– ¿Por que lo dice?
– Por que no se van a llevar bien con los perros de antidroga