Plats Bruts (el llibre) – Joel Joan, Jordi Sànchez (210 pàgines)
No penseu que el llibre sobre la sèrie de plats bruts es només una recopilació dels millors moments, no, això només ocupa poc més de dos terceres parts del llibre, la resta són entrevistes amb els personatges, diàlegs entre els guionistes, converses entre els personatges sobre la serie.
Què voleu que us digui. A vegades demanes un llibre a una altra biblioteca i triga una eternitat a arribar, i què haig de fer mentrestant? Doncs agafar un llibre passatemps com el de plats bruts. Ha estat prou bé. Et poses nostàlgic recordant els bons moments. Això sí, quant el llegeixes has de imaginar-te l’expressió dels actors i la seva entonació.
Joel: Hòstia, brutal…! Quin giro…! Genial! Sensacional! Fantàstic! Som uns putos genis! Uns puuutos geeenis! (A la resta de guionistes) Què sóm?
Sanchez: Uns inestables…
Carbonell: Posa’m un cafè.
David: El cafè no va gaire bé pels nervis, eh, Carbonell?
Carbonell: Tampoc em vas bé tu pels nervis i bé que t’he d’aguantar.
David: Perdona, és que no dono crèdit. Has quedat per sopar amb una menor?
Lopes: He quedat per parlar del programa.
David: Sí, amb llobarro, que tothom sap que és superafrodisíac.
Lopes: Home, què vols que li dongui? Pa amb xocolata?
David: És clar, i amb un vinet, i amb estovalles…
Lopes: Sí, i amb coberts i tovallons. Sí, David, sí.
David: Sí López, sí, i amb música romàntica, i amb espelmes…
Lopes: Bueno, escolta i si s’en va la llum?
David: I si hi ha una inundació? López, on tenim la barca?
Lopes: Que ha fet la mili, Carbonell?
Carbonell: Ai, fill meu, era la meva il·lusió. Però no em van deixar!
Lopes: Per ser dona?
Carbonell: Per violenta
Carbonell: El món ja no és el que era! He vingut amb autobús i un nano s’ha aixecat per cedir-me el seient, el gilipolles! Li he fotut una hòstia que ha sortit volant per la sortida d’emergència.
Lopes: Qui és aquesta dona?
David: La Carbonell
Lopes: La Carbonell? I qui és?
David: La meva assistenta
Lopes: Però què fa?
David: Cony, m’assisteix
Lopes: Te’n vas de casa amb l’assistenta?
David: No, mira, em posaré jo a estendre la roba.
Nota:7/10
Pons's blog 