CSI Las Vegas ja va per la onzena temporada. Alguna cosa deu tenir la sèrie per què mantingui uns bons números d’audiència en tot el mon. Potser la gent vol saber com treballar la policia per evitar que l’enxampin? Es possible, hi ha molt assassí en potencia lliure pel mon…
Amb tots aquests anys de CSI la serie no cansa, no es fa repetitiva. Potser haureu sentit a algú a dir que sí, que cansa, que si que es fa repetitiva, no us equivoqueu, aquelles opinions parlen dels “altres” CSIs. Els casos són molt molt molt originals però versemblants (bonica paraula). Bé es cert que personatges carismàtics han desaparegut, bé per què han marxat a fer la seva pròpia vida com el cas de la Sara Siddle (me’n alegro) o del Gil Grissom (m’entristeix), o bé personatges que s’han mort, per no desvetllar sorpreses no diré quins. Però han anat entrant de nous que estan força bé. Per exemple qui ho diria que en Morfeo seria un bon CSI? Doncs no ho és, el CSI es Laurence Fishburne, per desgracia no es un Grissom, però està prou bé. Però el meu personatge preferit continua la serie, de fet no es ni un CSI, es un inspector de policia, es el fantàstic capità Jim Brass. Es un personatge que es pren la feina en serio, però això no es excusa per donar un toc d’humor a certs moments. Us deixo un vídeo amb un interrogatori amb un sonat.
Pons's blog 
Sóc un dels malalts que dilluns rera dilluns, i mentre la son no em guanya, veig CSI. Quan em guanya, busco les repes o baixo els episodis a Internet que no només de blocs ha de viure la xarxa.
Tot i la (sentida) absència d’en Grissom, la sèrie no ha baixat el llistó ni ha acabat amb els petits moments Nescafé d’humor que sol oferir-nos. De fet, la meva dona i jo ens hem descobert, a vegades, rient-nos a “carcajada neta” en alguna escena. Lo qual, fet i fet, és estar una mica malalts de CSI.
Curiós video!
Impressionant Jim Brass