Il·lusions, il·lusions i més il·luisions òptiques.
Il·lusions de tamany
Il·lusions de moviment
Rajoles en moviment en una imatge estàtica.
Arxivar per gener, 2011
9
5 anys que han passat sense pena ni gloria, més de mil posts que ningú recorda, més 300 hores perdudes fent posts, unes quantes hores més fent autocomentaris. I tot plegat per què? Per tenir un blog rigorosament actualitzat? Saps què? Em sembla que ja en tinc prou…
Casum l’olla, no puc deixar-ho. No es per vosaltres lectors (vosaltres 4), ni per vosaltres comentaristes (vosaltres 2). Es per què és com una droga, hi estic enganxat. Se que algun dia ho hauré de deixar, però no avui. Així doncs, com diu la iaia cada nadal “Celebrem-ho bé aquest any, per què l’any que ve potser ja no hi seré”.
Abans de començar a parlar de la climatologia m’agradaria fer una introducció a l’escala de temperatures mitjançant una gràfica de PBS.
Feta la introducció, crec que ja esteu preparats per apreciar amb el seu just mèrit la pedra del temps:
Protesta contra l’escalfament global
I no deixem el fred i la neu. Si pensaves que el passat hivern havia fet fred al teu poble…
Lo millor quant plou molt es estar a dins de llit segur i protegit. Un bon exemple de tempesta que es millor passar-la al llit ben lluny de qualsevol cosa metàl·lica:
I si no plou sempre pots contractar aquesta coral
Se home del temps no es fàcil. Sempre et puteja una cosa o una altra.
Al final ser home del temps t’acaba passant factura i pots acabar així:
I ara el que prometia el títol del post, el millor presentador del temps: Ollie Williams:
Cas típic 1089: noi li agrada noia, noi es un rebruixot
Posted: 2011-01-27 in Llibres, Terry Pratchett
Rechicero – Terry Pratchett (320 pàgines)
Com tothom sap, el vuitè fill ha de seguir la carrera de mag. Els mags tenen prohibit tenir fills, per què el vuitè fill d’un mag es convertirà en un rebruixot, i això vol dir molta màgia, més màgia de la que el Disc pot suportar. La única persona que podrà aturar tanta màgia es el mag amb menys poders de tot els Disc, el nostre Rincewind. Però no estarà sol, contarà amb l’ajuda d’una filla de Cohen el Barbar i amb un noi que vol ser un heroi, però no passa de la teoria…
Aquesta seria a grans trets la trama principal de Rechicero, el segon llibre d’en Terry Pratchett que em vaig llegir, que es mereixia una relectura amb tots els honors, incloent la dedicació d’un post.
Com que es un llibre d’en Pratchett sobra dir que es realment bo i que es recomanable al 100% i que malgastaríeu la vostra miserable vida si no el llegíssiu.
Us donaré uns exemples de per què es bo aquest llibre:
Per què en Terry no es limita a fer descripcions
Decir que estaba delgado sería desaprovechar una oportunidad perfecta para usar la palabra “escuálido”. Parecía como si en su arbol genealógico hubiera habido cientos de percheros y espantapájaros.
Por ejemplo, en un bar alguien te da un empujón; te vuelves rápidamente con una sarta de insultos preparada, y poco a poco te das cuenta de que lo que tienes delante de ti es la hebilla del cinturón de un hombre que más que nacer fue esculpido en granito.
I per què aquest llibre té el millor personatge: Rincewind
-Bueno, queremos trabar conocimiento con la clase criminal, ¿verdad?
-La palabra “querer” no me parece correcta -señaló Rincewind.
-¿Cómo lo dirías tú?
-Eh… creo que “no querer” define mucho mejor la situación.
-¡Si estuviste de acuerdo en que debíamos recuperar el sombrero!
-Pero sin morir en el intento -replicó Rincewind-. Eso no le haría ningún bien a nadie. Y mucho menos a mí.
-¡No pienso montar en una alfombra mágica! -siseó-. ¡Me dan miedo los suelos!
-Querrás decir las alturas -replicó Conina.
-¡Sé muy bien lo que quiero decir!¡Lo que te matan son los suelos!
-Vaya. Así que es un vulgar ladrillo dentro de un vulgar calcetín. Y en conjunto forman un arma.
-Mmm. Sí.
-¿Cómo funciona?
-Mmm. Lo haces girar. Y luego golpeas algo. Aunque a veces te golpeas tú solo.
-¿Y luego destruye media ciudad? -quiso saber Coin.
Rincewind miró los ojos dorados del chico, y luego clavó la vista en su calcetín. Se lo había quitado y puesto varias veces al año, durante muchos años. Tenía zurcidos que había llegado a conocer y a am… bueno, a conocer. Algunos de los zurcidos tenían allí su propia familia de zurciditos. Había muchas descripciones posibles para el calcetín, pero “destructor de ciudades” no estaba entre ellas.
Nota: 8/10
Six feet under, també coneguda com A dos metros bajo tierra es una sèrie que la crítica sempre deixa pels nuvol, gairebé sempre just a sota dels Sopranos, i al voltant d’altres series de la HBO com The Wire. No es una sèrie que mogui grans masses d’espectadors com ara aquelles que tenen óssos polars, vampirs joves i atractius o ballarins d’institut.
Es una mare de família amb amb dos fills de 30 i escaig i una filla que acaba l’institut. Per culpa de la mort del pare el germà gran torna a casa a ajudar a l’altre germà a mantenir la funerària familiar. Fins aquí tot normal i continua normal. Cada capítol es un client (mort) que serveix per arrencar el capítol però poca cosa més. Cada vegada et vas implicant més a les històries personals de cada membre de la família. Cada personatge a mesura que avança la serie va evolucionant però sempre va topant amb els seus problemes de sempre i amb problemes nous i cada cop són més i més desgraciats, i quant sembla que la cosa s’arregla passa alguna cosa que els fa ser més desgraciats. Real com la vida mateixa.
Els últims 4 capítols de la sèrie són apoteòsics. En el capítol novè de la cinquena i última temporada hi ha un fet que desencadena un munt de dramatisme tothom es desgraciat, tothom es torna boig, tothom acaba inestable i cadascú rebenta a la seva manera. Però la sèrie no només són coses negatives, també hi ha humor negre, aquell humor àcid que esperes trobar en una família acostumada a conviure el dia a dia amb la mort. Aquest humor moltes vegades s’escapa a través de les imaginacions dels personatges a respostes que els hi hauria agradat donar en determinades circumstancies que estarien fora de lloc si les haguessin portat a cap.
Ara que s’ha acabat, veig com sempre portaré una mica dels Fisher dins meu. Aquella gent patidora, aquella gent desgraciada i així diré “Ei, com a mínim no soc un Fisher” i continuaré endavant sense enfonsar-me en cap situació.
Si voleu continuar llegint més lloances sobre la familia fisher podeu googelejar el nom de la sèrie i entrar el qualsevol dels enllaços, però, personalment a mi m’ha agradat com ho ha explicat el de serieina.
Gràcies Fisher, gràcies, altre cop, HBO.
Jocs flaix!!!
Grid 16: Un dels jocs més estressant que existeixen. Són 16 mini jocs, tots amb una mecànica senzilla, un jugador de jocs flaix habitual de seguida sabrà què ha de fer, el problema radica que aleatòriament va saltar d’un joc a un altre. Els jocs funcionen amb el cursor i es tracta de disparar, esquivar, recollir, i altres combinacions d’accions simples. A sobre la velocitat dels jocs va augmentant gradualment. Un autèntic infern. Però enganxa.
Rustyard: Es tracta d’anar interactuant amb els objectes de la pantalla per aconseguir que aquest adorable robotet arribi fins al final del nivell. En els nivells apareixen consells i pistes per tal que no et quedis encallat.
Little Wheel: Semblant a l’anterior, però aquest és més variat, i està més ben aconseguit, la música es més relaxant i et porta a l’ambient una novel·la negra dels anys 70 però en un mon robòtic. Es tot seguit i es força curt.
Demolition City: Es tracta de posar carregues explosives a l’estructura d’un edifici per aconseguir demolir-lo. Al nivell 14 m’he quedat.
Estic pensant en comprar-me un cotxe (es broma eh), potser em decanto per aquest Subaru.
Estic pensant també en els extres, com per exemple míssils perseguidors.
Estic pensant també en possibles problemes que tindré quant utilitzi el vehicle, com ara escapar d’un cotxe que s’està enfonsant.
Un altre tema que em preocupa molt es el repostatge.
I finalment una cosa imprescindible es que el cotxe pugui mantenir unes bones persecucions.
Cas típic 1085: noi li agrada noia, noi fa un nyap per treures una taca estant al espai
Posted: 2011-01-22 in Webs/BlocsRecull de 4 webs totalment prescindibles, però que en un moment extremadament puntual poden ser útils, o no.
MiraQueMancha!: No us ha passat mai que no teniu una taca de qualsevol cosa i no sabeu com treure-la? Ja sigui del terra, de la roba, o de qualsevol altre superfície aquest fantàstic cercador t’aconsellarà sobre com eliminar les pitjors taques. Tomàquet? Sang? Cap problema.
There, I Fixed It: La traducció vindria a ser com “Guaita, ja està arreglat”. Es una pàgina on trobareu veritables nyaps èpics. Com ara aquesta balda, aquest aler esportiu pel cotxe, l’avió apedaçat de qualsevol manera o aquesta liquadora.
How Many People Are In Space Right Now: Que vindria a ser “Quanta gent hi ha al espai ara mateix?” No solament et diu la quantitat de gent que hi ha a l’espai, sinó que et diu on són. Per exemple, en el moment d’escriure aquest post hi ha 5 persones a l’espai, totes a l’estació internacional.
Cas típic 1084: noi li agrada noia, noi li agraden les sinergies sense control
Posted: 2011-01-21 in ComicsSinérgias sin control es un divertit còmic sobre la dura vida d’un programador informàtic en una oficina qualsevol. Us deixo amb alguns dels meus preferits:
Cas típic 1083: noi li agrada noia, noi es barreja amb la màfia
Posted: 2011-01-20 in Futurama / Simpsons, Videos3×04 Bart, el asesino
Camió de cigars
Entregar pizza
Rellotge
6×19 La Boda De Lisa
17 punyalades
Bandera Anglesa
Esquilax
Lechon
Si sou observadors haureu vist que cap video funciona degut a que m’han cancel·lat el compte de youtube… Aquest es el mail que m’han enviat des de youtube:
Dear pons008:
We have disabled the following material as a result of a third-party notification from Web Sheriff claiming that this material is infringing:
vieja tonadilla marinera (in the navy village people)
http://www.youtube.com/watch?v=YxR0pBGGiKMThis is the third notification we have received alleging copyright infringement in one of your postings. Consequently, your account has been terminated.
If one of your postings has been misidentified as infringing, you may submit a counter-notification. Information about this process is in our Help Center.
Please note that there may be severe legal consequences for filing a false or bad-faith notice.
Sincerely,
— The YouTube Team
Un llàstima! Tots el meus videos a pendre pel sac! Si voleu podem intentar fer una protesta en massa contra youtube per tal que em tornin el compte. Com ho veieu? Alguna idea concreta i eficient de com aconseguir-ho?
Zombi: Guia de supervivència – Max Brooks (352 pàgines)
Max Brooks, el mateix autor de l’èxit Guerra Mundial Z ens arriba Zombi: Guia de supervivència. La plaga zombi no només es un perill, sinó que es un perill proper com podria ser un tornado, una inundació, una guerra o una plaga, amb la diferencia que els zombis poden arribar a ser més perillosos que qualsevol d’aquestes coses juntes. Aixì doncs, per què no preparant-se per un possible brot de zombis en el teu barri? I a la teva ciutat? I a tot al país? Si vols sobreviure agafa aquesta guia i fes tot el que diu línia per línia. Agafa provisions, agafa armes, fortifica la teva casa, posat en forma, estigues alerta i pren precaucions i amb tot això no n’hi ha prou! Organitza un equip de supervivència autosuficient en la regió més inhòspita possible per un cas massiu d’invasió zombi.
Ja tens la teva desencofradora ideal per decapitar zombis? Ja tens la teva arma semiautomàtica per executar d’un tret els morts vivents? Exageracions? Ja m’ho diràs quant el teu veí zombi et salti al coll… Per si encara no t’ho creus al final del llibre hi ha un recull dels brots més significatius detectats al llarg de la història.
Nota: 6/10
Nota sobre l’autor:
Max Brooks viu a Nova York, però està preparat per traslladar-se al lloc més remot i defensable possible quant el moment ho requereixi.
Quant es trenca la tele?
On estan els mitjons després de rentar-los?
La feina que puc fer…
La temperatura de la torrada
El que passa en Las Vegas…
On va a parar el meu correu segons la importància d’aquest
Dracula, zombies, Frankenstein i … Jesus
Avui va de videoclips, més o menys.
100 single ladys (o més?)
Què fa un noi quant no troba amics per muntar-se un grup? Doncs s’espavila tot solet.
Rammstein no són tan durs com semblen. De fet, com a bons germànics els hi agraden els clàssics populars alemanys. Bayern des samma mia.
Wayne’s World, peli bastant bastant friki. No em cal haver-la vist per dir-ho. Tan sols cal veure el principi apoteòsic.
Acabem amb records d’infantesa. Intentem-ho sense cap por…
últims 2 vídeos corregits ^^
Estem tan acostumats a sentir una alarma que ja no li fem cas. En canvi aquest nou sistema d’alarma…
Res com tenir un garatge per deixar el teu cotxe segur, i millor encara si la porta està ben decorada.
Cotxes que tots voldriem tenir: ECTO-1. Gràcies al GTA es possible fer la prova:
Un altre cotxe desitjat es el Toyoya Prius, però per altres motius:
Me encanta el Prius porque es muy silencioso y hay un montón de gente a la que me gustaría pasarle por encima con él.
Recordeu quant hereu petits que jugàveu amb els Hot Wheels en aquelles pistes plenes de loopings? Doncs en aquest cas la realitat supera iguala la ficció.
Esteu buscant cotxe? Necessiteu un cotxe que cridi l’atenció? Més ben dit, necessiteu un cotxe que canti l’atenció?
Per últim una bona idea publicitària del casino de Madrid. Una màquina escurabutxaques amb cotxes real. Es tracta de fer una foto quant passin tres cotxes del mateix color.
Per acabar una bona noticia. La formula secreta per aparcar perfectament.
Cas típic 1078: noi li agrada noia, noi es disfressa de noi al que li agrada una noia
Posted: 2011-01-14 in MonogràficJo no soc gaire de disfressar-me, però hi ha gent que si, guaiteu guaiteu.
- Disfressa de màquina de Coca-Cola
- Disfressa de capellà standard
- Disfressa de Torres Bessones
- Harrison Ford vestit de… Mongeta verda
- Disfressa de conill diabòlic. Quin mal rotllo!
- Disfressa de Bestia que automàticament tapa la cara als nens que són massa lletjos per sortir a la foto xD
- Per acabar una avia que amb algun complement i una cara molt expressiva ja fa el fet: La iaia simpàtica.
Pons's blog 