La Caida de Hyperion – Dan Simmons (736 pàgines)
Amb la caiguda d’Hyperion s’ha acabat l’hora d’explicar històries del passat com passava amb el primer llibre, ha arribat el moment de viure el present. S’ha de viure el present i trobar-se cara a cara amb el coi de Alcaudon i enfrontar-se i que passi l’inevitable. Mentrestant la resta de la Hegemonia terrestre s’enfronta en una guerra amb els Exers.
El llibre es divideix entre el que passa a Hyperion i el que passa a la resta de l’univers. Si haig de ser sincer aquesta vegada el més interessant passa fora del planeta. Els del planeta fan poc més que morir i enfrontar-se amb l’Alcaudon o al revés… Les profecies del culte del Alcaudon diuen que només un peregrí serà l’elegit. I per què coi important tan Hyperion si es un planeta com qualsevol altre?
No sabria dir si es millor la primera part o la segona. La segona té les histories dels personatges que estan currades, però en el segon es on la historia realment avança. Potser hem quedo amb el segon doncs. A més a més, al final hi ha una sorpresa que un no s’espera, com dient “o sigui que al final resulta que … seran malparits!”
– Entonces, ¿puedes controlarlo?
– No.
– Entonces, ¿qué o quién puede controlarlo?
– Sólo quien lo derrote en un combate singular.
– ¿Quién le ha derrotado?
– Nadie. Ni en tu futuro ni en tu pasado.
– ¿Cuántos lo intentaron?
– Millones.
– ¿Y todos murieron?
– O algo peor.
Nota:7/10
Pons's blog 