5 anys que han passat sense pena ni gloria, més de mil posts que ningú recorda, més 300 hores perdudes fent posts, unes quantes hores més fent autocomentaris. I tot plegat per què? Per tenir un blog rigorosament actualitzat? Saps què? Em sembla que ja en tinc prou…
Casum l’olla, no puc deixar-ho. No es per vosaltres lectors (vosaltres 4), ni per vosaltres comentaristes (vosaltres 2). Es per què és com una droga, hi estic enganxat. Se que algun dia ho hauré de deixar, però no avui. Així doncs, com diu la iaia cada nadal “Celebrem-ho bé aquest any, per què l’any que ve potser ja no hi seré”.
Brindo per tu Pons i pel teu regne virtual! (Amb te, eh? No t’imaginis…)
Quan no escrius al bloc dius que tens símptomes d’abstinència? Molt fort això!
Gràcies a tots per les felicitacions! no me les mereixo!
quin detall has posat una foto dels bluebots !!!!! el recordava diferent…
Felicitats Pons! Has sabut mantenir el ritme millor que jo ;)
Aquesta foto es una versió primitiva del wall-e, no? <3 Pixar
Bueno, ja en tens 3. Acabo de descobrir el teu blog i m’encanta! Felicitats!
algú que li encanta el meu blog? ahse, ets tu?
[…] Cinquè any: Amenaça d’abandonament. […]
[…] 2011: Johnny 5 […]