Arxivar per febrer, 2011

El 1111 es un post que té totes les xifres iguals! No es gaire impressionant, oi? Això es per què no fa gaire que va passar, va ser en el cas 999. Però aquest es el primer post de 4 xifres que totes són iguals! Si hi penseu bé, resulta que fins el cas 2222 això no tornarà a passar! Que si tot va com fins ara, no serà fins d’aquí gairebé 5 anys! es a dir, més o menys el temps de vida que té aquest blog.

O sigui que gaudiu d’aquest moment èpic. I quant sigueu grans li podreu comentar als vostres fills i també als vostres nets que vau viure el mític post 1111. No esteu emocionats? Jo mateix, mentre escric aquestes línies se’m salten les llàgrimes! Posaria emoticones que reflectissin les meves emocions, però ja sabeu que aquest blog no va d’aquest pal.

Avui ha de ser un dia històric! El 28 de febrer del 2011 ha de ser recordat pels temps dels temps. El dia més important ja no serà el vostre aniversari, ni el de la vostre parella, ni el dia que va néixer el teu fill ni res d’això, a partir d’ara el dia més important de la teva vida passarà a ser el 28 de febrer!

Lloat sigui el Cas típic 1111!

Primer van posar trens suficients per tal que tothom anés assegut, després van seguir els horaris, després van posar trens nous i ara fins i tot creen una estació nova! Renfe, no et reconec! Ara que ja han passat 4 dies crec que ja ha arribat el moment de parlar de la nova estació de Barcelona.

Que posin una estació de metro nova a Barcelona no es novetat, com aquell qui diu s’obra una estació de metro cada setmana. Però una estació de tren es diferent! Doncs no! Es igual! L’andana es com totes les maleïdes estacions de metro noves. Un andana central ample amb alguns bancs metal·lics al mig i molta lluminositat. On està la personalitat de l’estació? Per exemple, Sant Andreu Arenal si que te personalitat.

Quant hi vaig baixar el primer dia vaig veure que només 4 gats es van aventurar a investigar, de fet, hi havia més personal de Renfe que no pas passatgers. Tot està massa ben acondicionat, massa “user friendly”, escales automàtiques, cartells indicatius, ascensors, lluminositat, accessos amplis, un munt de màquines per picar el bitllet, oficina d’informació, un munt de màquines per comprar el bitllet, tot net i brillant, etc. Com coi esperin que faci un post criticant l’estació? Es indignant!

Però que els hi costava ser una mica originals i posar algun element diferenciador a l’estació? Posem per cas un tobogan:

Quatre pinzellades sobre religió

En la Ciudad del Vaticano hay dos Papas por kilómetro cuadrado.

La església del monstre espagueti volador (FSM) o pastafari cada vegada té més força!

Repartint benediccions a l’engròs.

Com fer el teu propi Benedicte XVI

Pare de dia, Sith lord per la nit.

Per què Jesús no es pot transformar en camió de bombers

Això es absurd!

Ara ja podem començar realment una croada

La culpa es del becari

Els problemes que ens haguéssim estalviat si haguéssim enviat el col·lega a rescatar a Jesús en el seu moment.

Matemàtiques i religió

Deus per tots els gustos

Patró dels electricites

Noticia curiosa: Primer li neguen la entrada per anar disfressat de Jedi, però llavors li demanen perdó ja que segueix la religió coneguda del “Jeedisme“.

6 webs interessants (o no) per un dia tan bonic com avui!

Beautiful pepople: Es una xarxa social apte només per persones atractives. Els propis membres de la xarxa són els que decideixen si ets prou atractiu per poder-hi entrar. A més a més si l’entrada a la xarxa no es permanent.

nooooooooooooooo: Quant la situació es realment desesperada només es pot fer una única cosa…

Earth view: Al voltant de la terra tenim un munt de satel·lits artificials. Alguns d’ells estan accessibles des d’aquest web per tal que des del teu navegador puguis fer una ullada. No espereu veure imatges gaire espectaculars, ho sento, això es la vida real, no pas  una peli.

Exploded Study Three: El senyor Adam  Voorhes s’ha dedicat a destrossar varis objectes i fotografiar-los per què poguem veure com es el seu interior.

PleaseRobMe:  Es un servei que ens ajuda a localitzar gràcies a les xarxes socials quant la gent està fora de casa i es el moment perfecte per robar-los.

Corrupedia: Es una base de dades amb informació relacionada amb la corrupció de Colòmbia.

Us recordeu d’aquells temps quant posava frases de patata brava? Feu una mica de memòriacaram!


(Llegando a y media cuando la clase empieza a en punto) “Pero, todavía estais aqui? A que hora tengo que llegar para que os hayais ido?!
Antonio Hernandez Gimenez – Facultad de Ciencias, UVA

¿como te deshaces de los pobres en tu ciudad? (silencio absoluto) Facil, pones un poco de comida fuera y cuando van a por ella cierras la puerta.
jose miguel palop – Facultat de Geografia i Història, UV

Quien se ofrezca voluntario para hacer la ponencia será tenido en cuenta y de hecho, le querré más.
Jose Luís Pardo – Facultad de Filosofía, UCM

Alumno: el dinero no mueve el mundo, es el sexo lo que lo mueve
Profesor: más bien es la falta de este…
Rubén Montañés Gómez – Facultat de Ciències Humanes i Socials, UJI

(Haciendo un ejercicio)…0,07gramos, licencia para extraer.
Solís – Escuela Politécnica Superior, UDC

Tras vibrar un móvil exageradamente en clase y disculparse la alumna: no te preocupes, mientras sea el móvil….
Hada Miluska – Facultad de Comunicación, US

habia inundaciones, se destruian las tumbas y te encontrabas con que el abuelo habia salido a pasear (risa general) Con lo que te habia costado convencerle para que se fuera(descojone total)
jose miguel palop – Facultat de Geografia i Història, UV

Ya lo dice el refrán:” bacteria opsonizada , bacteria fagocitada”
Inmunología – Facultad de Medicina, UniZar

Un día un alumno vino a mi examen (tipo test) con una cadena con un crucifijo… empezó a balancearlo y donde se quedaba quieto, marcaba la respuesta. Corregí el examen y sacó -0.33… pero yo fui bueno y le puse el 0. ¡Es que hay que venir con el cristo bien calibrado, sino no funciona!
Manuel Froufe – Facultad de Psicología, UAM

¿Algún problema? ¿Huevos fritos? Huevos fritos dime si pasa algo. Es que desde aquí arriba cuando habláis se oye rgsgrgsgshch como si estuvieran friendo huevos, de verdad
chechu – Facultad de Ciencias Biológicas, UCM

Quant pensava que havia arribat un punt el qual la meva qualitat de vida no podria fer una altra cosa que sinó empitjorar, descobreixo una maquineta d’afaitar. Des de la primera vegada que vaig afaitar-me he fet servir maquinetes d’un sol ús, suposo per què al principi vaig pensar per quatre pels que tens no val la pena comprar-te una maquineta decent. Però anava passant els anys i anava continuant comprant maquinetes d’un sol ús, que per cert, serveix per unes quantes vegades sense problemes. Fins que la setmana passada vaig fer el pas, vaig introduir un canvi a la meva vida, vaig introduir la Wilkinson Quattro Titanium.

El canvi ha sigut poc menys que espectacular. Tot el que diuen els anuncis on apareixen curioses combinacions d’avions supersònics i noies atractives que acaricien la cara del noi es cert! En un primer moment impacte una mica la maquineta en si plena de peces mòbils i enginys tallats, penses que t’estàs jugant la vida i fa una mica por fer-la servir, però després penses que no hauràs pagat 10€ per res. La sensació es una mica estranya al principi, trobes a faltar aquella resistència a tallar el pel de la teva maquineta d’un sol ús tenia, aquesta la passes i sembla que no faci res, que només s’emporti la espuma, però no! Talla el pel d’una manera neta i eficient. Es increïble, he estat fent el panoli tots aquests anys. De fet, ara fins i tot em sap greu per les noies que mai experimentaran aquesta estranya sensació d’afaitar-se la cara amb una Wilkinson.

Suposo que us preguntareu, per què una Wilkinson i no una Guillette Match 3 com té tothom? Primera per què els francesos no cauen bé, són un poble que fa rabia. Aprofito la ocasió per saludar a tots els meus amics francesos, una abraçada. Tornant al tema, debò confiaríeu en utilitzar una maquineta d’afaitar inventada per la mateixa gent que va inventar la guillotina?

Ah si! Gairebé m’oblidava, si esteu pensant a què coi bé la foto de la rossa en aquest post, hi ha una explicació molt senzilla. Quant busques Wilkinson en les imatges del Google no apareix el que vosaltres esteu pensant, apareix la senyoreta Kendra Wilkinson. Entre posar una foto d’una maquineta d’afaitar i la Kendra, la cosa està clara, no?

Per cert, si us esteu preguntant si Wilkinson hem deu haver pagat per escriure aquest post. Doncs si, i una pasta.

Per fi he trobat la manera adequada per promocionar el meu blog i aconseguir molts comentaris! Havia pensant moltes alternatives:

  • Pagar per anunciar-me als diaris i a les televisions
  • Utilitzar tècniques de seo
  • Subornar / amenaçar a blocaires d’èxit per què parlin de mi i m’enllacin.
  • Fer posts que interessin a la gent
  • Omplir els carrers de propaganda
  • Aconseguir milions d’amics als facebook i llavors enganxar-lis el link als seus murs
  • Hackejar Google

Però m’he donat compte que tot això no serviria ni la meitat de bé que el mètode d-e-f-i-n-i-t-i-u: Afegir aquesta simpàtica imatge del monstre dels comentaris en la barra lateral del blog!

Esteu acollonits de la meva genialitat, oi?

No sabeu com passar l’estona? Els jocs flaix són la vostra solució:

– Qui ha dit que per jugar al penjat fa falta un adversari humà? La web presumeix de tenir més d’un 85% d’encert. En el meu cas ha encertat les paraules que m’he pensat molt fàcilment. La primera era fàcil per donar ventatge “WINDOW”,  la segona tenia més mala llet “MUSHROOM”, però amb la tercera l’he pillat “TRACHEOTOMY” ^^

Assembler: Es tracta de col·locar la caixa, o caixes verda/es en el requadre/s verd/s i que s’aguanti. Et deixaràn sempre uns quants elements auxiliars. Que a vegades no serà en més adequats, però la gràcia es que pensis una mica i tinguis una mica de tacte amb el mouse i no acabis fent rebotar les caixes per tota la pantalla en un atac de frustració.

Màgic pen. Es un altra joc de pensar una mica. La gràcia es que les possibilitats són enormes ja que pots dibuixar la forma que et faci falta per aconseguir l’objectiu. Que no es altra que portar una boleta fins a una bandereta.

Los Juegos del Hambre – Suzanne Collins (400 pàgines)

En un futur proper un districte domina els altres 12 districtes del país i cada any organitza un combat a mort amb dos parelles de nens / nois de 12 a 18 anys. L’espectacle es televisat com a mostra de la supremacia del districte principal sobre els altres. Els districtes més rics i pròspers preparen els nois per tal que tinguin alguna possibilitat, però els districtes més pobres com ara el districte 12 envien els pobres desgraciats que surten en un sorteig i aquesta any l’hi ha tocat a Katniss la nostra protagonista.

Tenint en compte les meves experiències anteriors amb certs llibres escrits per dones, vaig recel·lar una mica d’agafar aquest llibre. Puc sembla runa mica misogin, però simplement son els meus gusts literaris que estan encaminats cap a cert tipus de llibres, tampoc es tan estrany, no? Però per sort no soc un anti-autores estricte, i vaig encertar-la en agafar aquest llibre. Tot i ser un llibre amb una protagonista femenina, la cosa està bé, realment bé. Sí, resulta que també tinc males experiències amb llibres amb protagonistes femenines… Però com que es una novel·la d’acció i una mica de drama, el fet que sigui una noia queda atenuat. Això no vol dir que el personatge no sigui femení, per què si ho és, bé, com a mínim a mi m’ho sembla.

Tot i estar catalogat com a novel·la juvenil no té gaire caire com a tal, com a excepció que la protagonista té 16. Que segons la meva experiència es motiu suficient per catalogar un llibre juvenil sempre que el protagonista sigui adolescent independentment del contingut. El principi el llibre està bé, però quant la cosa es posa interessant de veritat es quant comença el combat. Cada moment que passa dins del terreny de combat es un agonia que fa que no puguis deixar el llibre. Mentre llegeixes el llibre sempre tens una sensació que acabarà malament, molt malament, motiu que et desperta ganes de comprovar-ho. Al llibre li posaria un 8, però com que el noi secundari no m’agrada gens i es molt odiable, li baixo la nota a 7,5. A més a més el llibre acaba tot indicant que hi ha una segona part quant realment no cal, la acció ja s’ha acabat, però dona a entendre que la part sentimental encara va més enllà, i se suposa que amb això n’has de tenir prou per voler continuar llegint. Doncs no! Sense acció no m’interessa! (de moment…), per aquest motiu també li rebaixo mig punt. Tot i això un 7 continua sent molt bona nota.

Per cert, no hi ha cap extracte d’aquest llibre per què estava massa enganxat a la historia i no vaig pensar en extreure cap fragment…

Nota: 7/10

8×10 Los Expedientes Springfield

Detector de mentides

El autobus que no podia ir mas despacio

Garrapa roja

Mulder i Scully

Por fin es viernes

Preguntas sobre el extraterrestre

Psicosis

Videoclips, videoclips i més videoclips

Naked Dance Party de David Byrne: Convenientment censurat.

Total Eclipse of the Heart Bonnie Tyler: Versió literal literal.

Sea Water Bliss “Clowns”: A càmera ràpida

Lay Low – By and By: Videoclip amb minimons

70 Million by Hold Your Horses: Un videoclip molt artístic.

Moby – Wait For Me (versió 1)

Moby – Wait For Me (versió 2)

Corretgits els videos que faltaven ^^

1100! Uhh! Sí! Guai!

Apa, fins demà.

Si avui us heu llevat pensant “avui tinc ganes de descobrir webs curioses però que siguin poc útils” heu anat a parar al blog indicat. En cas contrari… doncs també, que les visites mai fan mal.

Flickdriver. Es una aplicació web que serveix per navegar per les fotos de flickr d’una manera diferent. Així doncs, m’he passat una estona navegant per a veure què trobava, es el que té això d’estar solter, que et deixa molt de temps lliure… El cas es que he trobat algunes imatges curioses, guaiteu guaiteu.

Theme park Brochures: Ets un fan dels parcs temàtics? Ets un fan dels plànols? Aquesta es la teva web, dotzenes i dotzenes de mapes i guies de parcs temàtics. Qualsevol parc, des del més famosos com ara Disneyland (2006), als més propers com ara Port Aventura.

Nukeometre: T’indica de quants míssils nuclears estàs al abast. Tan fàcil com posar la teva ciutat. Per exemple a Sabadell podrien arribar 6645 bombes nuclears. 1264 cortesia de EEUU, 4568 de Russia, 192 del Regne Unit, 121 des de Xina, 300 des de França i 200 de Israel. 2690 són míssils de llarg abast, 240 de curt abast, 994 de bombarders nuclears, 2771 de submarins nuclears. Ara ja estic més tranquil…

Pregúntaselo a Dimitri: Dimitri ho sap tot, Dimitri es el camí, Dimitri es … la llet. Dona el teu nom, digues el tema que t’interessa i Dimitri et donarà el seu savi consell. Consell sota la aprovació de… bé, ja ho veureu.

Per cert, ahir era el dia mundial de la diabetis.

Quatre dades sobre el nostre sistema solar, gracies al meu col·lega Fabrizio de La Cosa Húmeda.

Supongamos que el Sol tiene el tamaño de un bloque de pisos situado en el centro de la ciudad: la tierra tendría entonces la forma de una mujer gorda, situada a dos manzanas de distancia. Marte la de un perro baboso algo más lejos. Y el planeta Júpiter sería una furgoneta a punto de arrollar polluelos – sus satélites – en las afueras. La estrella más cercana sería un Carrefour en Tokio.

Supongamos que la historia del Universo se puede condensar en un año. El 25 de septiembre aparecen los primeros seres vivos. El 24 de diciembre surgen los dinosaurios – los parientes molestos siempre aparecen en vísperas de navidad. A las 23 horas del día 31 de diciembre, llega el Homo Sapiens. Unos nanosegundos más tarde, caduca el yogur.

La distancia entre la Tierra y la Luna equivale a 3,5 millones de campos de fútbol. Para recorrer semejante trecho y marcar un gol, un futbolista tardaría dos años, siempre y cuando no la palme por culpa del doping. Un tren de alta velocidad, por otro lado, necesitaría únicamente dos meses para llegar ahí. Pero ya se sabe que los trenes de alta velocidad no pueden pisar el césped.

Supongamos ahora que alguien ha montado una hilera de patatas fritas desde la tierra hasta la Luna. Tendríamos 35 mil millones de chips una detrás de otra, es decir, mil millones de paquetes de patatas fritas estándar del Mc-Donalds (algunos teóricos protestan, las raciones del Burguer-King son más abundantes). Para comerlas todas necesitaríamos 250 millones de litros de Coca-Cola. El eructo resultante…

Supongamos que el Universo surgió a partir un huevo cósmico, que explotó, como todo huevo que se precie. El Universo se expande ahora como una gran tortilla. Pero, ¿qué había antes de la gran- explosión™? Algunos afirman que un ciclo infinito de implosiones y explosiones. A la implosión se le llama “Big-Crunch” (una especie de croqueta). Si condensamos, como antes, la historia del Universo en un año, el próximo ciclo según la teoría del universo pulsante ocurriría unos 10 años después del Big-Bang.

Da tiempo para ir al cine y volver.

Drench: Has d’aconseguir pintar tot el mapa del mateix color. Com? Doncs canviant el quadre superior esquerra per què coincideixi amb algun color circumdant i llavors sigui del mateix color i puguis tornar a canviar de color per tornar a coincidir amb un altre quadre circumdant i… bé serà millor que hi jugueu.

Browser Pong: El Pong de tota la vida jugant mitjançant les finestres del teu navegador (Firefox espero…)

You have to burn the rope: Un complicat joc on t’has de carregar tots els monstres finals que et trobis en cada pantalla. Puc assegurar que es el joc més xungo que he jugat mai. Però tot i així he aconseguit passar-me’l!! I la recompensa es una cançó genial! “Now you are a hero…”

Call of Cthulhu 24: Es una aventura gràfica protagonitzada pel mateix Jack Bauer. Només seleccionant els diàlegs adequats (o no) podràs aconseguir que en Jack torni a salvar el mon una vegada més!