Cas típic 1096: noi li agrada noia, noi observa la fauna del tren

Posted: 2011-02-07 in Personals

Avui una nova entrega de la secció “La gent del tren“. Es possible que sigui la primera vegada que us parli de la gent del tren? Digueu-m’ho vosaltres que sou els fans incondicionals d’aquest blog! Sou vosaltres que els hauríeu de saber de memòria els meus posts i recitar-los com si fossin els preceptes de la vostra secta preferida!

El cas es que avui us porto una entrega doble:

1) El noi de la samarreta de màniga curta: La seva seva descripció ho diu tot. Estem a febrer, i des del novembre que el veig en el banc de l’estació amb una samarreta de màniga curta. I no es precisament que a l’andana de l’estació hi hagi calefacció… La imatge es força surrealista, tothom amb jaquetes i abrics i ell amb una samarreta de màniga curta.  Es un noi jove, estarà al voltant de la vintena, per tan, es bastant possible que la seva mare estigui viva, per tan ha d’haver tingut fins recentment una dona que al llarg de la seva vida abans de passar per la porta del carrer li digui que s’abrigui bé, està en el contracte de ser mare, es una clàusula bàsica.  Així doncs nano, per què no li fas cas a la teva mare? No veus que li donaràs un disgust! Mal fill! Hi ha dies que em venen ganes de posar-li la jaqueta per sobre de la seves espatlles i fer-li unes fregues a l’esquena… Per cert, si estàs llegint això i et sents identificat, tranquil, no arribaré a fer-te les fregues, era només una exageració per posar dramatisme a la situació.

2) El noi de la cara d’amargat: Aquest nom també es força explicit i denota perfectament la idea d’aquest subjecte, es un tio que té cara d’amargat. Si un dia veus que algú posa mala cara pot ser normal, li passa alguna cosa, ha dormit malament, es igual, qualsevol cosa. Però que cada dia posi aquesta cara d’amargat es realment desagradable. D’acord que potser no el veig en el millor moment del dia, les 7:20 del matí potser no es la hora feliç de la gent, però es que la seva cara va més enllà de la amargor, arriba fins al fàstic, fa cara que insinua que tot lo que hi ha al seu voltant es fastigós i ho demostra tan com pot, durant tota la estona que el miro té aquell gest desagradable, una persona normal no pot posar aquesta cara tota la estona, es cansaria, però ell ja té el rostre emmotllat en aquest gest, es horrible. Com en el cas anterior, el noi tot i no comprendre la seva actitud, sentia una certa empatia cap al pobre noi. En canvi aquest noi m’amarga el dia només de veure’l, per sort, sol agafar el tren anterior el meu i només el veig les vegades que perd el seu tren.

Actualització: Altres posts de “trens”: 1005, 870, 829,812.

Comentaris
  1. ahse ha dit:

    Doncs no sé jo, eh? Qui acostuma fer els posts d’aquesta secció és l’inutil, eh? Eh eh eh?
    Bueno, diguem. El noi de la samarreta… la qüestió en el fons és si la samarreta que veus des de novembre fins ara és la mateixa. Si la resposta és sí, ja entenc el teu fàstic.
    El noi de la cara d’amargat jo m’imagino que la deu tenir perquè ha perdut el seu tren. Et suggeriria que comprovis la meva hipòtesi agafant un dia el tren d’abans i observar quina cara fa el paio.

    • anomenatinutil ha dit:

      Cert, jo he parlat força de la gent del tren… Ara que agafo la bici i tinc un horari nou veig a gent nova, així que potser trobo algú del que parlar.

      Per cert Pons, molt bones les descripcions!

  2. Pons ha dit:

    No, no es la mateixa samarreta, tot i que sempre sol ser negre amb algun que altre estampat. I aquest no em fa fàstic, simplement el trobo curiòs. El que em fa fàstic es l’altre i ja t’asseguro jo que la gent no fa aquella cara desagradable tan sols per haver perdut el tren, han de ser molts anys de pràctica

  3. Fran ha dit:

    home el noi amargat potser està amargat perquè ha perdut el tren XD

  4. Fran ha dit:

    ui, això em passa per postejar abans de llegir el què deieu XD

    m’uneixo a la proposta d’estudi que fa l’ahse

  5. zillahh ha dit:

    POns torno a ser aquí. jajaja Una puntualització abans de opinar sobre el post. No és que et visiti quan he fet post nou. És que quan faig post nou és perquè estic “activa blogerament parlant”. Quan tinc temps per visitar els blocs que m’agraden és quan tinc temps disponible també per actualitzar el meu bloc. Totes dues coses van lligades. I avui no he actualitzat així que, tot i que deixaré un comentari, no cal que et passis pel meu que no hi ha res de nou.
    I ara sí, anem a la questió. Jo crec que el noi de la samarreta no té mare. No hi ha cap dona a la seva vida que l’adobi amb una mica d’amor fraternal i es preocupi per si pateix fred o agafa un constipat. Potser la mare és morta, potser la mare el va abandonar fa anys, quan era petit, per fugir amb el veí del tercer, potser aquest noi és un renegat que ha deixat casa i pares enrrere i ara volta sol i sense manigues…
    El noi amnb cara d’amargat és una altra questió. Dia rere dia portar un careto fastigós no sé jo quina explicació pot tenir. Crec que és un insatisfet i un cascarrabies i no té arreglo.

Comenta que es gratuït, de moment...

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s