Cas típic 1103: noi li agrada noia, noi participa en Los Juegos del Hambre

Los Juegos del Hambre – Suzanne Collins (400 pàgines)

En un futur proper un districte domina els altres 12 districtes del país i cada any organitza un combat a mort amb dos parelles de nens / nois de 12 a 18 anys. L’espectacle es televisat com a mostra de la supremacia del districte principal sobre els altres. Els districtes més rics i pròspers preparen els nois per tal que tinguin alguna possibilitat, però els districtes més pobres com ara el districte 12 envien els pobres desgraciats que surten en un sorteig i aquesta any l’hi ha tocat a Katniss la nostra protagonista.

Tenint en compte les meves experiències anteriors amb certs llibres escrits per dones, vaig recel·lar una mica d’agafar aquest llibre. Puc sembla runa mica misogin, però simplement son els meus gusts literaris que estan encaminats cap a cert tipus de llibres, tampoc es tan estrany, no? Però per sort no soc un anti-autores estricte, i vaig encertar-la en agafar aquest llibre. Tot i ser un llibre amb una protagonista femenina, la cosa està bé, realment bé. Sí, resulta que també tinc males experiències amb llibres amb protagonistes femenines… Però com que es una novel·la d’acció i una mica de drama, el fet que sigui una noia queda atenuat. Això no vol dir que el personatge no sigui femení, per què si ho és, bé, com a mínim a mi m’ho sembla.

Tot i estar catalogat com a novel·la juvenil no té gaire caire com a tal, com a excepció que la protagonista té 16. Que segons la meva experiència es motiu suficient per catalogar un llibre juvenil sempre que el protagonista sigui adolescent independentment del contingut. El principi el llibre està bé, però quant la cosa es posa interessant de veritat es quant comença el combat. Cada moment que passa dins del terreny de combat es un agonia que fa que no puguis deixar el llibre. Mentre llegeixes el llibre sempre tens una sensació que acabarà malament, molt malament, motiu que et desperta ganes de comprovar-ho. Al llibre li posaria un 8, però com que el noi secundari no m’agrada gens i es molt odiable, li baixo la nota a 7,5. A més a més el llibre acaba tot indicant que hi ha una segona part quant realment no cal, la acció ja s’ha acabat, però dona a entendre que la part sentimental encara va més enllà, i se suposa que amb això n’has de tenir prou per voler continuar llegint. Doncs no! Sense acció no m’interessa! (de moment…), per aquest motiu també li rebaixo mig punt. Tot i això un 7 continua sent molt bona nota.

Per cert, no hi ha cap extracte d’aquest llibre per què estava massa enganxat a la historia i no vaig pensar en extreure cap fragment…

Nota: 7/10