Quant pensava que havia arribat un punt el qual la meva qualitat de vida no podria fer una altra cosa que sinó empitjorar, descobreixo una maquineta d’afaitar. Des de la primera vegada que vaig afaitar-me he fet servir maquinetes d’un sol ús, suposo per què al principi vaig pensar per quatre pels que tens no val la pena comprar-te una maquineta decent. Però anava passant els anys i anava continuant comprant maquinetes d’un sol ús, que per cert, serveix per unes quantes vegades sense problemes. Fins que la setmana passada vaig fer el pas, vaig introduir un canvi a la meva vida, vaig introduir la Wilkinson Quattro Titanium.
El canvi ha sigut poc menys que espectacular. Tot el que diuen els anuncis on apareixen curioses combinacions d’avions supersònics i noies atractives que acaricien la cara del noi es cert! En un primer moment impacte una mica la maquineta en si plena de peces mòbils i enginys tallats, penses que t’estàs jugant la vida i fa una mica por fer-la servir, però després penses que no hauràs pagat 10€ per res. La sensació es una mica estranya al principi, trobes a faltar aquella resistència a tallar el pel de la teva maquineta d’un sol ús tenia, aquesta la passes i sembla que no faci res, que només s’emporti la espuma, però no! Talla el pel d’una manera neta i eficient. Es increïble, he estat fent el panoli tots aquests anys. De fet, ara fins i tot em sap greu per les noies que mai experimentaran aquesta estranya sensació d’afaitar-se la cara amb una Wilkinson.
Suposo que us preguntareu, per què una Wilkinson i no una Guillette Match 3 com té tothom? Primera per què els francesos no cauen bé, són un poble que fa rabia. Aprofito la ocasió per saludar a tots els meus amics francesos, una abraçada. Tornant al tema, debò confiaríeu en utilitzar una maquineta d’afaitar inventada per la mateixa gent que va inventar la guillotina?
Ah si! Gairebé m’oblidava, si esteu pensant a què coi bé la foto de la rossa en aquest post, hi ha una explicació molt senzilla. Quant busques Wilkinson en les imatges del Google no apareix el que vosaltres esteu pensant, apareix la senyoreta Kendra Wilkinson. Entre posar una foto d’una maquineta d’afaitar i la Kendra, la cosa està clara, no?
Per cert, si us esteu preguntant si Wilkinson hem deu haver pagat per escriure aquest post. Doncs si, i una pasta.
Pons's blog 
Ah, què emocionant! Gràcies Pons per compartir amb nosaltres la teva experiència! Ha estat un post únic.
Per cert, molt maca la rossa afaitada, on l’hauràs trobat…
Coi deuen ser veïns la Kendra i en Pons!, no t’has fixat que és la “next door girl”.
Hola veineta!, que tens una miqueta de sucre…
No sé que m’ha passat, això anava de maquinetes d’afaitar oi?
jo ja firmava per què fos la meva veïna…
Nooooo, aneu errats. La foto no és de la Kendra, sinó d’un camiuneru que s’ha fet una foto després d’haver utilitzat la Wilkinson per tot el cos. Ja veig que com que ha quedat tan suavet tan suavet us heu confós, però en realitat es diu Manolo i viu al polígon Gornal de l’Hospitalet. Que en va de bé aquesta maquineta; ja ho veieu, fa miracles!
Fa dos anys vaig estar a Birmània i per 1 Euro et venien una màquina d’afaitar que anava amb piles i tot. Ja us podeu imaginar que el mateix que les venia, en el mateix xiringuito venia roba falsificada i moltes pastilles de tots els colors i de tots els efectes.
Crec que la màquina no era n’hi d’un sol ús. Això si, les dones Birmanes no tenen ni un pel, potser és que anaven millor del que pensàvem.
He fet una mirada a l’enllaç que ens passes i la foto de la noia no sembla la mateixa.
Doncs jo vaig passar d’elèctrica cutre a maquineta i no hi ha color tampoc!
[…] recupero el CT1106 sobre el meu descobriment sobre la […]