Arxivar per Març, 2011

Post espacial especial Star Wars.

  • Per fi tots els sons de Star Wars junts en una sola web per tal que puguis fer les mescles al teu gust!
  • No té cap sentit, tan sols són noies en bikini recitant frases celebres de Star Wars.
  • Mod del Call of Duty4: Galactic Warfare
  • Star Wars com si fos el Equipo A

 

Post del Garfield.


Au ja està.

Ahir vaig somiar i al llevar-me recordava el que havia somiat. Aquest fet que no sembla gaire extraordinari, en el meu cas personal es un fet realment estrany.
Sobre el contingut dels somnis s’han muntat moltes teories. Com que no es un tema que m’interessi gaire no me molestat en donar-lis. I encara que el post d’avui vagi una mica sobre somnis tampoc m’he documentat al respecte. Porto més d’un miler casos típics sense documentar-me sobre res, no tindria cap sentit començar a fer-ho ara…
De totes maneres, una de les teories més conegudes es que els somnis representen les preocupacions i les inquietuds que estan enterrades en el més profund del nostre subconscient. Algun tema important que durant la nit el nostre cervell aprofita per profunditzar i analitzar, moltes vegades representat al·legòricament mitjançant complexes metàfores que són els somnis de situacions absurdes i sense sentit.
El cas es que el meu somni va consistir en: Vaig a picar la 50/30 en el metro i la màquina que em pica la targeta em fa malbé un lateral de la targeta. Fi del somni, res més.
Tan buida es la meva vida que la única preocupació del meu subconscient es que una màquina falli i se’m carregui la 50/30?
Ara si em dispensen, vaig a comprovar que la targeta continuï intacta…

Armes, armes i més armes.

Un tanc amb un canó molt gran, podríem dir que es un canó de collons.

Tanc Hello Kity!

Revòlver per canviar el canal de la tele disparant.

X-Brat: El robot que busca objectius automàticament i dispara sense compassió.

Televenda per tenir l’escopeta sempre a l’abast mentre dorms, per si de cas.

Tom Knapp: el crack de l’escopeta

El canó de “vortex“: Llança aire a alta velocitat

La iaia de la metralladora

I per acabar un intranquil article sobre el HAARP, la màquina per controlar el temps i el HEMP, el pols electromagnètic de gran alçada.

Amb Lego es poden fer moltes coses. Què dic moltes coses?! Es pot fer tot!

Per exemple, pots comprar-te mobles inspirats amb Lego.

El record de la torre més alta de lego es de 96.13 peus, que vindrien a ser uns 29,3m que no està gens malament.

També pot sortir a la teva ciutat i començar a arreglar les façanes amb peces de Lego.

Amb Lego també pots fer un portaavions de més de 200.000 peces, casi 160Kg i més de 20.000$ en peces Lego.

Si ets japonès pots fer el encuirassat Yamato,  i si es a escala 1/40 millor que millor. Guaiteu les fotos!

També pots curar-t’ho i fer la intro dels Simpsons en Lego.

També pots fer una cosa útil, com ara un rifle en Lego.

També pots fer robots Lego que siguin constructors, per exemple un constructor de ponts

O també pots fer un que construeixi circuits de domino automàticament i així ajuntar dos passaments en un.

Parlant de passatemps també et pots fer uns escacs gegants.

O bé un robot tan llest que sàpiga resoldre cubs de Rubick

O encara més llest i que serveixi per imprimir, cosa que moltes impressores sembla que no volen fer en els moments més crítics.

També pots viure en una casa feta de Lego.

També pots recrear els partits del passat mundial en Lego

AFOL: Adult Fans Of Lego. Finalment us deixo amb un curt documental sobre aquesta gent tan rara.

Els Improve EveryWhere són una gent estranya que es dedica a pertorbar l’ordre públic mitjançant accions desconcertants. Dit així sembla que facin alguna cosa dolenta, però no, simplement trenquen la monotonia del dia a dia de la gent que se’ls troba pel carrer. Podríem dir que son uns especialistes en flashmobs.

Es van fer famosos al congelar-se en la estació central de Nova York

Però en tenen molts d’altres. Uns exemples.

Star Wars en el metro

Sense pantalons en el metro

Musical al centre comercial

Mirall en el metro (bessons vestits iguals un davant de l’altre)

Caça fantasmes a la biblioteca

El  suicida

Convertir un partit de beisbol d’un nens en un gran event esportiu

2000 persones passetjant gossos invisibles

I un llarg etcètera.

He acabat Seinfeld! Sempre es trist acabar una bona sèrie, però encara més trist quant es tracta d’una serie d’humor tan bona nivell. Sabeu de què us parlo, no? No heu mirat mai Seinfeld? Però si es la segona millor comèdia de tots els temps! Amb només 4 personatges principals es pot fer una sèrie que no va de “res”. Podria allar aquest post parlant sobre cada capítol de les 9 temporades que composen la sèrie, però seria una pèrdua de temps per què per molt que expliqui no podré traslladar la essència de la serie, per tan la única solució es veure-la.

SuperCook: No saps què fer per menjar? Tens la nevera pràcticament buida i no s’et acudeix que podries fer amb aquestes sobres que mai desapareixen? Aquesta es la teva web perfecte! Introdueix tot el que el menjar que et queda i et proporcionarà un grapat de receptes possibles, de res!

Qui diu que el menjar ràpid es una porqueria i no serveix per res? Doncs no! També es pot fer art amb el greix que deixen les hamburgueses.

Art amb fruites? Calia? Potser no, però tot i així existeix Fruitart

Curiositat: La pizza més cara del mon es diu Luis XIII i val 8300€ poca broma!

Les escoles japoneses es curren molt la presentació del dinars pels seus alumnes, guaiteu, guaiteu.

I més art fet amb menjar. Com a mínim aquest es una mica més divertit.

Si la vida real fos com els Simpsons tindriem cereals molt carismàtics com ara els Cereals Krusty o els Cereals del Conde Chocolat. Lamentablement només ens hem de conformar amb aquests cereals retro. Enganxo un parell dels meus preferits.

Has de fer espaguetis? Necessites saber exactament quants espaguetis has de posar a bullir? Doncs necessites el mesurador d’espaguetis!

Avui en dia tot ha d’estar correctament etiquetat i portar els ingredients exactes, fins i tot una llibreta? Es més, et diu les calories que aporta!

Aprofitant el cap de setmana he fet una mica de manteniment de les pestanyes del blog. He afegits alguns blogs en la pestanya de blogs. He afegit 10 llibres (5 del 2010 i 5 del 2011) a la pestanya de llibres. I he posat alguns links a la pestanya de séries.

Calia fer un post per dir això? Segurament no. Però fer el post de dilluns i a més a més fer aquestes actualitzacions seria massa feina per un cap de setmana.

La filosofia de House – William Irwin & Henry Jacoby (60 de 248 pàgines)

La Filosofia de House ens la porten principalment en William Irwin & Henry Jacoby, però hi ha col·laborat un munt de gent més escrivint un capítol cadascú tot relacionant un camp de la filosofia amb en House. Els temes són els típics de la filosofia: El sentit de la vida, principis de Nietzsche, la moral, la ètica, la lògica, la filosofia Zen, Sòcrates, el taoisme, els principis, els conflictes, etc.

Fent servir com a excusa algunes escenes de House i utilitzant els comportaments dels diversos personatges i molt especialment la del doctor House, s’ens analitza filosòficament tot el que es pot treure de la serie i més que no hi és però no tenen cap problema en posar-ho.

Si t’interessa la filosofia i t’agrada House aquest llibre es per tu. En el cas que només t’agradi la filosofia, aquest llibre també es per tu, però si només t’agrada House realment no em molestaria a llegir aquest llibre. Aquest últim es justament el meu cas, que no he pogut ni arribar a una tercera part de les 200 pàgines del llibre.

Nota: 3/10

Com que es salva poca cosa del llibre només deixaré un diàleg que he trobat pel mig:

House: Ahora tiene sensibilidad hasta la pantorrilla. Esta es la forma en que evoluciona la medicina. Los pacientes a veces mejoran. No tienes idea de por qué, pero a menos que les des una razón, no te pagarán. ¿Alguien se ha dado cuenta si hay luna llena?
Cameron: ¿Está diciendo que simplement mejoró de forma espontánea?
House: No, estoy diciendo que descartemos al dios lunar y sigamos a partir de ahí.

Garfield gran reserva. Això vol dir que es tracta d’un Garfield que tenia abandonat en un carpeta recòndita i amagada entre les entranyes del disc dur. Avui l’he trobat i he exclamat tot cofoi i sorprès: “Ostres un Garfield escanejat! Amb la de temps que fa que no escanejo Garfields! Això tindrà… tindrà… un munt de temps. M’estic fent gran…” I a continuació m’he deprimit, però immediatament m’he alegrat per què m’he posat a llegir el Garfield i ara el comparteixo amb tots vosaltres!

Post pensat per fer obrir la gana. O no…

Fem una truita? No! Pobrets!!

2298806034_4c76d40d25_b_Enjoy_your_breakfast__by_nocturnalMoTH

– Un directiu de màrqueting havia d’aconseguir un nom enganxós pel seu producte, uns tristos snacks de blat de moro. Però ho ha aconseguit, ha trobat el nom ideal.

maiztrix

– I no deixem el tema del menjar amb referencies pel·liculeres. Menjar ràpid per dominar-los a tots…

esdlb

-Margarina cultural? Sabeu que vull dir? Doneu-li un cop d’ull a la foto xD

tulipan-diccionario

– I per acabar la meva preferida. Es possible que sigui un photoshop, però igualment m’ha fet gràcia. Es la mermelada 100% natural, sense QUE??!!

img0021jw9

Ronda de Noche – Terry Pratchett (400 pàgines)

Ronda de noche es el sisè llibre de la saga de la Guàrdia. També es el llibre número 31 que em llegeixo d’en Terry Pratchett. Els lectors més perspicaços ja estaran deduint quin es el meu autor preferit…

En Sam Vimes entra en un forat temporal mentre perseguia un delinqüent bastant perillós. El viatge el porta 30 anys endarrere, just quant ell mateix acabava d’entrar a la guàrdia nocturna de la ciutat, justament coincidint també amb una revolta que va canviar els sistema de govern de Ankh-Morpork.
En Vimes tornarà a reviure la agradable sensació de ser sergent i patrullar els carrers amb les seves fines botes, llàstima que un delinqüent del present li posarà les coses bastant difícils.
Es una llàstima que la novel·la abandona tots els personatges secundaris de la guàrdia i només es centra pràcticament amb en Sam, res de Zanahoria, res de Angua i molt poc de Noby i Colon. Per sort en Vimes es un d’aquells personatges que son perfectes per portar tot el pes de historia, es un home experimentat, amb molts recursos, amb el toc just de mala llet, irònic i per sobre de tot bon policia.

– ¿De qué clase de refugiados estamos hablando?
– Mayormente humanos, señor.
– ¿Quieres decir que la mayoría serán humanos, o que cada individuo será mayormente humano? -quiso saber Vimes. Al cabo de una temporada en Ankh-Morpork, uno aprendía a formular preguntas como aquella.

Su mirada furiosa fue de cara en cara, provocando que casi toda la brigada emprendiera rápidamente una imitación del Equipo de Observación Sincronizada de los Inspectores de Suelos y Techos.

Y para el combate cuerpo a cuerpo, como sargento vuestro de mayor rango que soy, os prohíbo explícitamente que investiguéis el amplio surtido de palos, porras negras y nudilleras de metal que vende la señora Buencuerpo en la calle Tranquila número 8, con una gama de precios y tamaños adecuada a todos los bolsillos, y si alguno de vosotros acude a mí en privado, no pienso hacer ninguna demostración en absoluto de una varieda de golpes especializados para esos instrumentos tan útiles aunque peliagudos.

Anant amb tren s’aprenen coses molt interessants, especialment en els trens del matí. De fet, potser no diria que s’aprenen coses interessants, sinó s’observen coses curioses les quals tu et fas la teva pròpia teoria de tal manera que t’acaben semblant interessants, o potser es que quant el titulars del diari son avorrits el teu cervell necessita fer altres coses.

El cas es que l’altre dia una noia puja al tren i s’asseu en un seient. Era una noia d’aquelles maques, del tipus que si tenen un noi al davant i aquest noi està llegint el diari, al acabar el noi no ha captat cap noticia. Bé, fins aquí tot dintre de la normalitat. Però en la següent estació entra una noia tan o més atractiva que la primera i tot i venir de l’altra punta del vagó i hi havia un munt de lloc lliure, decideix seure just al costat de l’altra noia maca. Per què? Senzill, es tracta de la teoria d’atracció d’atractius. Es pura física, les mol·lecules atractives s’atrauen entre elles, siguin del sexe que sigui. Els àtoms bufons sempre tendeixen a ajuntar-se amb altres conjunts d’àtoms bufons.

Fins aquí la classe científica d’aquesta setmana.

Avui un post que farà les delícies dels amants de la ornitologia, i els altres… bé, també us agradarà poc o molt.

  • Es passen dos dies observant una parella de mussols i resulta que son de plàstic…. No comments.
  • Pluja de lloros borratxos al nord d’Austràlia. El que no passi a Austràlia…
  • Colom acusat d’espia de Pakistan per part de les autoritats de l’Índia.

Sr Asbo: Un cigne violent que ataca a estudiants i als altres animals

Saps què hi ha en aquesta foto?

No? I ara ho veus millor?

Tampoc? Doncs son munt de pingüins!

Els cucos: Aquells ocells que posen les seves cries en els nius dels altres.

El Hoacín: Un ocell que en comptes de tenir ales i plomes té escames i urpes.

El hombre i la tierra: L’aguila real atacant i s’emporta una cabra!

Ocell que fa el Moonwalk!

El mussol que es transforma, 3 mussols en un! normal, gran i petit!

Mus: La caseta per ratpenats.

Coratge: Fes una cosa valenta avui i després corre com mai

Retardats, tots en coneixem un…