Cas típic 1151: noi li agrada noia, noi crema llibres

Posted: 2011-04-25 in Llibres
Fahrenheit 451 – Ray Bradbury (256 pàgines)

En un futur no gaire llunyà els bombers es dediquen a cremar llibres. Es un futur on la lectura es delicte, i les oportunitats per pensar per un mateix mateix i tenir converses enriquidores i que facin reflexionar no són viables en un mon envoltat per pantalles de televisió i anuncis auditius. Però sembla que una adolescent farà canviar la manera de pensar d’un bomber.

No m’ha agradat Fahrenheit 451, jo ho he dit. L’autor escriu d’una manera que no s’entén. Barreja el que està passant realment amb metàfores i no saps on acaba una i comença l’altre. Hi ha el llibres en que els personatges evolucionen, però en aquest cas es exagerat, el protagonista passa en un parell de pàgines d’una mentalitat a un altra! A més a més pinta tota la societat “dolenta” com a imbècils rematats i els personatges que són bons són excèntrics de collons. A sobre el final està fet a mida, es a dir, durant el llibre s’insinua que pot passar una cosa i justament al final quant el protagonista necessita que passi doncs resulta que passa, ni tan sols al cap d’un mes, ni la setmana següent, justament al mateix dia!

Aquesta ha sigut la segona i última oportunitat que li dono a Ray Bradbury. La primera va ser cròniques marcianes, i tot el que passava a Mart era realment excèntric, però se li perdona per què era original i en cada capítol tenies un Mart diferent i especial.

I es clar, com que es Ray Bradbury se l’ha de posar a l’alçada d’altres autors clàssics de la ciència ficció com George Orwell, John Wyndhman o Aldous Huxley. Doncs no! Penso que no s’ho mereix. Per això si esteu d’acord amb mi ja podeu participar en el meu boicot particular a Ray Bradbury pensat de la pitjor manera que un podria imaginar, de tal manera que el seu cadàver es remogui en la seva tomba: Crear un grup al facebook! Estic pensant quelcom tan radical com ara… “Jo també penso que els llibres d’en Ray Bradbury estan sobrevalorats”. De fet no soc l’únic que ho ha pensat: Fahrenheit 451 es tan avorrit que gairebé m’he desencaixat la mandíbula badallant.

Nota:4/10

Per cert, em comuniquen que el senyor Bradbury encara està viu. De moment…

Comentaris
  1. MadeByMiki ha dit:

    Per això és va fer la pel·lícula, que cansa menys…

    Bradbury vs. Orwell, no hi ha color.

  2. ahse ha dit:

    Aha… Veig una opinió molt enriquidora de l’anomenatinútil a les croniques marcianes. Aquest llibre també tracta de la crueltat humana sense fronteres? Si és així, llavors no m’estranya que estiguin cremant llibres i vagin de bombers per fer-ho. El protagonista deu tenir una personalitat tipus “borderline”, hauries d’estudiar els símptomes a la wiki i tornar a llegir el llibre per comprovar què tal de bon treball n’ha fet l’autor descrivint una persona amb aquest trastorn. També pots fer un altre post després comentant-ho.
    Personalment, jo crec que a una societat d’imbecils rematats els bons només podrien ser excèntrics de collons, sino és que serien imbecils, i si serien imbecils és que no podrien ser bons, oi? Llavors això és una cosa encertada i no te’n pots queixar. Dona-li les gràcies a l’autor per haver-te ajudat imaginar una societat d’imbecils rematats i haver pogut comprovar que tu vius a una societat millor – quin alleujament!!
    Per fi, que no crec que m’interessa unir-me al tal grup de facebook perquè no he llegit el llibre, i amb aquesta crítica tampoc no m’entren gaire ganes de fer-ho.

  3. Tomàs ha dit:

    No he llegit aquest llibre, ni cap de l’autor. Però després de llegir la teva crítica no estic massa inclinat a començar a fer-ho.

    Escriure bé és molt difícil i fer-ho molt bé encara ho ha de ser més. No hi ha gaires escriptors que estiguin capacitats per arribat a tothom.

    Tu en comentes uns quants sobre els quals hi ha un consens generalitzat i podria ser que en Bradbury no arribi a aquesta categoria.

  4. anomenatinutil ha dit:

    Fa molt anys que vaig llegir els 2 llibres que dius i a mi em van agradar! No com la pel·lícula que era estrafolària i no em va cridar gens. Estic d’acord que entre Orwell i Bradbury no hi ha color. Però Bradbury tampoc és per lapidar-lo… a mi les cròniques em van semblar molt bones. Una duríssima crítica al que segur que faríem de trobar-nos en aquella situació.

    Potser no és el millor llibre del món, però crec que un 6 se’l mereix.

  5. Reflexionem-hi ha dit:

    Jo només he vist la pel·li i em va agradar molt… suposo que una horeta i pico és diferent que llegir-se un llibre, pots concentrar les bones idees, imatges i diàlegs. El final, quan troba el campament de hippies que s’aprenen llibres de memòria és prou esperançador… i la idea que els “firemen” siguin realment els que el provoquen està bé, no? :D

Comenta que es gratuït, de moment...

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s