Cas típic 1577: noi li agrada noia, noi es un blocaire en crisis

Feliç dia del blocaire en crisis!

No se qui es va inventar això del dia del blocaire en crisi, el cas es que ho he anat veient en molts blocs que avui es celebra aquesta efemèride, i per tant aquest bloc no podria fer menys que fer-se ressò d’aquesta data senyalada per qualsevol blocaire que es mereixi.

En el cas d’aquest bloc, estranyament trobareu que entri en crisis, potser hi ha posts més fluixos, potser hi ha posts menys el·laborats, però sempre trobareu alguna coseta que d’altra. I si ve una crisis, no serà de cop i volta. Contant que aquest bloc té normalment una provisió de posts que omplen tranquil·lament els dos mesos (actualment de més de tres) següents, la crisis inspirativa m’hauria de durar més de dos mesos i de moment, contant lo motivat que estic i les ganes que hi poso encara hi ha blog per temps.

Exemples de blocs en crisis (de l’any passat…)

• http://lagarrofa.blogspot.com/2010/05/dia-del-blocaire-en-crisis.html
• http://kweilan.blogspot.com/2010/05/dia-del-blocaire-en-crisi.html
• http://horroerotica.blogspot.com/2010/05/dia-del-blocaire.html?zx=73f4f9f61c786f22
• http://lamevaillaroja.blogspot.com/2010/05/dia-del-blocaire-en-crisi-2010.html
• http://allausz.blogspot.com/2010/05/dia-del-blocaire-en-crisi-2010.html
• http://carmerosanas.blogspot.com/2010/05/dia-de-blocaire-en-crisi.html
• http://enceneu-els-llums.blogspot.com/2010/05/dia-del-blocaire-en-crisi.html

etc etc

Cas típic 1576: noi li agrada noia, noi li recindeixen el comtpe.

Finalment youtube ha complert la seva amenaça.

Benvolgut/da, Pons006:

Hem desactivat el material següent com a resultat d’una notificació de tercers de Twentieth Century Fox Film Corporation que reclama que es tracta de material infractor:

mulder scully
http://www.youtube.com/watch?v=06tDWwiTxGE

Aquesta és la tercera notificació que rebem que al·lega una infracció dels drets d’autor en una de les teves publicacions. Per aquest motiu, hem rescindit el teu compte.

Si una de les teves publicacions s’ha identificat per error com a infractora, pots enviar una notificació de desacord. La informació sobre aquest procés és al nostre Centre d’Ajuda.

Tingues en compte que, d’acord amb la secció 512(f) de la llei sobre drets d’autor, es pot exigir responsabilitat per danys a qualsevol persona que denunciï intencionadament i sense fonament que l’accés a un material s’ha desactivat per un error o una identificació errònia.

Sincerament,

— L’equip de YouTube

Cas típic 1575: noi li agrada noia, noi inventa el teletransporter

Ikea: Rebaixes d’hivern

Monster.com: Estàs putejat a la feina?

Kgb: Una espècie de buscador de respostes

Intel: La millor tecnologia que Intel ha creat mai.

Coca – Cola: El sonàmbul.

Bud Light & Lost

Vizio, “lo millor d’Internet” en una pantalla

Krung Thai Bank: Oblidat de pagar les factures

Cervesa Andes. El teletransporter

Vídeos arreglats!

Cas típic 1574: noi li agrada noia, noi li agrada trucar pel mòbil

Cell – Stephen King (448 pàgines)

Stephen King em va convèncer per llegir el seu llibre “Cell“. Bé, no va ser el propi Stephen el que va venir i em va dir “Escolta, llegueix-te aquest llibre meu que està molt bé”. Simplement va ser que després de llegir diverses critiques sobre el llibre em va semblar que seria un bon llibre.
Primera, el prolífic Stephen King em cau força bé, però amb moderació. Vull dir que soc incapaç de llegir-me els 700 o 800 llibres que treu l’autor cada any. Llegint-ne un llibre seu cada 1 o 2 anys crec que ja faig prou. Segona, el tema de la novel·la, els zombis, sempre es un tema que es llegeix bé. Acompanyeu-me cap al següent paràgraf que parlarem del argument del llibre.
El senyor Clay, dibuixant de còmics i home separat amb un fill es troba a Boston quant de cop i volta a les 15:00 succeïx “el Pulso”. Lo de les cometes i la majúscula sempre dona més dramatisme… El cas es que a partir d’aquest moment tothom que utilitza un telefon mòbil rep una senyal que el converteix en un zombi. Bé, per ser exactes et converteix en un ésser que l’únic que vol es carregar-se la gent del seu voltant. I què fa la gent quant veu un boig amb ganes de matar? exacte, l’ajuda… Truca a emergències i paaam rep el “Pulso” i ja tenim un altre zombi. Total, que la gent de Boston comença a emigrar de les ciutats cap al camp que com a mínim hi ha menys gent. Llavors en Clay es fa amic d’un gai anomenat Tom i una adolescent anomenada Alice. Tots 3 aniran cap al nord en busca de la família d’en Clay, per què total el Tom mai ha tingut família (es clar, al ser gai…) i la família de Alice s’han convertit en bojos homicides, motiu per el qual la Alice està una mica afectada.
Molt bé, això seria el resum del primer capítol del llibre segons la meva versió. A partir d’aquí ja us podeu imaginar com segueix la trama i l’encertaríeu bastant si heu tingut contacte amb les històries de zombis. Però l’Stephen es molt imaginatiu, no es conforma amb els zombis i prou, ell hi ha d’afegir més. Ell ha de posar encara més ficció, ha de posar més imaginació, ha de fer que els zombis puguin organitzar-se. No m’agradaria espatllar-vos més la trama, o sigui que no us diré com coi “s’organitzen” ni quin coi de “capacitats” representa que tenen. Amb això no vull dir que sigui un mal llibre de zombis, sinó que simplement es un llibre de zombis amb nous elements. Personalment crec que no calien, però també serveixen per donar frescor als llibres de zombis.
Per cert, que algú compti quantes vegades he escrit “zombi”.

– ¿Eres científico?
– Ya sabes que no; soy artista.
– O sea que cuando el gobierno te dice que es posible lanzar bombas inteligentes sobre búnkers sepultados bajo la arena del desierto desde portaaviones situados a tres mil kilómetros de distancia, lo único que puedes hacer es mirar las fotos y aceptar que la tecnología en cuestión existe.
– Tom Clancy nunca me mentiría…

Nota: 6/10

Cas típic 1573: noi li agrada noia, noi celebra el dia de l’orgull friki

Com ja es tradició en aquest blog, avui 25 de maig m’agradaria desitjar-vos…

Feliç dia de l’orgull friki!

I també

Feliç dia de la tovallola!

I com que cada dia ja faig el friki, per avui res més.

Cas típic 1572: noi li agrada noia, noi li agrada el sorprenent Maurici

El asombroso Mauricio y sus roedores sabios – Terry Pratchett (304 pàgines)

El Asombroso mauricio y sus roedores sabios – Terry Pratchett
Coneixeu la historia del flautista de Hamelin? Doncs el senyor Sir Terry Pratchett ha donat una volta a aquest compte clàssic. De fet Terry Pratchett li encanta donar voltes a les històries clàssics, i jo encantat que a ell li agradi.
En Mauricio es un gat capaç de parlar que s’ha al·liat amb un grup de ratolins que també saben parlar. I tots plegats s’han al·liat amb un noi que toca la flauta i que també sap parlar. La al·liança consisteix en anar de poble en poble i estafar els vilatants amb una suposada plaga de rates que el noi s’encarregarà d’eliminar a cop de flauta. Però les coses canvien quant arriben a un poble on ja hi ha una plaga de rates, però no hi ha realment cap rata.

Serem sincers, aquest llibre no es el millor d’en Terry. Però es clar, no pot ser que sempre que el últim llibre d’en Pratchett sigui sempre el millor que tingui. Comparat amb sagues més serioses com per exemple la de la Mort o sobretot la de la Guardia, el Asombroso Mauricio té un caire més infantil. Això no vol dir que sigui un llibre per nens ni per adolescents, cap d’ells podria gaudir dels nombrosos dobles sentits i moments irònics que apareixen per tota la novel·la. Però els protagonistes de la novel·la són rates, un gat, un nano i una noieta, i vulguis que no, això li treu el caire adult a la cosa.
En resum. Recomanaria aquest llibre? Evidentment! Totes els llibres d’en Terry Pratchett són més que recomanables, i qui digui el contrari es un [insertar aquí el teu insult preferit], però justament no recomanaria a algú que no ha llegit mai un Pratchett que comenci per aquest malgrat sigui una novel·la lliure que no pertany a cap de les sagues.

– Lo siento -dijo Mauricio-. Te he arañado por accidente, ¿verdad? -Intentó hacer una mueca que expresara: “No seas idiota integral, ¿quieres?”, algo complicado de hacer con una cara de gato.

– ¿Quieres que te baje en brazos? -preguntó Malicia a Mauricio.
– ¿Quieres que te saque los ojos? -conestó Mauricio.

– ¿No Ha oído hablar de aquel sitio de Klatch? ¡Lo contrataron para que los librara de una plaga de mimos!
– Un momento, un momento… ¿Cómo se puede tener una plaga de mimos?
– Oh, fue terrible, por lo que tengo entendido. La gente ya no se atrevía ni a salir a la calle.
– ¿Quieres decir, todos con la cara blanca, todos siguiéndote por ahí en silencio…?
– Exacto. Terrible.

Nota: 6/10

Cas típic 1571: noi li agrada noia, noi rep amenaces de youtube

Ja han tornat les amenaces de youtube…

Benvolgut/da, Pons006:

Hem desactivat el material següent com a resultat d’una notificació de tercers de Twentieth Century Fox Film Corporation que reclama que es tracta de material infractor:

restaurante japones
http://www.youtube.com/watch?v=2zoOqfGpVzo

És la segona vegada que el teu compte rep una reclamació relacionada amb els drets d’autor. Si en reps una més, es cancel·larà el compte. Per evitar que això passi, suprimeix tots els vídeos dels quals no tinguis la propietat dels drets d’autor i no pengis cap altre vídeo que infringeixi els drets d’altres. Si vols obtenir més informació sobre la política de drets d’autor de YouTube, llegeix el manual de consells de drets d’autor.

Si una de les teves publicacions s’ha identificat per error com a infractora, pots enviar una notificació de desacord. La informació sobre aquest procés és al nostre Centre d’Ajuda.

Tingues en compte que, d’acord amb la secció 512(f) de la llei sobre drets d’autor, es pot exigir responsabilitat per danys a qualsevol persona que denunciï intencionadament i sense fonament que l’accés a un material s’ha desactivat per un error o una identificació errònia.

Sincerament,

— L’equip de YouTube

Us recordeu d’altres amenaces com la del post 1083 que va comportar la cancel·lació del compte del pons007 pons008 que va donar pas a la vida al pons006 que sembla ser que patirà més mateixes conseqüències. Aviso que el pons005 no soc jo, però el pons004 si xD. Així que tranquils, sembla que no em faltaran nombres naturals per anar afegit radera del pons xD

Cas típic 1570: noi li agrada noia, noi està a twitter

Ahir a la tarda vaig posar a la barra lateral, a sota del calendari, el meu twitter.

I això es motiu per fer un posts? Doncs repassant el contingut dels posts d’aquesta setmana… ho veig com un motiu més que suficient.

Si voleu ser els primers fans del blog a seguir-me en twitter, no us hi esforceu, ja feu tard, la meva comentarista principal ja em persegueix de fa dies. Assetjament? segurament… Segur que després es defensa dient que vaig ser jo el que va començar a seguir-la, sí, es clar, es clar.

Per cert, no espereu trobar gran cosa en el meu twitter, el 50% del contingut seran coses que ja haureu vist en aquest blog, un 25% no us interesserà gens i només valdrà la pena pel 25% restant. Es a dir, molt millor que la majoria dels twitters de l’altra gent xD

I en el cas que encara no tingueu twitter, ara ja teniu l’excusa perfecte per fer-vos un!
I un cop tingui un munt de seguidors, dominar el mon serà bufar i fer ampolles muuuaahahahaahahaa!

Cas típic 1569: noi li agrada noia, noi està programat

Schedule for: May 19, 2011 @ 05:00

Cas típic 1568: noi li agrada noia, noia continua amb el mode automàtic

loading automatic mode…

Cas típic 1567: noi li agrada noia, noi li agrada el posteig automàtic

Automatic posting activated…

Cas típic 1566: noi li agrada noia, noi no està disponible

Per culpa de diverses indisponibilitats aquesta setmana no estaré present per atendre el blog… potser amb sort a final de setmana torno a publicar, però tal com van les coses es complicat…

Cas típic 1565: noi li agrada noia, noi es el doctor horrible

Tinc la sort de disposar “bastant” temps lliure, per això tinc un blog que s’actualitza més sovint, sinó tindria per exemple peixets de colors que donen menys feina, però si bé es cert que tampoc donen les mateixes satisfaccions, a excepció que siguis com en Troy McClure.

El que volia dir es que una de les meves estones lliures l’he aprofitat per veure Doctor horrible sing along blog. De fet no cal gaire estona lliure, amb menys de 45 minuts ja en tens prou… El cas es que aquesta mini serie m’ha fet veure que potser els meus gusts estan canviant sense que jo mateix m’hagi donat ni compte.

D’acord que el protagonista es un excel·lent Neil Patrick Harris. D’acord que la co-protagonista es la morbosa Felicia Day. D’acord que el guió es original. D’acord que hi ha humor. D’acord que les series on el protagonista es “malvat”, com ara House o Dexter (cada un a la seva manera) m’agraden. Però si traiem totes aquestes coses què ens queda? què? Doncs ens queda una serie romàntica! Que en principi a mi no m’hauria agradar. I el que es pitjor de tot! Ens queda que la sèrie també es musical!

Us deixo amb el trailer

I el link als actes 1, 2 i 3

Cas típic 1564: noi li agrada noia, noi tampoc fa post

Avui tampoc hi ha post….

Demà si que n’hi haurà, tranquils! Ah no se que hi hagi l’apocalipsi, però no crec, per què haurien avisat pel telenotícies.

Cas típic 1563: noi li agrada noia, noi no fa post

Avui no hi ha post!