Tinc la sort de disposar “bastant” temps lliure, per això tinc un blog que s’actualitza més sovint, sinó tindria per exemple peixets de colors que donen menys feina, però si bé es cert que tampoc donen les mateixes satisfaccions, a excepció que siguis com en Troy McClure.
El que volia dir es que una de les meves estones lliures l’he aprofitat per veure Doctor horrible sing along blog. De fet no cal gaire estona lliure, amb menys de 45 minuts ja en tens prou… El cas es que aquesta mini serie m’ha fet veure que potser els meus gusts estan canviant sense que jo mateix m’hagi donat ni compte.
D’acord que el protagonista es un excel·lent Neil Patrick Harris. D’acord que la co-protagonista es la morbosa Felicia Day. D’acord que el guió es original. D’acord que hi ha humor. D’acord que les series on el protagonista es “malvat”, com ara House o Dexter (cada un a la seva manera) m’agraden. Però si traiem totes aquestes coses què ens queda? què? Doncs ens queda una serie romàntica! Que en principi a mi no m’hauria agradar. I el que es pitjor de tot! Ens queda que la sèrie també es musical!
Us deixo amb el trailer
Pons's blog 