El asombroso Mauricio y sus roedores sabios – Terry Pratchett (304 pàgines)
El Asombroso mauricio y sus roedores sabios – Terry Pratchett
Coneixeu la historia del flautista de Hamelin? Doncs el senyor Sir Terry Pratchett ha donat una volta a aquest compte clàssic. De fet Terry Pratchett li encanta donar voltes a les històries clàssics, i jo encantat que a ell li agradi.
En Mauricio es un gat capaç de parlar que s’ha al·liat amb un grup de ratolins que també saben parlar. I tots plegats s’han al·liat amb un noi que toca la flauta i que també sap parlar. La al·liança consisteix en anar de poble en poble i estafar els vilatants amb una suposada plaga de rates que el noi s’encarregarà d’eliminar a cop de flauta. Però les coses canvien quant arriben a un poble on ja hi ha una plaga de rates, però no hi ha realment cap rata.
Serem sincers, aquest llibre no es el millor d’en Terry. Però es clar, no pot ser que sempre que el últim llibre d’en Pratchett sigui sempre el millor que tingui. Comparat amb sagues més serioses com per exemple la de la Mort o sobretot la de la Guardia, el Asombroso Mauricio té un caire més infantil. Això no vol dir que sigui un llibre per nens ni per adolescents, cap d’ells podria gaudir dels nombrosos dobles sentits i moments irònics que apareixen per tota la novel·la. Però els protagonistes de la novel·la són rates, un gat, un nano i una noieta, i vulguis que no, això li treu el caire adult a la cosa.
En resum. Recomanaria aquest llibre? Evidentment! Totes els llibres d’en Terry Pratchett són més que recomanables, i qui digui el contrari es un [insertar aquí el teu insult preferit], però justament no recomanaria a algú que no ha llegit mai un Pratchett que comenci per aquest malgrat sigui una novel·la lliure que no pertany a cap de les sagues.
– Lo siento -dijo Mauricio-. Te he arañado por accidente, ¿verdad? -Intentó hacer una mueca que expresara: “No seas idiota integral, ¿quieres?”, algo complicado de hacer con una cara de gato.
– ¿Quieres que te baje en brazos? -preguntó Malicia a Mauricio.
– ¿Quieres que te saque los ojos? -conestó Mauricio.
– ¿No Ha oído hablar de aquel sitio de Klatch? ¡Lo contrataron para que los librara de una plaga de mimos!
– Un momento, un momento… ¿Cómo se puede tener una plaga de mimos?
– Oh, fue terrible, por lo que tengo entendido. La gente ya no se atrevía ni a salir a la calle.
– ¿Quieres decir, todos con la cara blanca, todos siguiéndote por ahí en silencio…?
– Exacto. Terrible.
Nota: 6/10
Pons's blog 