Cell – Stephen King (448 pàgines)
Stephen King em va convèncer per llegir el seu llibre “Cell“. Bé, no va ser el propi Stephen el que va venir i em va dir “Escolta, llegueix-te aquest llibre meu que està molt bé”. Simplement va ser que després de llegir diverses critiques sobre el llibre em va semblar que seria un bon llibre.
Primera, el prolífic Stephen King em cau força bé, però amb moderació. Vull dir que soc incapaç de llegir-me els 700 o 800 llibres que treu l’autor cada any. Llegint-ne un llibre seu cada 1 o 2 anys crec que ja faig prou. Segona, el tema de la novel·la, els zombis, sempre es un tema que es llegeix bé. Acompanyeu-me cap al següent paràgraf que parlarem del argument del llibre.
El senyor Clay, dibuixant de còmics i home separat amb un fill es troba a Boston quant de cop i volta a les 15:00 succeïx “el Pulso”. Lo de les cometes i la majúscula sempre dona més dramatisme… El cas es que a partir d’aquest moment tothom que utilitza un telefon mòbil rep una senyal que el converteix en un zombi. Bé, per ser exactes et converteix en un ésser que l’únic que vol es carregar-se la gent del seu voltant. I què fa la gent quant veu un boig amb ganes de matar? exacte, l’ajuda… Truca a emergències i paaam rep el “Pulso” i ja tenim un altre zombi. Total, que la gent de Boston comença a emigrar de les ciutats cap al camp que com a mínim hi ha menys gent. Llavors en Clay es fa amic d’un gai anomenat Tom i una adolescent anomenada Alice. Tots 3 aniran cap al nord en busca de la família d’en Clay, per què total el Tom mai ha tingut família (es clar, al ser gai…) i la família de Alice s’han convertit en bojos homicides, motiu per el qual la Alice està una mica afectada.
Molt bé, això seria el resum del primer capítol del llibre segons la meva versió. A partir d’aquí ja us podeu imaginar com segueix la trama i l’encertaríeu bastant si heu tingut contacte amb les històries de zombis. Però l’Stephen es molt imaginatiu, no es conforma amb els zombis i prou, ell hi ha d’afegir més. Ell ha de posar encara més ficció, ha de posar més imaginació, ha de fer que els zombis puguin organitzar-se. No m’agradaria espatllar-vos més la trama, o sigui que no us diré com coi “s’organitzen” ni quin coi de “capacitats” representa que tenen. Amb això no vull dir que sigui un mal llibre de zombis, sinó que simplement es un llibre de zombis amb nous elements. Personalment crec que no calien, però també serveixen per donar frescor als llibres de zombis.
Per cert, que algú compti quantes vegades he escrit “zombi”.
– ¿Eres científico?
– Ya sabes que no; soy artista.
– O sea que cuando el gobierno te dice que es posible lanzar bombas inteligentes sobre búnkers sepultados bajo la arena del desierto desde portaaviones situados a tres mil kilómetros de distancia, lo único que puedes hacer es mirar las fotos y aceptar que la tecnología en cuestión existe.
– Tom Clancy nunca me mentiría…
Nota: 6/10
Pons's blog 