Cas típic 1594: noi li agrada noia, noi entrega la declaració de la renda

Avui es l’últim dia per entregar la declaració de la renda! Avui? Ja? Doncs sí.

Quant penso en la declaració de la renda ràpidament em ve el cap la meva referencia cultural principal. Evidentment no es tracta de la wikipedia, es tracta del Simpsons. Per tan, com últim dia per entregar la declaració, es de visionat obligatori la primera part del capítol vintè de la novena temporada “El Problema Con Los Trillones”

Com sempre la Fox m’ha denunciat i m’ha retirat el vídeo. O sigui que per si de cas us deixo el filestube que enllaça al megaupload, no fos cas que ara em tanquessin el blog… http://www.filestube.com/be26fbfd6267b11203eb/go.html

I per si de cas un deixo un enllaç als 6 punts negres en els que hisenda t’enxampa.

Cas típic 1593: noi li agrada noia, noi afegeix la samarreta del Canadà a la col·lecció

Nova incorporació a la col·lecció de samarretes viatgeres: The Canadian White House

Recordareu altres samarretes en els posts 250, 738 i 987.

Cas típic 1592: noi li agrada noia, noi enganya amb el recompte de casos típics

Una de les coses que caracteritzen aquest blog són els títols dels posts, sempre comencen per “Cas típic XXXX:” on XXXX es el número del post i sempre es tracta d’un número consecutiu respecte el cas típic anterior. Sempre? No! sempre no! Però bé, podríem dir que aquests són petits errors totalment perdonables i que en el fons no fan mal a ningú, però ara fa un temps va haver una petita trampa amb el nombre del post. Que collons, va ser una trampa enorme, em vaig passar tres pobles i mig i ningú no es va donar ni compte. No estic parlant de 2 casos típics amb el mateix número, ni dos casos típics amb l’ordre intercanviat ni tan sols que falten un o dos números de casos típics….

De debò pensàveu que ja vaig pel cas típic 1592? Ni de bon tros! de fet m’he saltat ni més ni menys que 400 casos típics! I ningú s’ha donat compte! Només cal que veieu que del 1153 es passa misteriosament al 1554.

Bé, sent legal ara tocaria arreglar l’error i posar els números que toquen… Així es queda.

Cas típic 1591: noi li agrada noia, noi explica acudits jijijiji

Después de otra reunión de la CE , algunos ministros decidieron pasar por el Museo del Louvre para aliviar el “estrés” y se paran meditativos ante un precioso cuadro de Adán y Eva en el Paraíso.
Suelta Angela Merkel:
– Miren que perfección de cuerpos: ella esbelta y delgada, él con cuerpo atlético, los músculos perfilados … Los estereotipos son necesariamente alemanes.
Sarkozy respondió de inmediato:
– De ninguna manera. Es evidente que el erotismo que se puede ver desde ambas figuras… ella tan femenina … él tan masculino … saben que pronto llegará la tentación … Sólo pueden ser franceses.
Moviendo negativamente la cabeza, Gordon Brown arriesga:
– Of course not! Miren atentamente … la serenidad de sus rostros, la delicadeza de la pose, la sobriedad del gesto … Sólo pueden ser Ingleses.
Después de unos segundos más de contemplación, Zapatero exclama:
– NO ESTOY DE ACUERDO.. Miren bien: no tienen ropa, no tienen zapatos, no tienen casa, sólo tienen una manzana para comer … no protestan y encima piensan que están en el paraíso … No tengo la menor duda, son españoles…

– Do you speak English?
– Yes!
– Name?
– Abdul al-Rhazib.
– Sex?
– Three to five times a week.
– No, no…I mean male or female?
– Yes, male, female, sometimes camel.
– Holy cow!
– Yes, cow, sheep, animals in general.
– But isn’t that hostile?
– Horse style, doggy style, any style!
– Oh dear!
– No, no! Deer run too fast…

Un barco tenía un capitán muy valiente. Un día van a atacar un barco pirata, entonces, el capitán le dice a uno de sus soldados:
– ¡Tráigame mi camisa roja!
El soldado se la lleva, y van a la batalla y ganan. Al otro día vienen dos barcos piratas y el capitán le vuelve a decir:
– ¡Tráigame mi camisa roja!
Ese día vuelven a ganar, entonces, el soldado le pregunta al capitán:
– Capitán, ¿por qué cada vez que vamos a batalla, usted pide su camisa roja?
Y el capitán le contesta:
– Porque si me llegan a herir, ustedes no se darían cuenta, y seguirían peleando.
Al otro día vienen 10 barcos piratas, y el capitán le dice:
– ¡Tráigame mis pantalones marrones!

Hombre: ¿Dios?
Dios:     ¿ Si?
Hombre ¿Puedo preguntarte algo?
Dios:       Por supuesto!
Hombre: Que es para ti un millón de años?
Dios:       Un segundo
Hombre: Y un millón de euros?
Dios:       Un céntimo
Hombre: Dios …. podrías darme un céntimo?
Dios:       Espera un segundo

George W. Bush y Tony Blair están en una cena en la Casa Blanca.
Un invitado se acerca y les pregunta:
– ¿De qué están hablando?
– Estamos haciendo planes para la Tercera Guerra Mundial, -dice Bush.
– ¿Y cuáles son esos planes?,dice el invitado.
– Vamos a matar 14 millones de moros de mierda y 1 dentista -contesta Bush.
El invitado les mira confundido y pregunta:
– ¿Un dentista? ¿Por qué van a matar a un dentista?.
– Bush le da una palmada en la espalda a Blair y le dice:
– ¿Qué te dije? ¡Nadie va a preguntar por los moros!

Cas típic 1590: noi li agrada noia, noi li agrada Festín de cuervos

Festín de cuervos –  George R.R. Martin (864 pàgines)

Festín de cuervos de  George R.R. Martin es la quarta part de Canción de hielo y fuego. Si teniu memòria recordareu lo bé que us vaig parlar de la primera part Juego de Tronos (que hauríeu d’estar veient la fantàstica serie de la HBO), la segona part coneguda com Choque de Reyes i la tercera part Tormenta de espadas.

Es difícil fer un resum del llibre sense desvetllar parts importants de la trama del llibre actual i encara més fer-ho sense desvetllar parts importants dels llibres anteriors, així doncs no faré cap resum…

Festín de cuervos continua igual de èpic que els anteriors, igual de addictiu, amb els personatges igual de carismàtics, uns t’encanten els altres els odies, però tots et desperten algun sentiment o altre. Llàstima que aquest llibre hagi quedat dividit amb el cinquè llibre on ens falta la meitat dels capítols referents als altres personatges. Particularment trobo a faltar l’espavilat Tyrion i el pobre Theon Greyjoy que sempre li surt tot malament.

Estava guardant aquest llibre pel final de la setmana per què es de llarg el millor que m’he llegit aquest any. Si encara no heu començat Canción de hielo y fuego no se pas amb quin llibre esteu perdent el temps…

Cuando caiga el castillo pasaré por la espada a todos los que queden vivos. Sacrificaré el ganado, talaré el bosque de dioses, y prenderé fuego a los edificios y torres. Demoleré las mismísimas paredes, y el Piedra Caída correrá entre las ruinas. Cuando termine, nadie creerá que allí hubo un castillo. Puede que vuestra esposa dé a luz antes. Supongo que querréis conocer a vuestro hijo. Os lo enviaré cuando nazca. Con una catapulta.

Nota: 8/10

Cas típic 1589: noi li agrada noia, noi li agrada el Petit Princep

El petit princep – Antoine de Saint-Exupery (96 pàgines)

Segons he vist, sembla que tothom s’ha llegit durant la seva infància El petit princep de Antoine de Saint-Exupery. Ara ja passo una mica de llarg de la infància, però tot i així li he volgut donar una oportunitat al llibre a veure per què tothom en parlava tan bé. Però primer l’argument per si encara hi ha algun despistat que tampoc se l’ha llegit.

Es tracta d’un llibre de menys de 100 pàgines on explica la història d’un nen que es príncep d’un petit asteroide que té 3 volcans i una planta. El nen salta d’asteroide en asteroide i va trobant personatges curiosos com ara un alcohòlic, un rei, un cartògraf, etc i finalment va a parar a la terra on es troba amb l’escriptor del llibre.

Sembla que el llibre vindria a ser com una visió del mon dels adults des del punt de vista d’un nen on moltes coses no tenen massa lògica i les coses que a vegades donem els adults com a tals no ho són i en canvi pensem que d’altres són banals i realment no ho són. Però com que ja fa anys i panys que he perdut aquesta visió infantil de la vida no acabo de veure el què en el llibre i sento discrepar amb la majoria dels lectors d’aquest llibre que el qualifiquen com una obra molt commovedora, imaginativa e entranyable. I que sí, que sembla que cada cosa que apareix en el llibre es una metàfora que representa coses importants de la vida, però segueixo sense veure-li el què.

Nota: 3/10

Cas típic 1588: noi li agrada noia, noi fa 200 bojeries per quedar-se amb la noia

200 locuras para que te quedes conmigo – Martin Piñol (256 pàgines)

L’argument: Un noi està enamorat d’una noia des de fa… des de sempre. Però ara que la noia vol marxar amb el seu xicot a Nova York ha de pensar un ràpid pla per evitar que marxi i la perdi per sempre. Aconsegueix convèncer el pare de la noia que deixi a ell i a la seva filla (que es moria de ganes de ser detectiu) fer detectius per trobar una noia de casa rica desapareguda.

No només de grans clàssics de la literatura universal viu el senyor Pons. Igual que l’alimentació del cos, es bo tenir una dieta variada on un ha de menjar de tot.

L’argument en si mateix es bastant normal, però la gràcia es que la historia està narrada en primera persona i de manera força entretinguda amb comparacions i metàfores bastant surrealistes que et faran esbossar més d’un somriure. Són capítols curts i passa bé.

Le habría podido decir que era mi primer atraco, que estaba nervioso y que que como me siguiera faltando al respeto, le borraría de la novela y adiós a su posteridad literaria. Pero opté por resignarme porque el pobre tenía menos comprensión que un dictador con silla eléctrica nueva.

No muy lejos, unas chavalas jóvenes caían al suelo como zombies que han recibido un hachazo y que sus colegas les hacían fotos y cosas indecorosas que no explicaré por si esto lo leen muchachos de corazón puro.

Mis temblores se largaron en un vuelo chárter cuando observé que ella aún respiraba, que es algo que se agradece cuando la necrofilia te incomoda bastante.

Nota: 6/10

Cas típic 1587: noi li agrada noia, noi es lamenta de ser jueu

Lamentaciones de un prepucio – Shalom Auslander (312 pàgines)

Resum a la meva manera de Lamentaciones de un prepucio de Shalom Auslander:

Un jueu que ha tingut una dura infància de jueu educat en el més estricte judaisme viu amargant i atemorit per un deu malparit que no dubta en castigar qualsevol pecat que un pugui fer al saltar-se la més mínima norma jueva. Mentre el protagonisme esta espantat per la propera paternitat i per la salut del nadí i de la mare, recorda la seva vida marcada per una religió que portada al excés sembla del més ridícula.
De tan en tan hi ha alguna anècdota divertida, però això no compensa ni de bon tros la resta del llibre. Cansa tan “Si faig això deu em castigarà”, “deu m’odia i matara a tota la meva família”, “que dura es la vida del jueu”.

El principi del llibre defineix bastant bé com anirà la cosa:

Cuando era niño, mis padres y maestros me hablaban de un hombre muy fuerte. Me contaban que podía destruir el mundo. Me contaban que podía levantar montañas. Me contaban que podía abrir el mar. Era importante tener contento a ese hombre. Cuando hacíamos lo que el hombre había ordenado, el hombre estaba contento con nosotros. Estaba tan contento que mataba a todo aquel que nos era hostil. Pero cuando no hacíamos lo que nos ordenaba, entonces no estaba contento con nosotros. Nos odiaba. Había días que nos odiaba tanto que nos mataba; otros días dejaba que fueran los demás quienes nos mataran. A esos días los llamábamos «festivos». Durante el Purim, recordábamos que los persas habían intentado matarnos. Durante la Pascua, recordábamos que los egipcios habían intentado matarnos. Durante la Jánuca, recordábamos que los griegos habían intentado matarnos.

-Bendito sea el Señor, rezábamos.

I un altre fragment triat gairebé a l’atzar…

¿Es posible que alguien se dedique a eso?¿Que alguien se despierte, se cepille los dientes, se tome un café y se pase el dia haciendo llamadas y diciéndole a la gente que sus hijos no nacidos tiene síndrome de Down?¿Por teléfono?¿Qué clase de trabajo de mierda es éste?¿Cómo consigues ese trabajo?¿Le arrancas todas las patas a una araña y la arrojas dentro de una taza? “Muy bien. Nos ha gustado sobre todo el detalle de que le haya dejado una pata para que pensara que tenía una oportunidad. Muy bueno. ¿Puede empezar el lunes?”.

Nota: 3/10

Cas típic 1586: noi li agrada noia, noi li agrada la Ciència dels Simpsons

Ja fa dies que no parlo de llibres, però s’ha acabat! aprofito i dedico tota la setmana a un llibre diferent i així faig net dels llibres que tenia pendents de parlar.

La ciència dels Simpsons – Marco Malaspina (97 de 232 pàgines)

Qualsevol llibre que vagi sobre els Simpsons es susceptible a ser llegit. Per tan La ciència dels Simpsons de Marco Malaspina s’havia de llegir sí o sí. El problema es que això comporta grans desenganys, i aquí tenim un d’ells. Com potser que si agafes per una banda la ciència que més o menys m’agrada i per altra el Simpsons que m’encanten (o m’encantaven les primeres temporades) doni com a resultat un llibre tan pesat?

El llibre segueix la següent estructura: Primer et fa una introducció explicant lo important que es aquesta sèrie i bla bla i després diu que molts dels guionistes de capítols dels Simpsons són gent de ciència i bla bla bla. Total que el cos del llibre es tracta d’agafar una diàleg d’un capítol triat a l’atzar i buscar-li la ciència que hi porta. Però no explica la base científica en si, sinó tot el context que envolta la referencia en si i no se com dir-ho, però el cas es que no m’ha agradat. De fet el llibre l’he deixat a mitges…

Nota: 2/10

Cas típic 1585: noi li agrada noia, noi es mecànic

Avui cotxes.

He començat amb un nivell alt, eh? Doncs feu una ullada a aquest sistema antirobatori, es una simple bobina Tesla que genera un camp d’alt voltatge al voltant del vehicle, senzill, però eficient.

Hi ha qui s’avorreix i tuneja el cotxe. Cal? N’hi ha tota una col·lecció.

I si realment vols tunejar-lo com a mínim currat-ho una mica, tampoc cal tan, nomes amb una mica de poliuretà expandit i un cúter ja fas. I passes d’això

a partir d’un distret i elaborat procés a això:

Amb aquest vídeo aprendrem per què es inapropiat quedar-se adormit al volant quant condueixes un autobús.

Però siguem clars, quin es el pitjor problema dels cotxes? Exacte! que mai trobes aparcament, sempre t’ho posen molt molt molt molt difícil.

Per sort, ja hi ha alguna ciutat com ara Budapest que té un parking automatizat.

Un cop has trobat lloc per aparcar, llavors toca fer un munt de maniobres i aparcar, o potser el cotxe t‘aparca sol.

Un altre tema que fot molt són els peatges, no pots sortir de casa sense trobar-te’n un. Però sempre hi ha una solució…

M’agradaria acabar amb una gran anècdota que es massa bona per ser inventada: El meu Pontiac no funciona quant compro gelat de vainilla.

Cas típic 1584 noi li agrada noia, noi li agrada Cyanide & Happiness

Us he parlat mai de Cyanide & Happiness? No? Si? Tinc un munt de posts voleu que els recordi tots! i a sobre els programo per un dia, els desprogramo, els programo per un altre dia! ja no se que coi s’ha publicat, que coi es publicarà que coi no es publicarà mai o que se jo! En fi… Cyanide & Happiness.

I aquest no el tradueixo per què sinó perd tota la gràcia.

Cas típic 1583: noi li agrada noia, noi li agrada l’Starcraft II

Us sona l’Starcraft II? Es un joc d’estratègia en temps real força dinàmic i ràpid en el que 3 races extraterrestres lluiten entre si. La gràcia del joc radica en que les 3 races són molt diferents entre elles, però alhora estan perfectament equilibrades. Es un joc on l’acció es molt ràpida i es premia tan la macrogestió de recursos com la microgestió d’unitats.

Per què hi jugo? Per culpa dels “altres”. El joc t’emparella amb altres jugadors que estan en el mateix nivell que tu, i es clar, les partides son molt igualades, inevitablement tothom acabava amb gairebé el mateix nombre de victòries que derrotes.

Primer vaig començar jugant amb els Terran, que son els que aprens a portar en la campanya, i actualment tinc un domini d’un 90% de les seves habilitats. Com que en la campanya s’inclouen algunes missions Protoss, aquests van ser els segons que vaig poder dominar. Podríem dir que els controlo en 85%. I els Zerg, els més complicats de fer servir, amb prou feines els controlo en un 65%, però són molt efectius encara que els dominis poc, llastima que tenen poca resistència.

Podria explicar més coses, però lo millor es jugar-hi xD

Cas típic 1582: noi li agrada noia, noi li agrada Leslie Nielsen

Què tenen en comú aquesta gent?

• Celine Dion
• Jacques Villeneuve
• Circ du Soley
• Avril Lavigne
• Michael J. Fox
• Leslie Nielsen

Cas típic 1581: noi li agrada noia, noi torna de les seves mini vacances

Ja he tornat de les meves mini vacances! Encara queda algú per aquí?

Tinc massa jet lag per fer post o sigui que ho deixarem per demà si no ho sap greu…

Cas típic 1580: noi li agrada noia, noi tanca per vacances

Benvolguts lectors, us comunico que em mereixo unes vacances, per tan, durant tota la setmana que ve ni hi haurà ni un maleit post. Marxo uns quants dies a algun lloc que no diré per tal d’evitar l’assetjament dels fans. Us donaré una pista, no marxo a Islàndia. Potser quant torni i si en tinc ganes faig algun post al respecte, més que res per posar alguna cosa a la categoria de viatges que la tinc bastant abandonada.

Segur que em trobareu a faltar, segur que aquesta setmana serà la més dura de les vostres vides, ho sé. Per això, recordeu que si teniu mono de pons posts sempre podeu fotre mà dels arxius del blog.

A més, he deixat algun que altre tweet programat a veure si funciona xD

Feu bondat, sigueu bons i estimeu-vos uns sobres els als altres.