Arxivar per 2011-06-22

200 locuras para que te quedes conmigo – Martin Piñol (256 pàgines)

L’argument: Un noi està enamorat d’una noia des de fa… des de sempre. Però ara que la noia vol marxar amb el seu xicot a Nova York ha de pensar un ràpid pla per evitar que marxi i la perdi per sempre. Aconsegueix convèncer el pare de la noia que deixi a ell i a la seva filla (que es moria de ganes de ser detectiu) fer detectius per trobar una noia de casa rica desapareguda.

No només de grans clàssics de la literatura universal viu el senyor Pons. Igual que l’alimentació del cos, es bo tenir una dieta variada on un ha de menjar de tot.

L’argument en si mateix es bastant normal, però la gràcia es que la historia està narrada en primera persona i de manera força entretinguda amb comparacions i metàfores bastant surrealistes que et faran esbossar més d’un somriure. Són capítols curts i passa bé.

Le habría podido decir que era mi primer atraco, que estaba nervioso y que que como me siguiera faltando al respeto, le borraría de la novela y adiós a su posteridad literaria. Pero opté por resignarme porque el pobre tenía menos comprensión que un dictador con silla eléctrica nueva.

No muy lejos, unas chavalas jóvenes caían al suelo como zombies que han recibido un hachazo y que sus colegas les hacían fotos y cosas indecorosas que no explicaré por si esto lo leen muchachos de corazón puro.

Mis temblores se largaron en un vuelo chárter cuando observé que ella aún respiraba, que es algo que se agradece cuando la necrofilia te incomoda bastante.

Nota: 6/10