El petit princep – Antoine de Saint-Exupery (96 pàgines)
Segons he vist, sembla que tothom s’ha llegit durant la seva infància El petit princep de Antoine de Saint-Exupery. Ara ja passo una mica de llarg de la infància, però tot i així li he volgut donar una oportunitat al llibre a veure per què tothom en parlava tan bé. Però primer l’argument per si encara hi ha algun despistat que tampoc se l’ha llegit.
Es tracta d’un llibre de menys de 100 pàgines on explica la història d’un nen que es príncep d’un petit asteroide que té 3 volcans i una planta. El nen salta d’asteroide en asteroide i va trobant personatges curiosos com ara un alcohòlic, un rei, un cartògraf, etc i finalment va a parar a la terra on es troba amb l’escriptor del llibre.
Sembla que el llibre vindria a ser com una visió del mon dels adults des del punt de vista d’un nen on moltes coses no tenen massa lògica i les coses que a vegades donem els adults com a tals no ho són i en canvi pensem que d’altres són banals i realment no ho són. Però com que ja fa anys i panys que he perdut aquesta visió infantil de la vida no acabo de veure el què en el llibre i sento discrepar amb la majoria dels lectors d’aquest llibre que el qualifiquen com una obra molt commovedora, imaginativa e entranyable. I que sí, que sembla que cada cosa que apareix en el llibre es una metàfora que representa coses importants de la vida, però segueixo sense veure-li el què.
Nota: 3/10
Pons's blog 