Per cert, recordeu que avui es el dia l’administrador de sistemes, o sigui que li podeu estar comprant un bon regal!
Arxivar per Juliol, 2011
Cas típic 1615: noi li agrada noia, noi li diu adeu a un vell amic que es jubila
Posted: 2011-07-29 in Comics14
Cas típic 1614: noi li agrada noia, noi li agrada Canción de hielo y fuego
Posted: 2011-07-28 in Llibres
Aprofitant que acabat de mirar la sèrie de Juego de Tronos faré una llista no només del primer llibre (el de la sèrie) sinó dels personatges dels 4 llibres publicats. Podria comentar el per què hem cauen bé els personatges o per què no, però qui s’hagi llegit els llibres ja ho sabrà. Els que no surten ni en una llista ni en una altra no hem cauen ni bé ni malament.
Llista de personatges que cauen bé
- Tyrion Lannister
- Petyr Baelish
- Lord Eddard Stark
- Jaime Lannister
- Arya Stark
- Jon Nieve
- Theon Greyjoy
- Stannis Baratheon
Llista de personatges que no cauen bé
- Sansa Stark
- Cersei Lannister
- Joffrey Baratheon
- Viserys Targaryen
- Lady Catelyn Stark
PD: Hem sap greu pel gif que es una mica molest, però es l’he trobat molt adequat pel caràcter d’en Petyr.
Sabíeu que a Canadà tenen una plaga? No es la típica plaga de rates, plaga de llagostes, plaga de polítics corruptes, plaga de gafapastes modernillos dels collons ni res semblant. Es una plaga d’esquirols, a la mínima extensió de gespa amb 2 arbres que et trobis al mig de la ciutat tens un munt d’esquirols revolotejant d’un arbre a un altre. Com s’alimenten tanta quantitat de petits rosegadors? com sobreviuen durant els hiverns? quants turistes moren a l’any atacs per esquirols?
Us deixo una foto amb un dels líders esquirol fent un discurs dalt d’una taula a la seva manada de seguidors de cua llarga, segurament organitzant-se per atacar alguna vella indefensa.
Us heu preguntat que es veu des de d’alt del mon? Es a dir, des de d’alt de l’Everest? Feu clic.
Sabíeu que a Tasmània tenen una de les roques més estranyes del món? Li diuen el Totem, es un nom força encertat, donat que es tracta d’una columna de 70 metres de roca.
De la mà de The Big Photo he trobat aquesta col·lecció de carreteres anònimes realment espectaculars.
Una de les coves més espectaculars del mon (potser la què més?) es la Cova dels Cristalls. A 290 metres sota el terra de Mèxic podem trobar aquesta cova amb temperatures al voltant dels 50ºC i una humitat del 100% amb cristalls de selenita.
La Aldea irreductible ens explica com a Stonhenge li han aparegut un munt de rèpliques a tot arreu.
Col·lecció de deserts i dunes de la mà de Wired.
Enviromental graffiti ens mostra un recull de telefèrics. No apte per gent amb vertigen.
Apa, ja n’hi ha prou per avui! Es hora d’enfocar la vista cap a la monòtona realitat!
I per acabar els pots sobre el Canadà, un ràpid resum de les principals ciutats visitades.
Montreal: Segona ciutat de Canadà en nombre d’habitants. Ciutat de parla francesa on contrasten els edificis clàssics com la catedral amb els nous gratacels de vidre.
Quebec: Capital del Quebec i segurament la ciutat més europea del Canadà. Amb edificis clàssics com el Parlament in un hotel amb estil castell.
Ottawa: Capital del país, que està en la frontera entre el Canadà francès i el Canadà anglès. On destaca el parlament al costat del riu i al costat un altre d’aquells hotels en forma de castell.
Toronto: El nucli financer i la ciutat més poblada del Canadà i segons diuen que es la ciutat més multicultural del món. Destaca per un estil bastant estatunidenc amb gratacels i grans avingudes.
Cas típic 1610: noi li agrada noia, noi es llença per les cascades del Niagara
Posted: 2011-07-22 in ViatgesEls Estatunidencs són tan malparits que no van suportar que una cosa tan guai com ara les cascades del Niagara fos plenament dels canadencs, així doncs s’han quedat una petita part de les famoses cascades.
Aquí tenim la part estadounidenca de les cascades, plena de casinos i hotels, faltaria més.
I aquí tenim la part canadenca que es més gran i més guai. Que també està plena de casinos i hotels, però no surten a la foto.
Aquí la foto de les cascades de lo més aprop que em vaig poder acostar, més endavant ja m’entrava aigua a les orelles i era molest.
Us penjaria el vídeo meu saltant cascada avall en un barril, però com que youtube m’ha tancat tots els comptes que tenia…
A prendre pel sac el monstre dels comentaris! Ara toca els premis cat!
Si sou observadors, des d’ahir a la tarda el monstre del blog que es nodreix dels teus comentaris ha deixat pas al horrible (algú ho havia de dir…) logo dels cats. Per què aquest blog ha estat madurant. Un (bon) blog sempre té 3 pasos:
- Neix gràcies al seu autor
- Creix amb els comentaris dels lectors
- Guanyar premis gracies als subornats membres d’algun jurat.
Conquerir el mon
Després de més de 5 anys i mig de blog ja toca passar a la fase 3. I per començar crec que els mediocres premis cats són adequats. Són prou desconeguts per què els blogs amb èxit no es molestin a participar. A més contant que aquesta es la quarta edició, dono per suposat que els blogs mitjanament bons que s’hi han presentat ja han guanyat tots els premis que podrien guanyar.
De moment encara estan en el procés de propostes, o sigui que si algú vol convèncer a algú per què proposi el seu blog ho pot fer, mentre no el vulgui presentar en cap de les categories on participa aquest blog (divertit i miscel·lània), per què no tindria res a pelar…
Cas típic 1608: noi li agrada noia, noi li agraden els tòpics americans
Posted: 2011-07-20 in ViatgesA les pelis americanes sempre apareixen dos tòpics que m’agraden molt. Per una banda els camions amb les cabines guais en forma de camió, es adir, amb el morro amb el motor sobresortint per davant, ja sabeu que vull dir:
I l’altre són les escales d’emergència ruïnoses que surten a totes les persecucions. Aquelles escales rovellades, velles, plenes de porqueria en les que el poli bo sempre persegueix al dolent i les baixen a tota velocitat saltant-se trams d’escales fins a baixar a baix. Doncs les vaig trobar en un edifici de Montreal.
Ja estic content. Ja he vist totes les americanades que havia de veure en aquesta vida ^^
Si una cosa tenen en a Nord Amèrica es que els hi agraden els edificis alts. Sense anar més lluny, a Toronto ens trobem la CN Tower. La segona estructura no sostinguda amb cables més alta del mon. 553,33 m de torre i 446.5 m des del mirador. Des de dalt de la torre es pot veure tot Toronto i més. Eus aquí un exemple:
La torre en si es bastant lletja, es una estructura de ciment amb un mirador. Eus aquí l’estructura:
Una part del mirador té un terra de vida que permet fer-te simultàniament fotos als teus peus i al terra a uns quants centenars de metres més avall:
Ja se el que us esteu preguntant tots, i la resposta es que faig un 43 de peu.
Si una cosa té internet són gats. Avui una petita mostra.
El Hermitage celebra el dia del gat posant rates entre les obres d’art exposades.
119 Maneres de guardar el teu gat. La meva preferida:
Gats seriosos
Gats impostors
Ombres que fan sospitar que son gats
Gent que vol recuperar el seu gat
Gats que fan d’antivirus
Us heu preguntat mai per què no s’ha de treure a passejar el gat?
Gat ràpid en defensa de la caixa
Vídeo que combina les dos temàtiques més buscades d’Internet (NSFW)
Si pensem en Canadà, quins animals ens venen al cap? Rens? Castors? Ossos bruns? Ossos polars? Foques? Perfecte, doncs que sapigueu que no vaig veure cap d’aquests animals quant vaig estar a Canadà…
En canvi, vaig veure bisons. Es veu que a part de a Estats Units també queden uns quants bisons al Canadà. Espero que no estiguin en perill d’extinció per què em vaig fotre un estofat de carn de bisó… Era una carn bastant semblant a la de bou, però amb un regust diferent, que fa que prefereixi sense dubte la bou. Us deixo amb una foto d’un dels bisons que vaig matar amb les meves pròpies mans per fer-me l’estofat…
Però no em vaig limitar a la fauna terrestre, també vaig veure animals aquàtics. El golf del riu Sant Lorenzo es famós per què a finals de primavera i estiu es podeu veure balenes. Òbviament el dia que vaig anar-hi jo les balenes no es van dignar a presentar-se i em vaig haver de conformar-me amb veure 3 belugues, un cetacis que amb prou feines arriben a pesar poc més d’una tona i mitja, es a dir, que vindrien a ser com uns dofins amb sobrepès. Volia llançar-me al riu a caçar-ne alguna, però l’aigua estava massa fresca pel meu gust…
Cas típic 1604: noi li agrada noia, noi vol saber com està Internet
Posted: 2011-07-14 in Webs/BlocsInternet està ple d’informació les webs estan plenes de vídeos, blogs, noticies, música, imatges, etc. Això vol dir molta molta informació, però es finita, per aixo es possible trobar el centre de Internet, ho heu sentit bé, Internet té centre, només heu de seguir aquest enllaç.
De fet si poguessis imprimir internet necessitaries 57.000 anys per llegir-lo contant que estiguessis llegint els 24 hores del dia. I aquest llibre tindria 3 Km d’alçada i pesaria 544 tones. Contant que aquestes dades són del setembre del 2009, la cosa deu haver augmentat una mica.
Infografia de l’estat d’Internet en el 2009. Hauria copiat la imatge però es molt molt grossa i em quedaria un post massa llarg… Igual que si enganxés aquesta infografia sobre els blogs. Per tan queda totalment descartat enganxar la infografia sobre el nombre de servidors de cada empresa bàsicament per culpa de google que té més d’un milió de servidors que vindria a ser un 2% dels servidors mundials.
Si ho preferiu també tinc un vídeo que ens explica com està l’estat de l’Internet.
No t’ha passat mai que has sentit a parlar d’algun meme que està de moda però no entens quina es la gràcia? Doncs aquest problema s’ha acabat gràcies a Internet Meme Database o també conegut com Know Your Meme). Per exemple si busqueu un meme qualsevol, posem per cas del Rickrolling, el meu preferit en trobareu tota la informació necessària, com va sorgir, que coi significa, quina es la gràcia, etc.
Ja veig que avui m’he fet molt pesat amb tantes dades, tanta infografia, tan vídeo i tal, per tan per acabar us deixo una cosa lleugereta: 10 curioses lleis que es compleixen en Internet.
1- La ley de Godwin
A medida que una discusión desarrollada en Internet aumenta, las probabilidades de que lleguen las comparaciones que involucren a nazis o a Hitler mismo se acercan.
2- La ley de Poe
Sin un smiley u otro elemento que exprese el humor, es imposible crear una parodia del fundamentalismo que alguien no confunda con algo real. Algo que perfectamente puede aplicarse de forma inversa.
3- La ley 34
Si existe, hay porno sobre ello. Esto se puede acompañar de la ley número 35 que nos avisa que: Si no hay porno, se hará.
4- La ley de Skitt
Cualquier mensaje que corrija otro mensaje va a contener al menos un error. ¿Nunca leyeron un comentario nombrando un error de quien escribió uno anterior pero que al mismo tiempo contiene como 5? Curioso.
5- La ley de Scopie
En toda discusión que se involucre la ciencia o la medicina, citar al sitio Whale.to como una fuente creíble hará que seas expulsado de la conversación mientras todos se ríen. (Whale es un sitio que firma ciertos datos… extraños. Si entienden inglés y tienen un rato, pasar un rato puede resultar muy curioso).
6- La ley de Danth
Si debes insistir que ganaste una discusión en Internet, es muy probable que ya hayas perdido.
7- La ley de Pommer
La mente de una persona puede cambiar leyendo información en Internet. La naturaleza de este cambio pasará de no tener una opinión a tener la incorrecta.
8- Ley de DeMyer
Cualquiera que publique un argumento en Internet citando frases sumamente extensas, va a ser ignorado y perderá la discusión antes de que siquiera comience.
9- La ley de Cohen
Cualquiera que recurra al argumento similar a “quien recurra al argumento de..” automáticamente perderá la discusión.
10- La ley de la exclamación
Cuantos mas signos de exclamación tenga un e-mail (u otro tipo de mensaje) mas probabilidades hay de que sea una gran mentira. Lo mismo ocurre con una gran cantidad de mayúsculas.
Cas típic 1603: noi li agrada noia, noi inventa l’insulina
Posted: 2011-07-13 in Post ràpids, ViatgesQuin es el millor invent que ha sortit de Canada? tic tac tic tac
Resposta: La insulina, inventada per Frederick Grant Banting, Charles Best, James Collip, y J.J.R. Macleod de la Universidad de Toronto.
Per aquest motiu vaig fer una foto a la universitat de Toronto. Però llàstima que no es la fa facultat de medicina, ni química, ni cap semblant, es alguna de lletres…
Cas típic 1602: noi li agrada noia, noi està obsessionat amb l’Scarlett Johansson
Posted: 2011-07-12 in Blog
Sabeu per què la gent visita aquest blog? Si us penseu que es per la qualitat dels posts, l’humor, la originalitat, les coses curioses i qualsevol cosa semblant, aneu molt errats. La gent visita aquest blog buscant la noia de la foto d’aquí a la dreta.
Així ho demostren les estadístiques del blog on es veu que tota la gent que ha vingut gràcies als cercadors buscant termes tals com:
- scarlett johansson 9,509
- scarlett johansson fotos 153
- scarlett johansson sin ropa 117
- escarlett johanson 40
- fotos scarlett johansson 40
- scarlett_johansson 39
- escarlett johanson fotos 32
- fotos de scarlett johansson 26
- imagenes de scarlett johansson 22
- scarlett johanson 19
- scarlett johansson sin ropa interior 18
- scarlett johansson. 15
- escarlet johanson 14
- scarlett johansson en ropa interior 11
- scarlett i. johansson 10
- scarleth johanson 9
- scarlett johansson, 8
- foto de scarlett johansson 7
- scarlett johansson lenceria 6
El post culpable de tot això es el cas típic 805. Abans la gent només entrava al meu blog cercant quelcom més interessant, de fet, aquest resultat de cerca encara es manté en una allunyada però respectable segona posició. Es tracta de “tornavis” 774 cerques. El cas típic 37 en té la culpa.
En fi, suposo que aquest post no farà sinó augmentar les esperances dels visitants que busquin l’Scarlett Johansson. Pobrets.
El nombre del viento – Patrick Rothfuss (880 pàgines)
El nom del vent de Patrick Rothfuss es el títol de la primera de les tres parts de les Cròniques del assassí de reis. Coneixereu aquest autor per haver escrit… res més.
La novel·la es totalment original i segur que l’argument no us sona a res que s’hagi escrit fins ara. Es tracta de l’historia d’un nen al que algú poderós li mata els seus pares quant encara es petit. A partir d’aquí viu una vida desgraciada fins que arriba a una universitat on aprendrà màgia i farà un parell d’amics i un enemic. De seguida es descobreix que es un noi especial i que té un gran talent per la màgia.
Com us deia, una història completament innovadora…. Tot i que es cert tot el que apareix en el resum del paràgraf anterior, fins aquí s’acaben les semblances amb el nano de la bruixa de la Rowling. El nom del vent es un llibre que enganxa, i enganxa molt. Al principi li costa una mica. Fins que no es comença a narrar la història, el llibre es bastant avorrit, i a cada pàgina estava maleint a tota la gent i a tots els blogs on havia llegit bones crítiques. Però un cop comença a explicar la història la cosa canvia i a mesura que va avançant la història et va enganxant més i més fins que arriba a la universitat moment on ja estàs més enganxat que un diabètic tipus 1 a la insulina.
– Sé distinguir un verso que cojea cuando lo oigo -contesté-. Pero este ni siquiera cojea. La cojera tiene ritmo. Esto es como alguien cayendo por una escalera. Una escalera de peldaños irregulares. Con un estercolero al final.
– Es un ritmo saltarín -me dijo con una voz tensa, ofendido -. Es lógico que no lo entiendas.
-¿Saltarín? -Solté una risotada de incredulidad-. Mira, si viera “saltar” así a un caballo, lo sacrificaría por piedad, y luego quemaría su cuerpo para evitar que los perros lo mordisquearan y murieran.
Només us puc dir que si us agraden els llibres de… simplement si us agraden els llibres, us agradarà aquest llibre.
I per no se menys, us enganxaré el tros que posen a tot arreu sobre aquest llibre
« Me llamo Kvothe, que se pronuncia «cuouz».
Los nombres son importantes porque dicen mucho sobre la persona.
He tenido más nombres de los que nadie merece.Los Adem me llaman Maedre. Que, según como se pronuncie,
puede significar la Llama, el Trueno o el Árbol PartidoMi primer mentor me llamaba E’lir porque yo era listo y lo sabía.
Mi primera amante me llamaba Dulator porque le gustaba cómo sonaba. Me han llamado Kvothe el Sin Sangre, Kvothe el Arcano y Kvothe el Asesino de Reyes. Todos esos nombres me los he ganado.
Los he comprado y he pagado por ellos.Pero crecí siendo Kvothe. Una vez mi padre me dijo que significaba «saber».
He robado princesas a reyes agónicos.
Incendié la ciudad de Trebon.
He pasado la noche con Felurian y he despertado vivo y cuerdo.
Me expulsaron de la Universidad a una edad a la que a la mayoría todavía no los dejan entrar.
He recorrido de noche caminos de los que otros no se atreven a hablar ni siquiera de día.
He hablado con dioses, he amado a mujeres y he escrito canciones que hacen llorar a los bardos.Quizá hayas oído hablar de mí. »
Nota: 8/10
Pons's blog 