Arxivar per Agost, 2011

El último deseo – Andrzej Sapkowski (102 de 264 pàgines)

El último deseo es el primer llibre de Andrzej Sapkowski de la seva saga de fantasia famosa i reconeguda d’aquest autor polonès, qui es podria imaginar que no funcionaria? Jo tenia esperances i què hem trobo? decepció…

Geralt de Rivia es un bruixot que sobreviu cobrant les recompenses que ofereixen per matar monstres, ja sabeu, “nayades, lobisomes, espectros, borovikis, utopes, estriges, mantícoras, vampiros, etc”. Es bruixot i sap fer algun que altre encanteri, però no es estupid, bàsicament es defensa amb una espasa de plata per segons quins monstres i una altra d’acer pels altres. Es un home errant que fa la seva feina, però com que potser fa servir uns mètodes massa executius llavors no acaba de convèncer, no es pot tenir tot!

Després de varis capítols repetitius però amb monstres diferents i sense enganxar-me pel llibre i abans d’arribar al final del primer llibre d’una saga que mai més tocaré he decidit passar-me a un altre llibre. Adéu Ultimo deseo!

– Te estás volviendo una verdadera histérica, Sardinilla -dijo-. Esto es un círculo del diablo normal y corriente. ¿Por qué estas escenas?

Nota: 4/10

Avui va de il·lusions òptiques.

3 imatges que t’asseguro que estan quietes però a tu et semblarà que es mouen

De fet, el punt extra en aconseguir fer aquest laberint sense marejar-te

Tot i que semblin colors diferents (vermell i blau cel), realment totes les el·lipses són del mateix color (blau cel). Us ho demostro? No puc, simplement em creieu a mi en comptes dels vostres ulls.

El mateix passa amb aquests cors, realment són del mateix color

Fins i tot aquests cercles mig emboiregats son del mateix color, tot es culpa del fons que ens despista.

Com fer invisible una ampolla de vidre.

Rampes que no són rampes que fan pujada sinó que fan baixada, es veu, no?

Aquest taulell d’escacs té quelcom estrany…

Rosques que no son el que semblen

Efecte òptic produït per la freqüència de mostreig de la càmera que ens fa pensar que els discs giren en sentits contraris.

Els cubs en 3D ja no són el que eren

Acabem amb un clàssic, les il·lusions òptiques que al passar un filtre ratllat semblen amb moviment

Vist l’èxit del post de la roca del divendres. No me n’he pogut estar i he fet una recopilació de totes les roques volcàniques que tinc per casa. Si us plau conteniu les llàgrimes d’emoció.

Ordenades d’esquerra a dreta tenim:
1) Vesubi
2) Etna
3) Etna
4) Teide

Aquestes vacances, quan ningú no mirava vaig aprofitar per robar aquesta roca ígnia.

Per cert, he sentit rumors que diuen que els posts de l’agost estan menys treballats, són fal·làcies!!!

Arriba l’estiu i els serveis públics s’omplen de becaris, vull dir aquells serveis els quals no han estat tancats per les retallades. Per exemple, l’altre dia a la biblioteca volia demanar un llibre d’una altra biblioteca, sembla una tasca rutinària i relativament senzilla que havia vist fer dotzenes de vegades, però que es pot arribar a complicar per una becaria d’estiu.

Jo: Ja funciona el sistema de préstec interbibliotecari entre les biblioteques de Sabadell?
Ella: Hmmm… un segon
[truca a algú]
Ella: Sembla que fins al setembre hi ha bastantes bilioteques tancades i per tan no funciona.
Jo: Cap problema hem puc esperar uns dies.
Ella: Però et puc mirar si el llibre que vols està en una de les poques biblioteques obertes. Com es diu el llibre?
Jo: En flames de Suzanne Collins
Ella: D’acord. Vols que miri si està en català?
[Acabo de dir el títol en català, no? llavors es que el vull en romanes?]
Jo: Sí, gracies…
Ella: Sí, sembla que està en algunes biblioteques de Sabadell
[Molt bé, si us plau, ara diguem quelcom que no sàpiga…]
Jo: I està oberta alguna d’aquestes biblioteques?
Ella: Sí, t’ho miro?
[No, es igual, només t’ho he demanat per què m’agrada parlar amb tu…]
Jo: Si us plau.
[mira algu en el ordinador]
Ella: Cap està oberta, però el tenim aquí en Vapor Badia.
Jo: Ja… però hem sembla que té no està disponible i després té una altra reserva.
[mira algu en el ordinador]
Ella: Es cert. Vols que te’l demani en una altra biblioteca de fora de Sabadell?
Jo: No gràcies, hem puc esperar uns dies. Hem pots demanar un altre llibre de fora de Sabadell? Es diu “Como sobrevivir en una película de terror”. Hem sembla que aquest només el tenen en la biblioteca de Mataró
[m’agraden els llibres que amb el títol ja t’expliquen la meitat del llibre xD]
Ella: Un segon
[mira algu en el ordinador]
Ella: Sembla que només està a Mataró
[Ohh sorpressa!]
Ella: Vols que t’el demani?
[No! vull que truquis a Mataró i que els diguis que cremin el llibre…]
Jo: Sí, gràcies.
Ella: D’acord, miraré si la biblioteca està oberta.
[D’acord, mentrestant jo intentaré respirar pausadament]
Ella: Està oberta, hem deixes el carnet?
[El carnet feia mitja hora que estava sobre el taulell mort de fàstic. El desplaço amb la ma uns 2 cm més cap a ella. Agafa el carnet i comença a introduir les dades al ordinador. Mentrestant aprofito per deixar 2,00€ sobre el taulell, no ho tenia just, què hi farem!]
Ella: Molt bé, ja està. Ja t’enviarem un mail quant arribi.
Jo: Gràcies.
Ella: De res, adéu.
Jo: El préstec entre biblioteques de fora de Sabadell encara continua costant 1,20€ o durant l’agost feu promoció i es gratis?
Ella: Ah sí! no… sí… es cert, ara t’ho cobro.

La paciència que s’ha de tenir durant l’estiu!

Avui en la secció: Fauna salvatge vacances Agost 2011 trobem a un rèptil de 2 a 3 metres de llargada (o menys…) i uns 70Kg de pes (o menys…)

Record vacances agost 2011: Bota de ron firmada pel lladre l’estafador malparit músic Teddy Bautista

Ja estic aquí! Això vol dir que no m’ha passat res greu durant les vacances! Oh… wait… es un post programat, això vol dir que ara mateix podria estar mort…

En fi, si esteu desitjant que us expliqui on coi he anat o què coi he fet haureu d’esperar a un altre post, que aquest està programat abans de començar les vacances, recordeu (tot just ho he dit en el paràgraf de sobre…)? I de què serveix un post programat dient que es un post programat? ehm…. fins demà!

La setmana que ve no tindreu posts! Cap dels 5 dies. Ja se que serà dur, se que pensareu en fer alguna bogeria com ara buscar altres blocs (de menys qualitat, es clar) o fins i tot pensareu en el suïcidi, es lògic. Però penseu que 5 dies tampoc són tan. Bé de fet, són 9 dies per què els hi heu de sumar els 2 caps de setmana. D’acord, ja podeu anar buscant una corda gruixuda i triar una biga ben resistent… Espera, si recordeu el juny passat, quant vaig anar a Canadà uns dies també vau passar uns quants dies sense posts i sembla que vau sobreviure, excepte un lector que va desaparèixer misteriosament, però m’importa un borrall per què era un tio que mai havia deixat cap comentari.
El cas es que tornaré a marxar fora un dies de vacances. Quant torni es possible que caigui algun post sobre on he estat, però tranquils, no seré tan pesat com els posts de Canadà, com a molt serà un post, o dos o tres màxim.
Per evitar que el lector psicòpata de torn hem segueixi al meu lloc de vacances evitaré dir-vos on vaig fins que torni a estar sa i estalvi a casa. Va vinga, se que us en moriu de ganes de saber-ho, voleu una pista? No puc. Com a molt us puc dir a on no vaig:

  • – No es una illa amb ossos polars on solen caure avions d’Oceanic Airlines.
  • – No es cap zona on Horatio Caine tingui jurisdicció.
  • – No es cap lloc on hi hagi una cafeteria anomenada Central Perk
  • – Tampoc hi ha cap Badulaque, ni cap central nuclear (ni nucelar…) ni cap taverna de Moe
  • – Si durant les vacances li passa quelcom a la meva salut no hem portaran al hospital Princeton Plainsboro ni al Sacred Heart.
  • – Si realitzo alguna activitat delictiva (i m’enxampen) tampoc crec que hem tanquin a Fox River.
  • – Si la palmo, el meu funeral no serà encarregat a Fisher & Sons

Hem sembla que ja no us puc donar més no pistes.

Esports!!

Chessboxing = Escacs + Boxa: Guanya el primer que deixa KO al altre o bé el que fa escac i mat.

Accidents varis

Primera i única lliçó de com no fer surf

Aficionat al basquet molt animat

Esquí aquàtic amb excavadora

Si toques la flama olímpica t’arresten…

Esports amb ombres japoneses

Nou esport que potser no calia, el planxat extrem:

– Organitzador Premis Cats: T’haig de comunicar una mala noticia
– Jo: Quina?
– OPC: El teu bloc no ha estat nominat.
– Jo: Què?
– OPC: El nombre de nominats estava limitat a un màxim de 6 per categoria
– Jo: A les normes no deia res d’això.
– OPC: Cada any ho hem fet així…
– Jo: Però teníem un tracte!
– OPC: Al final he decidit ser ètic…
– Jo: Ètic?! Si cada any hi ha els mateixos nominats i cada any guanyen els mateixos!!
– OPC: Tampoc es per tan…
– Jo: Tots plegats sou una secta que només feu que votar-vos entre vosaltres!!
– OPC: Lo important es participar…
– Jo: Participar? Per què creus que he estat publicant posts durant més de 5 anys i mig?
– OPC: …
– Jo: Creus que realment m’agrada escriure posts pràcticament 5 dies a la setmana?
– OPC: …
– Jo: Creus que m’ho he passat bé escrivint més de 1200 posts?
– OPC: …
– Jo: Creus que hi trobo plaer en aguantar els comentaris de la gent?
– OPC: …
– Jo: Tot plegat per què? Ni tan sols per estar nominat al pitjor premi de la blogosfera?
– OPC: Faltava gent que proposes el teu bloc.
– Jo: Doncs si es tracta de tenir moltes proposicions per acabar nominat, sàpigues que l’any vinent serà diferent
– OPC: Exacte, l’any que ve tindràs una altra oportunitat.
– Jo: L’any que ve utilitzaré tots els meus recursos per tenir moltes propostes.
– OPC: Ben fet.
– Jo: L’any que ve convocaré les forces de les tenebres!
– OPC: Senyor Pons…
– Jo: L’any que ve, despertaré l’exercit de l’Inframón per que intercedeixi en el meu favor!
– OPC: Senyor Pons…
– Jo: L’any que ve reuniré les hordes de Orcs i Uruk Hais!
– OPC: Senyor Pons…
– Jo: L’any que ve els Senyors del Caos i el meus Súcubs exerciran el seu poder!
– OPC: Pons…
– Jo: Què?! Què?! Com goses interromprem?
– OPC: Que només pot proposar blocs qui tingui un bloc.
– Jo: Saps què? A la merda! qui collons vol un premi Cat?

I així es com honorablement i esportivament he decidit renunciar als premis Cat.

Regimiento monstruoso – Terry Pratchett (408 pàgines)

Un altre llibre de Terry Pratchett a caigut a les meves mans. Es tracta de Regimiento Monstruoso, una novel·la independent de qualsevol de les sagues del mon de Mundodisco, tot i que el mal afaitat Samuel Vimes farà algun cameo.
L’argument, es senzill. Un país perdut de la ma de deu està en guerra contra el seu veí. A ningú no li importa fins que el país protagonista decideix tirar a terra les torres de clacs, que són una especie de sistema de comunicació semblant al telègraf. A partir d’aquí els països del voltant s’hi posen pel mig. El país protagonista està des-estructurat per culpa d’una religió absurda amb lleis i canons poc pràctics (per no repetir altre cop l’adjectiu absurds) on pràcticament qualsevol cosa es considera una aberració. La història es centra en l’últim escamot reclutat per l’exercit, concretament en el soldat Artes, que en realitat es la nostra protagonista anomenada Polly que s’allista al exercit disfressada d’home per tal d’anar a buscar el seu germà.
Tota la novel·la es una parodia de lo absurd que resulta pels soldats haver d’anar a la guerra contra gent que es igual que ells, amb l’única diferència que han de morir per què estan en el bàndol contrari. Però si l’analitzem comparant-lo amb els altres llibres d’en Terry Pratchett no queda gaire ben parat. La protagonista no m’acaba de fer el pes, de fet, de la resta de l’escamot potser es salva el sergent. La historia en si no està malament.

Ser soldado no es difícil. Si lo fuera, los soldados no lo podrían hacer. Solamente hay tres cosas que tenéis que recordar, las cuales son, a saber: uno obedecer las órdenes dos arealer bien al enemigo y tres no morirse. ¿Vale?

La ballesta se disparó hacia arriba. Y no acertó en nada, sobre todo a ningún pato. Esto es tan poco habitual en esta clase de situaciones que hay que notificarlo bajo nuevas regulaciones humorísticas. Si le hubiera dado a un pato y el pato hubiera hecho cuac y caído en la cabeza de alguien, por supuesto habría sido chistoso y ciertamente habría sido notificado. Pero la flecha se desvió un poco por el viento y cayó en un roble que estaba a unos dies metros, donde no acertó a una ardilla.

Nota: 6/10

Us he parlat mai d’Humor Tonto para gente inteligente? De fet no cal parlar-ne, simplement veure-ho.

Què passa quant la gent té poca feina? Doncs que fa coses tals com…

Construir una maqueta de Mines Tirith amb llumins.

Un altre clàssic per matar el temps es fer castells de cartes.  En Brian Berg ha portat aquesta afició al limit i amb 218.792 cartes ha muntat aquesta rèplica d’un casino. El nano ha trigat 44 dies a muntar aquesta estructura de 272 Kg de cartes.

Desconfia d’algú que passi per davant d’un super i es quedi mirant fixament una fila de carros, segur que n’està pensant alguna tal com…

I si un s’avorreix a la oficina? Doncs acabes fent una màquina de Rube Goldberg.

I si tens poca feina i et quedes embadalit mirant un blog de post-its? Doncs passa el que passa…

I continuem jugant amb els posts-its, aquesta vegada, com a mínim hi ha una finalitat acceptable, pillar parella.

I si lo teu són les impressores, també pots fer com aquesta gent de HP i gastar un munt de paper i tinta.

A falta de post-its i impressores sempre pots tirar de grapes i muntar-te una ciutat com ha fet el senyor Peter Root.

I què es el menú nº 7? Doncs gatet! Garfield! I per més inri, Garfield handmade, es a dir torçat i ple d’imperfeccions.