Cas típic 1622: noi li agrada noia, noi s’apunta al regimiento monstruoso

Posted: 2011-08-09 in Llibres, Terry Pratchett
Regimiento monstruoso – Terry Pratchett (408 pàgines)

Un altre llibre de Terry Pratchett a caigut a les meves mans. Es tracta de Regimiento Monstruoso, una novel·la independent de qualsevol de les sagues del mon de Mundodisco, tot i que el mal afaitat Samuel Vimes farà algun cameo.
L’argument, es senzill. Un país perdut de la ma de deu està en guerra contra el seu veí. A ningú no li importa fins que el país protagonista decideix tirar a terra les torres de clacs, que són una especie de sistema de comunicació semblant al telègraf. A partir d’aquí els països del voltant s’hi posen pel mig. El país protagonista està des-estructurat per culpa d’una religió absurda amb lleis i canons poc pràctics (per no repetir altre cop l’adjectiu absurds) on pràcticament qualsevol cosa es considera una aberració. La història es centra en l’últim escamot reclutat per l’exercit, concretament en el soldat Artes, que en realitat es la nostra protagonista anomenada Polly que s’allista al exercit disfressada d’home per tal d’anar a buscar el seu germà.
Tota la novel·la es una parodia de lo absurd que resulta pels soldats haver d’anar a la guerra contra gent que es igual que ells, amb l’única diferència que han de morir per què estan en el bàndol contrari. Però si l’analitzem comparant-lo amb els altres llibres d’en Terry Pratchett no queda gaire ben parat. La protagonista no m’acaba de fer el pes, de fet, de la resta de l’escamot potser es salva el sergent. La historia en si no està malament.

Ser soldado no es difícil. Si lo fuera, los soldados no lo podrían hacer. Solamente hay tres cosas que tenéis que recordar, las cuales son, a saber: uno obedecer las órdenes dos arealer bien al enemigo y tres no morirse. ¿Vale?

La ballesta se disparó hacia arriba. Y no acertó en nada, sobre todo a ningún pato. Esto es tan poco habitual en esta clase de situaciones que hay que notificarlo bajo nuevas regulaciones humorísticas. Si le hubiera dado a un pato y el pato hubiera hecho cuac y caído en la cabeza de alguien, por supuesto habría sido chistoso y ciertamente habría sido notificado. Pero la flecha se desvió un poco por el viento y cayó en un roble que estaba a unos dies metros, donde no acertó a una ardilla.

Nota: 6/10

Comentaris
  1. Montse ha dit:

    Un país en guerra amb el veí, al que ningú no fa cas fins que no toca la pera a la resta i que té una reliigió absurda. D’allò… vols dir que és un llibre de ficció?

  2. ahse ha dit:

    Avorriiiiiiiiiiiiiit!! Segur va sobre els absurds que son els estats units. Quin tema més fastigos! :-(

  3. Tomàs ha dit:

    Quan les dones, les lleis i les societats d’alguns països, varen decidir que les dones podien formar part dels exèrcits vaig considerar que no anàvem bé.

    Enlloc d’eliminar els exèrcits, ara els fèiem més grans amb l’entrada de les dones.

    Pel que fa al llibre, esperaré a comprar-ne un quan la qualificació sigui de 9 o de 10.

Comenta que es gratuït, de moment...

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s