Arriba l’estiu i els serveis públics s’omplen de becaris, vull dir aquells serveis els quals no han estat tancats per les retallades. Per exemple, l’altre dia a la biblioteca volia demanar un llibre d’una altra biblioteca, sembla una tasca rutinària i relativament senzilla que havia vist fer dotzenes de vegades, però que es pot arribar a complicar per una becaria d’estiu. Entre claudàtors els meus pensaments.
Jo: Ja funciona el sistema de préstec interbibliotecari entre les biblioteques de Sabadell?
Ella: Hmmm… un segon
[truca a algú]
Ella: Sembla que fins al setembre hi ha bastants biblioteques tancades i, per tant, no funciona.
Jo: Cap problema em puc esperar uns dies.
Ella: Però et puc mirar si el llibre que vols està en una de les poques biblioteques obertes. Com es diu el llibre?
Jo: En flames de Suzanne Collins
Ella: D’acord. Vols que miri si està en català?
[Acabo de dir el títol en català, no? Llavors és que el vull en romanès?]
Jo: Sí, gràcies…
Ella: Sí, sembla que està en algunes biblioteques de Sabadell
[Molt bé, si us plau, ara diguem quelcom que no sàpiga…]
Jo: I està oberta alguna d’aquestes biblioteques?
Ella: Sí, t’ho miro?
[No, és igual, només t’ho he demanat per què m’agrada parlar amb tu…]
Jo: Si us plau.
[mira alguna cosa en l’ordinador]
Ella: Cap està oberta, però el tenim aquí en Vapor Badia.
Jo: Ja… però em sembla que té no està disponible i després té una altra reserva.
[Torna a mirar l’ordinador]
Ella: És cert. Vols que te’l demani en una altra biblioteca de fora de Sabadell?
Jo: No gràcies, em puc esperar uns dies. Em pots demanar un altre llibre de fora de Sabadell? Es diu “Como sobrevivir en una película de terror”. Em sembla que aquest només el tenen en la biblioteca de Mataró.
[m’agraden els llibres que amb el títol ja t’expliquen la meitat del llibre xD]
Ella: Un segon
[L’ordinador altra vegada]
Ella: Sembla que només està a Mataró.
[Oh sorpresa!]
Ella: Vols que te’l demani?
[No! Vull que truquis a Mataró i que els diguis que cremin el llibre…]
Jo: Sí, gràcies.
Ella: D’acord, miraré si la biblioteca està oberta.
[D’acord, mentrestant jo intentaré respirar pausadament]
Ella: Està oberta, em deixes el carnet?
[El carnet feia mitja hora que estava sobre el taulell mort de fàstic. El desplaço amb la mà uns 2 cm més cap a ella. Agafa el carnet i comença a introduir les dades a l’ordinador. Mentrestant aprofito per deixar 2,00€ sobre el taulell, no ho tenia just, què hi farem!]
Ella: Molt bé, ja està. Ja t’enviarem un mail quan arribi.
Jo: Gràcies.
Ella: De res, adeu.
Jo: El préstec entre biblioteques de fora de Sabadell encara continua costant 1,20€ o durant l’agost feu promoció i és gratis?
Ella: Ah sí! No… sí… és cert, ara t’ho cobro.
La paciència que s’ha de tenir durant l’estiu!
Pons's blog 
El Pons com a criatura intel-ligent encara sobreviurà, però, pobre carnet del Pons!!
ai ai, jo pensava que diries que les becaries eren maques, no que no s’enteraven gaire… XD
Pel que has explicat, en a mi, m’ha sembla prou amable.
Segur que l’agost t’ha fet pujar líndex d’exigència.
jajajja ets una persona mooolt honrrada!!! xd et podies haver estalviat 1.20 euros i els guardaves per un gelat amb la calor que dieu que fa allà :P
Es comença estafant als serveis públics i s’acaba atracant bancs…. val més no començar a delinquir, tot i que la noia m’ho estava demanant a crits.
És amable, et dóna conversa i a sobre no et vol cobrar. Em sembla que en lloc de criticar-la en un post l’hauries d’haver convidat a fer un cafè; li veig futur a això amb la becària. Jo de tu hi tornaria i li demanaria si té El petit príncep i deixaria anar que és la meva obra preferida i que li donaria un 10 sobre 10 (anar de sensible per la vida de vegades dóna molts punts).
[…] recupero el CT1629 basat en un cas […]