Un dia estava pensant que tot i que la meva oficina està bé li faltava un detall per ser guai de veritat. Es a dir, té parets de vidre per les sales de reunions, té una paret de vidre amb vistes a mig Barcelona, tenim algun modernillo amb gafes de pasta, tenim una Nespresso a la cuina, la porta s’obra amb l’empremta digital, i altres cosetes, però seguia pensant que li faltava alguna cosa per ser cool, faltava alguna cosa per ser real, real com a la televisió vull dir, per què fins i tot hem tingut nois d’altres ètnies, un colombià, un veneçolà i fins i tot un xinès. Però sabia que seguia faltant una cosa, fins que hi vaig caure, ens faltava algú homosexual!
Fins que l’altre dia vaig descobrir que pocs mesos abans d’entrar jo en teniem un! Vam fer un sopar amb ex-companys de feina i va venir aquest noi que jo no coneixia. I hem va deixar més tranquil, ara ja se que havent passat un homosexual per l’oficina, ara ja treballo en una empresa com cal.
En fi, es una tonteria, però tenia ganes d’escriure-ho. Ara ja puc programar aquest post per demà i continuar treballant una mica. Ah hola jefe, què tal? jo aquí escrivint un post… què? li agrada? vol afegir alguna cosa més? no? ui ho estic escrivint…