Arxivar per Octubre, 2011

Vosaltres sou dels que decoreu la casa per nadal? Guarniu l’arbre? El pessebre? Llums de nadal? Jo cada any  intento muntar una senzilla i discreta il·luminació nadalenca. Guaiteu guaiteu.

Nadal 2006

Nadal 2007

Nadal 2008

Nadal 2009

Nadal 2010

A que coi ve un post nadalenc en aquestes dates? Doncs a res…

Has the lhc destroyed the earth: Es una pàgina d’allò més útil per saber si el gran col·lisionador d’hadrons ja destruït la terra o encara no.

Is it Worth Running in the Rain?: Es una interessant pàgina que ens permetrà calcular com de molls acabarem després corre sota la pluja. Però primer de tot haurem d’introduir un munt de variables, com ara la nostra superfície vista des de dalt, la nostra velocitat, la velocitat de la pluja, el angle d’incidència, etc.

Maybe you shouldnt buy that: Es una web on s’ens informa d’objectes molt molt cars i realment inútils. Com ara una Barbie de diamants per $85.000, una caseta del gos luxosa per $325,000 , o un cubell d’escombraries recobert d’or per $15,000.

Movie body counts: Vols saber quant gent l’ha espitxat en una peli? Doncs aquesta es la teva web. Es dediquen a contar un a un quanta gent es mor davant de la càmera. Les primeres posicions les ocupen El retorn del rei (836), El regne dels cels (610), 300 (600), Troya (572), el últim samurai (558).

Hundreds: Has de mantenir clicat el ratolí per anar carregant la bola fins a arribar a 100. Però mentre l’estàs carregant la nostra bola no pot tocar cap altre. Jugueu i ho entendreu millor…

Kill the popups: Simulador de internet abans que existís el Mozilla. Havies d’anar tancant manualment els popups. Quina tortura!

The irregular game of life: Si coneixeu el funcionament del joc de la vida no us costarà gaire agafar l’objectiu del joc. Es tracta de situar els individus en les caselles adequades per tal que al cap d’unes quantes iteracions s’aconsegueixi l’objectiu que et demanen.

Pixel Legions: I el meu preferit del dia! Tens la base que va generant píxels. Pots agafar aquests píxels i els has de controlar per què vagin a atacar altres píxels fins a conquerir la base enemiga. Es super addictiu!

Publicitat viral

Anunci japonès cutre cutre cutre

Com distreure un llançador de penals

Ikea: Gats ^^

El iPad no podrà substituir el diari en tot…

Bud Light: Ni massa fort ni massa suau

Us pensàveu que avui seria un dimarts com un altre i també tindríeu post? Doncs no!

La nave de un millón de años – Poul Anderson (736 pàgines)

La nave de un millón de años es segurament la novel·la més famosa de Poul Anderson. El llibre comença en el Pròxim Orient fa 3000 anys. Primer de tot coneixerem a Hanno un home que descobreix que a mesura que passa el temps, ell continua amb el mateix aspecte físic (entre 20 i 30 anys). Cada capítol es un salt en el temps i també en l’espai. En cada capítol coneixem un nou immortal o continua la història d’un que ja coneixem. Tot i que el caràcter de cada immortal es molt diferent, tots tendeixen a amargar la seva capacitat, ja que es així es millor per la serva supervivència, de tal manera que cada cert temps van canviant de vida. Després de passar per unes quantes èpoques, però sense intervenir mai amb els personatges importats de la història s’arriba a l’edat actual. Es més, s’acaba superant aquesta època i el llibre continua cap al futur, canviant d’aquesta manera el caire del llibre.
Personalment puc dir que es un llibre distret. Les històries no son gran cosa, però es llegeix molt bé. El que no m’ha agradat gaire ha sigut a partir de l’època actual. El futur ha quedat una mica “cutre”, però bé, només es tracta la cinquena part final del llibre, es perdonable. Tot i que s’ha de dir que en aquesta última part es on hi ha més misteri, com a mínim al principi.
Nota: 6/10

Hello Worlds: El joc es divideix en varies pantalles i el que afecta en un pantalla també afecta a l’altre. Si amb una hi ha obstacles, doncs amb l’altre també, si en una caus, l’altra també. No queda clar, no? No se què passa al intentar explicar aquest tipus de jocs tan innovadors que mai s’entén res i en canvi quant hi jugues es la mar de clar.

What the hex?: Ets bo amb els colors? Què tal portes la codificació hexadecimal? Es tracte de endevinar a quin color pertany el codi HTML que apareix.

Klikwerk: Has d’anar fent les accions que et diuen les senyals que van apareixent en la pantalla. Prémer tecles, clicar amb el ratolí, arrossegar amb el ratolí, etc. Tot plegat amb ritme.

Easy Joe: Has d’anar fent clic en els objectes per tal que aquests reaccionin i facilitin el camí al nostre simpàtic conillet.

Ja feia temps que no feia un post d’anuncis, oi?

Recordeu la meva passió la cervesa? Recordeu concretament la meva passió per la Voll Damm? Doncs li he fet el salt… Ara m’he passat a la Selecta de San Miguel (6,2º).

La Selecta no té res a veure amb la San Miguel normal. La Selecta es força semblant a la Voll Damm, però és més suau que aquesta, però també té un gust a malta bastant torrat tal i com a mi m’agrada. I el millor es que no es tan pesada com la Voll sense sacrificar gens el seu marcat gust. Al final et deixa un gust lleugerament amarg, que es el que ha de tenir una cervesa de veritat no pas aquelles porqueries afruitades que deixen a algunes de les cerveses.

D’aquí dos setmanes potser em tornar a agradar la Voll Damm o m’agrada una altra, qui sap, però ara per ara i des de fa uns mesos, si puc triar, hem decanto per la Selecta. Fins que un dia m’animi i provi de fabricar la meva pròpia cervesa casolana marca Pons™

Un dia estava pensant que tot i que la meva oficina està bé li faltava un detall per ser guai de veritat. Es a dir, té parets de vidre per les sales de reunions, té una paret de vidre amb vistes a mig Barcelona, tenim algun modernillo amb gafes de pasta, tenim una Nespresso a la cuina, la porta s’obra amb l’empremta digital, i altres cosetes, però seguia pensant que li faltava alguna cosa per ser cool, faltava alguna cosa per ser real, real com a la televisió vull dir, per què fins i tot hem tingut nois d’altres ètnies, un colombià, un veneçolà i fins i tot un xinès. Però sabia que seguia faltant una cosa, fins que hi vaig caure, ens faltava algú homosexual!

Fins que l’altre dia vaig descobrir que pocs mesos abans d’entrar jo en teniem un! Vam fer un sopar amb ex-companys de feina i va venir aquest noi que jo no coneixia. I hem va deixar més tranquil, ara ja se que havent passat un homosexual per l’oficina, ara ja treballo en una empresa com cal.

En fi, es una tonteria, però tenia ganes d’escriure-ho. Ara ja puc programar aquest post per demà i continuar treballant una mica. Ah hola jefe, què tal? jo aquí escrivint un post… què? li agrada? vol afegir alguna cosa més? no? ui ho estic escrivint…

Tot navegant per la web de l’exercit de l’aire he trobat aquest avió amb un para-sol bastant adient.

Es un ocell? es un avió? Es un ànec? Doncs una barreja de les dos coses…

Volar amb Ryanair tota una experiència.

Ekranoplano: Es un avió de la antiga URSS de 70 metres de llarg i 240 tones. Poca broma. Podeu veure més fotos d’aquest monstre en aquesta galeria.

Kalinin K-7: L’avió anterior era poca cosa comparat amb aquest altre monstre rus. Tenia una superfície de 450 metres quadrats, i estava dissenyat per portar 9000Kg de bombes i tenia una envergadura de 53 metres.

Singularitat Prandtl-Glauert: Es el motiu dels núvols de condensació que es produeixen quant els avions van a grans velocitats.

Per cert, us heu preguntat mai com es fa un avió de passatgers? Es més fàcil del que sembla, amb 2 minuts i mig ja el tens muntat, ho podeu provar de fer a casa, sempre amb la supervisió d’un adult es clar

Aterratges extrems a l’aeroport de Kai Tak de Honk Kong (ja us aviso que cap s’acaba estavellant…)

Aterrant amb un U2: Segons diuen l’avió més dificil d’aterrar

En canvi el Saab 37 Viggen pot aterrar i tornar a volar en menys d’un minut.

Per acabar us deixo amb unes maniobres militars. En podeu trobar més per aquí.

M’agradaria començar aquest post futbolístic amb una cita del gran mestre Lukas Podolski

“El fútbol es como el ajedrez, pero sin dados”

A la lliga suïssa els aficionats es van enfadar per què van canviar l’horari d’un partit, i així demostren la seva indignació.

Penal sorpresa.

Un bon sac de banda

Una cosa es marcar gol, l’altre es recrear-se.

El porter més ràpid del mon?

Com sacar un corner? Primer pas, tocar la pilota.

Entrem a l’apartat de celebracions

Es un ocell? Es un avió? Es un futbolista saltant?

Islandesos de pesca

Entrem en el mon dels videojocs

Yellow submarine

La lesió ha sigut més greu del que semblava…

Going Postal – Terry Pratchett

Going Postal o la traducció “Carta en el asunto” es la novel·la número 33 del MundoDisco de l’únic, l’inigualable, l’inconfusible…. Terry Pratchett [aplaudiments i ovacions].

Un estafador es apressat i li donen dos opcions, la forca o dirigir el servei postal d’Ankh-Morpork, sorprenentment es decanta per la segona opció… A partir d’aquí les coses es complicaran.

Tot i ser una novel·la del MundoDisco no pertany a cap subtrama clàssica, sinó que es el primer de dos llibres sobre en “Húmedo von Mustachen”, de moment…

Molt bé ara es quant donaria la meva opinió al respecte del llibre… doncs no l’he llegit ^^ Doncs si, es la primera vegada que ho faig, parlo d’un llibre que no m’he llegit, però que evidentment hem llegiré.

Resulta que Going Postal apareix en molts pots, en algunes revistes, fins i tot en articles de diaris, i es que Going Postal es un dels llibres més populars de Terry Pratchett. I s’ha d’acceptar que Terry Pratchett com a escriptor li queda molt poc (alzheimer…) i tot i que es força prolífic (de moment en porta 63) es un nombre finit, per tan s’ha de racionar, i més contant que ja en porto 35 de llegits i més contant que d’aquests 63 alguns no son novel·les sinó llibres sobre el MundoDisco per aprofitar la tirada i fer pasta. Per tan Going Postal haurà d’esperar fins que estigui realment necessitat de bon Terry Pratchett. Cosa que podria passar demà mateix…

 

El bloc ja té pàgina d’About!

Suposo que la vostra reacció serà del tipus: M’estàs dient que després de 5 anys i 8 mesos de bloc pràcticament ininterromput, després de més de 1200 posts, ara, just ara, fas la pàgina d’About?

Doncs sí. De moment li he posat això:

Bloc amb un ritme de publicacions de 5 cops per setmana (en cas contrari no es retornen els diners) on es pot trobar de tot. I quant dic tot vull dir tot.

Però no m’acaba de fer el pes del tot. Què hem em recomanaríeu de posar? Va collons, a veure si per fer fi serveix d’alguna cosa tenir comentaristes…

L’altre dia la meva mare (sí, fins i tot jo tinc mare!) hem va portar un full amb la meva alçada al llarg dels anys. La veritat, falten un munt de dades d’uns quants anys, però val més això que res, no?

Anys Alçada
0 51,5
0,5 68
1 75
2 85
13 146
14 153
15 161
16 171
17 174
18 175
19 176

Fins i tot m’he emocionat i he fet una gràfica de dispersió amb la fulla de càlcul de l’OppenOffice.

No cal dir que les dades posteriors als 19 anys són força irrellevants.