Arxivar per Novembre, 2011

Pregunta: Quin es el llibre més llarg del mon?
Resposta: Historia de la humanitat. 12 volums de més de 6.000 pàgines i uns 1.600 autors.

Pregunta: Quants llibres hi ha en el mon?
Resposta: 129.864.880

Pregunta: Com es fan els llibres de l’estil “Tria la teva aventura”? (Rollo, ves a la pagina tal si tries això, sinó a la pàgina tal)
Resposta: Així.

Pregunta: Quantes paraules té el títol del llibre més llarg?
Resposta: 670.

Ens podem trobar els següents tipus de llibres:

Llibres i realitat augmentada

Prolífic autor:

15 biblioteques amb dissenys guais. Com per exemple la de Yale

I per acabar us deixo Google Books Ngram Viewer que donat unes paraules de cerca, busca en els llibres que google té indexats i obté el nombre de llibres que en fan referencia al llarg dels anys. Els de Alt1040 expliquen com funciona. Per exemple amb la comparació Robot vs Intel·ligència artificial.

El senyor crític de cine té raó, sempre que comento al seu bloc acabo dient “aquesta ja la tinc a la llista de pendents” o en el seu defecte “aquesta no la posaré a la llista de pendents”. Però realment existeix tal llista o només producte la meva imaginació? Doncs resulta que existeix, i cada setmana repasso les noves pelis que entren en la cartellera per veure si en puc afegir alguna a la llista. A part, aquesta llista també té un bon grapat de pelis clàssiques que vull veure però alhora em fa mandra veure, però que acabaré veient per què estan a la llista. La llista no té realment cap ordre en concret, però normalment les pelis més recent acaben al final de llista i ja està, però no sempre ha de se així. Ara mateix la llista té 68 pelis, però la mida es variable, lo normal es que vaig oscil·lant entre 40 i 75 pelis.

Em recomaneu que tregui alguna peli de la llista?

  • Mujeres al borde de un ataque de nervios
  • Tiempos modernos
  • Al final de la escapada
  • Mi tío (Mon oncle)
  • Dersu Uzala (El cazador)
  • Metrópolis
  • Los siete samuráis
  • Los niños del brasil
  • El señor de las moscas
  • Paranormal Activity 2
  • La noche de Halloween
  • Un hombre lobo americano en Londres
  • Tootsie
  • El rey de la comedia
  • Pesadilla en Elm Street
  • Ran
  • Brazil
  • La mosca (the fly)
  • Bajo el peso de la ley
  • Arizona Baby
  • Cuando Harry encontró a Sally
  • Roger y yo
  • El rey de Nueva York
  • JFK: caso abierto
  • El juego de Hollywood
  • Éxito a cualquier precio
  • Asesinos natos
  • Underground
  • Pi, fe en el caos
  • Yi Yi
  • Bailar en la oscuridad
  • En tierra de nadie
  • El hundimiento
  • Entre copas
  • El jardinero fiel
  • United 93 (Vuelo 93)
  • Apocalypto
  • The Town. Ciudad de ladrones
  • Déjame entrar (Let Me In)
  • Louise-Michel
  • conversaciones con otras mujeres
  • Frequently Asked Questions About Time Travel
  • Scott Pilgrim contra el mundo
  • Imparable
  • “Kick-Ass: Listo para machacar”
  • Tron: Legacy
  • Increíble pero falso
  • Midnight in Paris (Medianoche en París)
  • Piratas del Caribe: En mareas misteriosas
  • Resacón 2, ¡ahora en Tailandia!
  • Transformers: El lado oscuro de la Luna
  • Caballeros, princesas y otras bestias
  • Paul
  • El hombre de al lado
  • Super 8
  • El perfecto anfitrión
  • Cómo acabar con tu jefe
  • Four Lions (4 Lions)
  • Crazy, stupid, love
  • Mientras duermes
  • Margin Call
  • Paranormal Activity 3
  • Attack The Block
  • Un golpe de altura
  • Habemus Papam
  • Las aventuras de Tintín
  • Tímidos anónimos
  • El gran golpe
  • Un dios salvaje

Avui era un dia com un altre de tornada amb el tren quan al seure descobreixo que al meu davant hi ha un d’aquells nois guais, dels que ara anomenaríem modernilloDelsCullons, així tot junt sense respirar ni res. Que estava parlant amb una noia, de fet més que parlar estava fent un monòleg, de fet ja ho tenen això els modernillosDelsCullons.

Total que anava parlant dallò que sempre parlen els modernillosDelsCullons (com m’agrada aquesta paraula!), de cine independent, que si noms de pelis en francès, que si una peli d’un director danès, que si polles en vinagre, … Total que anava a canviar de lloc per tal d’evitar fer un espectacle al estil Indiana Jones i l’ultima creuada en l’escena del dirigible. Quan un home que no arribava als 170cm però pesava uns 150Kg, sense exagerar, si hagués volgut exagerar hagués dit 2500Kg, però no, sent realistes difícilment passava dels 160 i difícilment baixava dels 140. El cas es que mirant els altres seients hi havia altres llocs lliures de sobres, però jo ja conec el magnetisme estrany que senten els homes grassos cap a mi, així que ja sabia on seuria. Efectivament s’ha posat entre mi i la meva única vida d’escapament. Sort que era una Lleida i gràcies a la separació entre seients he evitat morir esclafat.

Totalment que m’he quedat escoltant el seu monòleg que derivava cap a la carrera que cursava actualment, que dubto de si era aquella amb tantes sortides anomenada imatge i so o la típica de cinema. I per més inri tota la conversa arrodonida amb l’accent de Lleida. Quant de cop i volta apareix el revisor. En un tren de Renfe? Si senyors! apareix un revisor! i comença a demanar al bitllet, però amb la mala sort que jo estava apunt de baixar:

Revisor (R): Bitllet si us plau
ModernilloDelsCullons (M): Tingui.
R: Ha pujat a Barcelona, no?
M: Sí.
R: Fins on va?
M: Fins a Lleida
R: Sap que amb aquest bitllet no pot anar fins a Lleida?
M: No… es que avui…

I he hagut de baixar del tren i m’he perdut la resta de la conversa, però només amb aquest tros ja em puc imaginar el final.

 

 

Càmera amb amb l’autofocus més ràpid.

Salsa “marca no la veig”: Es qualsevol cosa menys dolça

Un parell de les impressores HP que imprimeixen molt real

Mal menjar, mal gos.

Patates fregides Fraich, “les patates de la avia, sense l’avia”

Polvos per peus

Tampax

Vitamines supercarregades per nens

Avui un post mortal!!

No estàs mort fins que no estàs calent i mort: Passar d’una hipotèrmia a beure coses calentes no es recomanable.

Un home de 50 anys es tanca a la seva habitació i comenta als seus familiars que no els molestin. Quatre anys més tard decideixen molestar-lo i el troben mort. Si t’has esperat 4 anys, que més et dona ja?

Efecte Werther: Sabíeu que el suïcidi pot ser contagiós? Resulta que abans apareixien en els diaris els suïcidis, però des de que es van treure aquestes noticies els suïcidis han baixat. Tot i així hi ha un suïcidi cada 40 segons en el mon. I el record del lloc preferit el té el Golden Gate amb més de 1500 suïcides.

No val la pena lligar-se

[En la última parte de la ascensión al Everest], hay un paso de unos 500 metros que todos los escaladores suben sin cuerdas. La razón es que la caída es tan vertical que si cayeras y estuvieras atado a alguien lo arrastrarías contigo (…) Siempre existe el riesgo de caerte a uno de los lados. Si te caes a la izquierda, caerás 2.438 metros hacia Nepal. Si te caes a la derecha, caerás 3.658 metros hacia el Tíbet… Así que probablemente es mejor caer en el Tíbet, porque vivirás un poco más”

Capella dels ossos: Es tracta d’una capella “decorada” amb els ossos d’uns 5000 difunts. Macabre? Una mica…

Area de jocs?? Però això sembla més aviat un …

I per acabar un recull d’epitafis.

Aquí yace Butch
Le enterramos antes de que madurase
Era muy rápido con el gatillo
Pero muy lento desenfundando

Aquí yace un hombre llamado Zeke
El segundo más rápido desenfundando en Cripple Creek

Aquí reposa el cuerpo de nuestra Anna
Que encontró la muerte por una banana
No fue la fruta la que la mató
Sino la monda con la que resbaló.

Extraño paso
En este agujero y con gravedad
El dentista Brown
Rellena su última cavidad

Nacido en 1828
A la de una!
A la de dos!
Adjudicado!
1876

Aquí yace el padre de 29 [hijos]
Habría tenido más
Pero no le dio tiempo.

Coloqué a mi esposa bajo esta losa
Para su reposo y el de su esposo.

Aquí yace
Ezekiel Aikle
Edad 102
Los buenos
Mueren jóvenes.

La Radio Darwin – Greg Bear (105 de 480 pàgines)

La Radio Darwin es un nou llibre que passa a engreixar la llista de llibres inacabats de la meva vida literària. Ho sento senyor Bear, però després de llegir poc més de 100 pàgines de la seva novel·la he decidit deixar-la de banda, ja se que amb prou feines he arribat a una cinquena part del llibre, però es que no podia més.

He deixat el llibre inacabat per ser massa tècnic. La novel·la va sobre una biòloga que descobreix no se què d’un retrovirus que es veu que sempre ha estat en el genoma humà i que provoca quelcom a les dones que al principi no sembla gaire preocupant, però després dona problema amb els embarassos. Hi ha tocs de thriller amb coses polítiques pel mig, hi ha algun poble perdut de l’Europa de l’est que amaga coses, hi ha algun descobriment d’algun humà prehistòric, però tot plegat no compensa els trossos incomprensibles sobre biologia i genètica, sobretot a quarts de 8 del matí.

Si voleu més raons per abandonar el llibre no dubteu en prémer el primer link del post que ho explica bastant bé.

Adéu Radio Darwin!

Senyors, senyores i sobretot senyoretes ^^ Aquest humil blocaire té l’honor de presentar-vos el post número 1300!!

Com es que el post número 1300 coincideix amb el cas típic 1692? Ah… misteris del bloc… De què serveix contar els casos típics si no tenen res a veure amb el número de posts? Hm bona pregunta, això pregunta-li al teu Déu.

La de temps que he perdut fent 1300 posts! Quant de temps que podria haver-me dedicat a putejar ajudar la gent! Però de fet, tenint un bloc no ajudo a la gent a passar millor la seva vida? Mentre llegeixes això estàs assentit lleugerament amb el cap sense adonar-te, oi? M’encanta ^^

Realment penseu que el PP ha guanyat les eleccions? Bé, si, ha sigut el PP, però sabeu qui s’amaga radera de tot això? No es pas la Merkel ni tan sols mercats controlats pels bancs. Aquí hi ha una conspiració secreta! Creieu que realment la gran part d’electors votaria al PP per iniciativa pròpia? Quin tipus de gent creieu que viu en aquest país? Realment penseu que després de tants anys algú es pot empassar tota aquesta política del partit popular? Són molts vots! Això ha hagut de se un complot segur! Qui s’amaga a les ombres de tot això? Qui manipula les eleccions? Qui munta tota aquesta farsa de la festa de la democràcia que ens fa aixecar del sofà un diumenge? Qui ens té enganyats pensant que el nostre vot serveix realment per triar el govern? Doncs son Kang i Kodos!! Ells controlen tots els partits majoritaris així doncs tan se val qui guanyi, ells sempre tindran el poder! Muahahaha. Pròximament ens esclavitzaran i haurem de construir un raig làser gegant dirigit a un planeta que ni tan sols hem sentit a anomenar mai. [Treehouse of horror VII: Citizen Kang]

Actualització: Futurama també ens mostra el què passa quan hi ha un canvi radical de govern



La cosa va de paisatges naturals.

Crater de la Darvaza: Un forat ple de foc des de fa més de 35 anys i continua cremant.

Cascada de foc a Yosemite: El sol del febrer provoca que l’aigua de la cascada agafi aquest color daurat.

La torre del Diable: A Wyoming tenen una roca cilíndrica casi vertical que s’aixeca 386 des del terra.

Bosc de roques a Magadascar: En comptes d’arbres tenim un bosc format per roques, lo més normal del món, no?

La ona de pedra: A Arizona tenen aquesta curiosa formació geològica que recorda a una ona petrificada.

I per acabar el recull de les 10 roques més estanyes: Part 1 i Part 2. Us enganxo la meva preferida l’Ayers Rock

Tóquio Blues – Haruki Murakami (432 pàgines)

No només em llegeixo llibres de ciència ficció i fantasia, de tan en tan també faig alguna bojeria i agafo per exemple alguna novel·la totalment diferent, per exemple Toquio Blues. Segurament la novel·la romàntica més coneguda, com a mínim per mi… Si ets dona i aficionada a la lectura tens un 80% de possibilitats d’haver-te’l llegit.
Segons el meu punt de vista l’argument tracta d’un noi japonés (posem 19 anys) que va a la universitat i es retroba amb la seva millor amiga (única…) de l’insitut que a més era la xicota del seu millor amic (únic…). Ah per cert, estem en els anys 60. El cas es que la l’amiga es rara i apart de rara està traumatizada, i part de traumatitzada es frígida i a part de frígida es rara, això jo ho havia dit, no? El cas es que el noi, tot i ser un associal total aconsegueix fer un altre amic que també es raro. I fins i tot conèix una altra noia que tot i se també rara com a mínim es una catxonda mental, només mental, però com a mínim es catxonda.
Doncs la veritat es que el llibre enganxa per què t’acabes identificant amb aquest pobre nano que igual que tu, ell veu que les dones son rares i com que el noi es un nano normal i veu les noies tan rares que fa el que faria qualsevol noi, es a dir, intentar fotre un polvo amb la noia que li agrada en cada moment, però com que son rares no li posen gens fàcil.
Ah! que els resums i els comentaris que heu vist d’aquest llibre no tenen res a veure amb el meu? Doncs no ho dubteu, són els altres que están equivocats…
Doncs resulta que tot i se un llibre per a noies m’ha agradat molt. Potser el motiu de que m’hagi agradat es que al esperar-me un pastelón únicament destinat al public femení m’hagi trobat una novel·la força entretinguda m’hagi sorprés gratament. A més el protagonista es un noi, així que encara em puc mig identificar amb el protagonista tot i que es un nano que no s’assembla gaire a mi, però ja se sap alló que es diu que tots els tios som iguals…
Nota: 7/10

El meu company d’habitació era un maniàtic de la neteja. Quan vaig explicar als altres que fins i tot rentava les cortines no s’ho van creure. Ningú no sabia que les cortines es poguessin rentar. Per ells eren una part més de la finestra. “Això és que no està bé del cap”, van concloure, i van començar a dir que si era un nazi o un soldat d’assalt.

– Per cert, quina faldilla més curta que portes, avui.
– Em queda bé, oi?
– Però com t’ho fas per pujar escales? -li va preguntar el metge.
– Com sempre. Ho ensenyo tot – va dir la Midori.
– Em sembla que també t’hauríem d’obrir el cap per veure què hi tens – va fer el metge-. Mentre siguis aquí a l’hospital, mria d’agafar l’ascensor. Amb els meus pacients en tinc més que prou.

– Oi que en una capsa de galetes sempre hi ha galetes que t’agraden i galetes que no? Primer sempre et menges les que t’agraden i al final només queden les que no agraden a ningú. quant les coses no van bé, sempre penso en això: “Quan m’acabi aquestes tot anirà millor. La vida és com una capsa de galetes”.

Mapes, mapes i mapes.

Mapes dels metros de diverses ciutats. Per exemple el de Moscou, que m’ha fet gràcia per què es força regular.

360 Cities una interessant web que geoposiciona imatges panoràmiques interactives de 360 graus que es poden veure sobre Google Earth i Google Maps.

The Atlas of the Real World:  Ens ensenya la forma dels països segons les seves una característica. Per exemple, segon la seva mida real, les distancies recorregudes amb vols, la distancies recorregudes amb trens, segons les motos, armes nuclears. Us enganxo la dels destins turístics.

Mapa de la obesitat en el mon: Com ja suposava visc en país de grassos.

Nuclear Test Sites:  Mapes de les proves nuclears realitzades. Es recomanable consultar-ho abans de triar un lloc per anar de vacances.

Per acabar un toc d’humor cortesia del servei de caixer més proper de La Caixa.

14 de novembre es el dia Mundial de la Diabetis

Ja porteu tots els vostre llaç malva com a suport a la malaltia crònica? no? no patiu, ningú ha pensat mai en fer un llaç pels diabètics. Només faltaria que a sobre hagués triat el color malva…

El que més em fot d’aquest dia es que els tipus 1 em de compartir-lo amb els malparits diabètics tipus 2.  Des de quan està gras i no poder parar de menjar dolços es una malaltia? No m’estranya que ningú es prengui en serio aquesta malaltia si el primer en el que un pensa es un tipus 2, que són més del 85% dels casos, però acumulen més del 95% del pes dels diabètics… A més els tipus són els que no paren de queixar-se i s’emporten tot el pressupost sanitari.

 

Tothom esperava un post a les 06:00 AM, oi? Però què ha passat quan us heu llevat?! que no hi havia post!!!! ohhh!!! desastre!!!

Però publicar més tard té una bona raó. I la raó es ni més ni menys que 11/11/11 11:11:11

Exacte, aquest post ha estat publicat en la data més plena d’uns del segle!!! en la vostra (miserable) vida no tornareu a viure un aconteixement d’aquestes característiques! què tal?! com us heu  sentit? com heu viscut la experiència? què estaveu fent mentre aquest event donava lloc?

Buff encara tremolo de la emoció, mireu com tremolo […]

D’acord, wordpress no permet triar el segón en el que un post es publica, però contant que estava programat per minut 11 i que per culpa de l’efecte u (jo mateix li he donat nom, què passa?) segurament haurà triat una estona a publicar-se el post, què tal si suposem uns 11 segons?

I ara us deixo per què reflexioneu, o per què balleu la Macarena, el que us vingui més de gust.

9 entregues del “Chiste de Mel“. I per què 9? Bona pregunta.