La Radio Darwin – Greg Bear (105 de 480 pàgines)
La Radio Darwin es un nou llibre que passa a engreixar la llista de llibres inacabats de la meva vida literària. Ho sento senyor Bear, però després de llegir poc més de 100 pàgines de la seva novel·la he decidit deixar-la de banda, ja se que amb prou feines he arribat a una cinquena part del llibre, però es que no podia més.
He deixat el llibre inacabat per ser massa tècnic. La novel·la va sobre una biòloga que descobreix no se què d’un retrovirus que es veu que sempre ha estat en el genoma humà i que provoca quelcom a les dones que al principi no sembla gaire preocupant, però després dona problema amb els embarassos. Hi ha tocs de thriller amb coses polítiques pel mig, hi ha algun poble perdut de l’Europa de l’est que amaga coses, hi ha algun descobriment d’algun humà prehistòric, però tot plegat no compensa els trossos incomprensibles sobre biologia i genètica, sobretot a quarts de 8 del matí.
Si voleu més raons per abandonar el llibre no dubteu en prémer el primer link del post que ho explica bastant bé.
Adéu Radio Darwin!
Quina mala pinta… no sé que t’ha atret d’aquesta portada…
saps allò que diuen que no s’ha de jutjar un llibre per la seva portada? doncs tot mentida!
Flipo amb la quantitat de llibres que deixes a mitges! On aniràs a parar…
tampoc son tants… aproximadament un 10%
P.S.
La biologia mola:
Té gràcia, però acabo d’adonar-me que tens més traça per desaconsellar llibres que per engrescar a llegir-ne.
aconsellar bons llibres ja ho fan la resta de blocs ;)
Ostres, em sona això d’abandonar llibres… Vols fer-me sentir culpable una altra vegada?? :-)
Ah!! Felicitats pel post 1.301. Que vaig amb retard!
s’accepta la felicitació malgrat el retard ^^
Fer-te sentir culpable? tot el contrari, així demostro que no s’ha de tenir remordiments amb els llibres
Noooo un altre abandonament…és el tipus de llibre que crec que mai començaria a llegir, no m’agrada gens la ciència ficció. De totes formes tindré en compte la teva opinió per si mai caigués a les meves mans.
Doncs jo me’l vaig llegir i em va agradar prou, prou per llegir-me la segona part i tot. Però és clar, jo sóc bioquímic, i aquestes coses a mi em posen tonto. Reconec que és una lectura dura, no és fàcil perquè es passa de tècnic, però és un clàssic del gènere. Però bé, no pot agradar tot a tothom.
ja sabia jo que tenies algo d’estrany…
Bé, no invertirem el que no ens han retallat en aquest llibre. Gràcies pel consell.
En a mi em fa molt ràbia haver de deixar un llibre perquè no m’agrada.
ets un sentimental…
[…] però ja es la segona vegada que li dono una oportunitat i no em convenç. Primer va se amb la Radio de Darwin, ara amb Marte se mueve. Amb la primera vaig pensar que al ser un llibre ambientat en la terra […]