Arxivar per 2011-11-28

Avui era un dia com un altre de tornada amb el tren quan al seure descobreixo que al meu davant hi ha un d’aquells nois guais, dels que ara anomenaríem modernilloDelsCullons, així tot junt sense respirar ni res. Que estava parlant amb una noia, de fet més que parlar estava fent un monòleg, de fet ja ho tenen això els modernillosDelsCullons.

Total que anava parlant dallò que sempre parlen els modernillosDelsCullons (com m’agrada aquesta paraula!), de cine independent, que si noms de pelis en francès, que si una peli d’un director danès, que si polles en vinagre, … Total que anava a canviar de lloc per tal d’evitar fer un espectacle al estil Indiana Jones i l’ultima creuada en l’escena del dirigible. Quan un home que no arribava als 170cm però pesava uns 150Kg, sense exagerar, si hagués volgut exagerar hagués dit 2500Kg, però no, sent realistes difícilment passava dels 160 i difícilment baixava dels 140. El cas es que mirant els altres seients hi havia altres llocs lliures de sobres, però jo ja conec el magnetisme estrany que senten els homes grassos cap a mi, així que ja sabia on seuria. Efectivament s’ha posat entre mi i la meva única vida d’escapament. Sort que era una Lleida i gràcies a la separació entre seients he evitat morir esclafat.

Totalment que m’he quedat escoltant el seu monòleg que derivava cap a la carrera que cursava actualment, que dubto de si era aquella amb tantes sortides anomenada imatge i so o la típica de cinema. I per més inri tota la conversa arrodonida amb l’accent de Lleida. Quant de cop i volta apareix el revisor. En un tren de Renfe? Si senyors! apareix un revisor! i comença a demanar al bitllet, però amb la mala sort que jo estava apunt de baixar:

Revisor (R): Bitllet si us plau
ModernilloDelsCullons (M): Tingui.
R: Ha pujat a Barcelona, no?
M: Sí.
R: Fins on va?
M: Fins a Lleida
R: Sap que amb aquest bitllet no pot anar fins a Lleida?
M: No… es que avui…

I he hagut de baixar del tren i m’he perdut la resta de la conversa, però només amb aquest tros ja em puc imaginar el final.