Arxivar per 2011-12-13

Avuí, que de fet, quan es publiqui, serà ahir, però parlaré en present com si avuí fos avuí, per què de fet avuí es avuí… tot clar, no? Total que estic viatge per feina que per mantenir l’anonimat no diré el nom de la ciutat, però diré que sembla que estigui fora del país, de fet sembla que sigui fora del continent, tot i que no ho està, però em costa recordar-ho…
El cas es que quan he arribat al hotel, m’han donat l’habitació, he posat la targeta a la porta i la porta s’ha obert. Fins aquí tot correcte. El problema ha sigut que abans que pogués entrar un home ha sortit i m’ha dit: “¿Si?” Posant la mateixa cara que un posaria quan obre la porta de casa seva i algú desconegut pica a la porta. Després d’un parell de segons en els que m’he quedat al·lucinant pepinillos, després he posat la mateixa cara que poses quan li dius a la iaia que se t’ha col·lat a la carnisseria “perdoni, em sembla que em tocava a mi” i ella invariablement contesta “ai, perdona nen, es que no t’havia vist” i et quedes pensant “senyora, que faig gairebé 1,80 no soc precisament transparent…“, però per respecte no li dius, simplement poses la cara de dir-ho.
Per on anavem? Ah si! pel diàleg amb l’home de la meva habitació:
– ¿Si?
– Creo que tengo esta habitación…
– No, está ocupada.
I em tanca la porta als nassos! la meva porta! de la meva habitació! que s’ha obert amb la targeta que m’han donat! Obviament no hem queda altre remei que tornar a entrar i llançar l’home per la finestra (nové pis). Però no, aquest cop he baixat a recepció i li he comentat a la recepcionista.
– Parece que la habitación 902 está ocupada…
– ¿Como? ¿La están limpiando?
– No, no, hay alguien dentro, un cliente supongo...
Fa un cop d’ull a l’ordinador
– En teoria no hay nadie… ¿se me habran colado?
Aixecament d’espatlles per part meva
– Vale, tome la 904. Ahora llamaré para ver quien es…
Així passaré la nit avui, a tan sols 2 parets de distància d’un okupa d’habitacions d’hotels. Inquietant.