Arxivar per 2011-12-21

Arthur C.Clarke – El fin de la infancia (225 pàgines)

Amb tots vostès un clàssic de la ciència ficció: Arthur C.Clarke i el fin de la infancia.

La humanitat viu tranquila fent la seva, es a dir, fent les seves guerres, les desigualtats socials, etc etc. Fins que un dia arriben unes naus especials molt grans i es posen sobre les ciutats principals, rollo Independence Day, però en comptes de carregar-s’ho tot l’únic que  fan els extraterrestres es imposar respecte ja que les armes humanes no serveixen per res contra les naus. Gràcies a la seva super avançada tecnologia ho control·len tot, ho supervisen tot, i converteixen el planeta en un lloc més igualitari a canvi d’estar sota la vigilancia contiuada dels anomenats “Supersenyors”. Passa el temps i els extraterrestres no baixen de les naus i no se sap quin aspecte tenen. Passa el temps i no expliquen quin es el seu objectiu. Fins que un dia es mostren tal com son. Fins que un altre dia mostren el seu objectiu.

Està molt bé la part de l’arribada dels Supersenyors i està molt bé la intriga què hi ha al voltant d’aquesta raça misteriosa. El final potser falla una mica, però per mi, el 70% dels llibres de ciència ficció els hi sol fallar una mica el final o més d’una mica… Però el final d’aquest encara es tolerable.

Em sap una mica de greu per què rellegint el post veig que m’ha quedat una mica masa cutre pel que es mereix el llibre, que vulguis que no té un 6, que es prou bona nota, però ara mateix no estic més inspirat, ho sento senyor Clarke.

Nota: 6/10