Arxivar per 2011-12-27

L’ocell de la revolta – Suzanne Collins (432 pàgines)

Després de: Els Jocs de la fam, i En flames arriba L’ocell de la revolta, el final de la trilogia dels jocs de la fam. Si em van agradar els dos primers llibres, per què no llegir el tercer i saber com acaba la història? Per què lo important del final es perfectament imaginables? Val, però igualment s’ha de llegir. D’acord que la protagonista es una adolescent que està amb les hormones a flor de pell i que en tot el llibre no para de portar els seus sentiments als extrems amb enfadades llampec, amb depressions constants, que venen ganes d’escanyar-la, però això es que li estàs agafant carinyo.

El següent paràgraf en cursiva està ple d’spoilers de la trama, avisats esteu.

Es nota que es un llibre per joves per què la protagonista es salva, tots els importants també es salven i moren un pilot de secundaris que tot i que algun et pogués caure bé, eren totalment prescindibles. A més a més la protagonista es queda amb el noi que l’estima de tota la vida en comptes de l’altre que era el meu preferit per què era una mica malparit, no gaire tampoc, recordem que es un llibre per joves influenciables. Evidentment no cal dir que tots els dolents la palmen sense excepció alguna.

Conclusió si ets un adolescent aquest llibre t’agradarà com si fos el nou Harry Potter del moment, si no ho ets, doncs tindràs una bona estona de distracció blanca i transparent sense gaires maldecaps en seguir una trama on es pot preveure tot lo important que passarà més endavant. Però com que està ben escrit i de cara a l’acció no el pots deixar pas.

Per cert, recordeu que el 23 de Març estrenen la peli del primer llibre, com a mínim als Estats Units, i la protagonista es mona, i un dels coprotagonistes es el Liam Hemsworth, el novio la Hanna Montana, digues-li tonta…

Nota: 7/10