Cas típic 1180: noi li agrada noia, noi mou Mart

Marte se mueve – Greg Bear (112 de 476 pàgines)

Sembla que Greg Bear es un referent de la ciència ficció i que el tio es un crack, però ja es la segona vegada que li dono una oportunitat i no em convenç. Primer va se amb la Radio de Darwin, ara amb Marte se mueve. Amb la primera vaig pensar que al ser un llibre ambientat en la terra actual, potser no li havia donat gaire la oportunitat de tenir gaire imaginació i posar coses futuristes guais, però amb Marte se mueve s’hi podria haver lluit una mica més.
Jo esperava una novel·la de ciència ficció de cap a peus i què em trobo? Resulta que es tracta d’una història d’amor normal i corrent! Tot comença en una revolta d’estudiants de la universitat, fins aquí tot normal, no? D’acord que estem a l’any 2171, però continua havent estudiants, universitats i revoltes, les coses bàsiques semblen no canviar. D’acord que la universitat es troba a Mart. En aquesta revolta la protagonista s’enamora del lider de la revolta, que evidentment es guapo, llest i defensa els seus ideals per sobre de tot, quina noia seria capaç de resistir-se? Per tan la protagonista, la seva amiga i uns quants estudiants més s’uneixen per sabotejar una mica la universitat, entre ells un nano que tot i ser un tímid i discret estudiant de física es bona persona, i endevineu de qui està penjat? Correcte la nostra protagonista del llibre. Tot això podria passar a la terra, però com que es ciencia ficció passa a Mart, ja veus tu… Total que sembla que el lider de la revolta no li fa gaire cas a la nostra prota, segur que el tio es gay, per què no pot ser que si una noia et fa cas, tu no li fasis cas a ella, on s’es vist això? En el moment del sabotatge, la bomba falla i el lider queda partit per la meitat, però viu, bah, tan se val, tan guapo i llest potser no era… Mentrestant aprofitant l’emoció de la revolta el físic estableix contacte amb la protagonista, però la nostra prota no li va aquest, es clar que es guapo, es clar que es intel·ligent, però fi falta algo… potser es que no es un macarra que lluita conta el sistema establert. En fi, que la noia pensa que lo millor es deixar-li clar al noi que no té cap possibilitat, així que quan el físic li proposa de passar 3 dies sols en una casa de camp ella accepta sense problemes, evidentment ella no espera que el fisic es faci il·lusions de res, tan sols es tracta d’una vinya (marciana), amb la seva masia (marciana) totalment aillada i amb grans reserves de vi (marcià), qui pot pensar que això pot resultar romàntic? Total que en el primer sopar el noi ja l’emborratxa, però just abans que ella vomiti, el físic diu que ja ha begut prou, que vol que sigui ella mateixa, ooohhh!! quin cavaller! Total que s’acaben liant. Per cert, he mencionat que la noia té 10 anys? 10 anys marcians, es clar, com que Mart està més allunyat del Sol, equivalen a 19 i escaig dels anys terrestres. Total, que el noi cada vegada està penjat de la noia, i la noia com que el tio es bo al llit, diu que ja li va bé. Però al cap de cop ell li demana per casar-se, però ella no n’està segura. Una noia que no es vol casar? Ara començo a descobrir on està la ciència ficció en aquest llibre…
Total que arribant a aquest punt que la noia no sap què fer ja n’he tingut prou, si el senyor Greg volia fer una novel·la romàntica no feia falta que la ambientes a Mart! Es clar que més endavant segur que passen coses sorprenents relacionades amb la vida marciana teòricament extingida i tal i pascual, però no et pots passar una quarta part del llibre converint el llibre en una novel·la rosa, no pas per mi.