Cas típic 1186: noi li agrada noia, noi li agraden Els Diaris de les estrelles

Posted: 2012-01-23 in Llibres

Diarios de las estrellas – Stanislaw Lem (624 pàgines)

Recordareu a Stanislaw Lem de Solaris. Per sort, Diarios de las estrellas es bastant menys estrany que no pas Solaris, no hi ha conceptes tan abstractes i incomprensibles com aquell coi de planeta.
El llibre el formen 14 relats de 14 viatges d’un mateix astronauta. S’ha de dir que el llibre ha envellit bastant malament, la manera que està escrit i el que descriu recorda molt a aquells futurs a l’estil Jetsons, que seran tot lo entranyables que vulguis, però això no treu que siguin cutres.
Com es d’esperar hi ha viatges més interessants que d’altres. Justament els primers son els més interessants. El meu preferit es el primer, el qual per culpa d’unes alteracions temporals provocades per uns estranys vòrtex, apareixen diferents versions del protagonista convivint en un mateix espai temporal. En un altre, ens trobem davant d’un consell interplanetari que ha de decidir si acceptant-se tenint en compte el nostre historial, el qual no està precisament ple de bones accions. En un altre viatge el protagonista arriba a un planeta on només hi ha robots, exacte com el cinquè capítol de la primera temporada de Futurama: Temor a un planeta robot. En un viatge l’astronauta activa una màquina capaç d’accelerar l’evolució d’una civilització primitiva, una mica tal i com passa en la segona part del primer capítol de la vuitena temporada del Simpsons: Casa-arbre del terror VII. En un altre planeta tot està inundat fins al coll, tot i que realment a ningú li fa gaire gràcia, tot i que per culpa de les ideologies imposades per la societat ningú es queixa. En un altre planeta hi han discussions teològiques en front els canvis genètics que han patit els habitants arribant a crear màquines amb intel·ligència emocional. Hi ha altres viatges subrealistes com ara el que envia un electró al passat per ajudar a crear el Big Bang. En un altre viatge acaba de director d’una societat que es dedica a arreglar els problemes passat gràcies a màquines del temps. I uns quants viatges més, alguns dels quals força pesats i que no he dubtat en saltar-me trossos per arribar a la sorpresa final que sempre porta el capítol.

Nota: 5/10

Comentaris
  1. salamandreta ha dit:

    Si vas entendre solaris me la podras explicar??? ^^

    • ahse ha dit:

      Solaris és molt fàcil d’explicar: es tracta de una forma de vida molt diferent a la nostra, que per casualitat és tot un planeta, que no enten res de la forma de viure dels humans. Els humans arribats al tal planeta tampoc no entenen res de la seva forma d’existir. Es dediquen a analitzar-lo i intentar conèixer-lo sense percebre’l com a un tot, mentre per l’altra banda el planeta fot exactament el mateix: va analitzant als humans que hi han arribat i intentant conèixer-los sense adonar-se gaire (per no dir gens) de què van. És un llibre molt divertit amb un tema bonissim!!

  2. ahse ha dit:

    M’alegro molt que no hagis dubtat saltar-te els trossos pesats per arribar al final i acabar de llegir el llibre. Mai no tornis un llibre a la biblioteca sense haver-te lleig el final! ;-)

    La cosa que no entenc és què pot ser-ne cutre en un llibre que no sembla tenir més que les idees comuns de la ciència-ficció de tot arreu. (Que consti que no l’he llegit!) Del teu resum la cutrança no resulta…

  3. Crític de cine ha dit:

    ets un malalt de la ciència-ficció, oi? Com t’ho fas per llegir tants llibres. Jo gairebé no tinc temps!!! Quina sort.

  4. leblansky ha dit:

    Ara m’has descol·locat, que les aventures de l’Ijon Tichy eren una de les meues obres de referència dins la ciència-ficció, i lluny d’avorrir-me, em feien pensar i pensar. Potser és el que dius, que no ha resistit massa bé el pas del temps, i jo el vaig llegir ja fa molts anys :(

  5. MadeByMiki ha dit:

    I un classic com l’Asimov?, no t’agradaria més?. Éste per donar idees…

  6. Reflexionem-hi ha dit:

    Dues reflexions:
    – no sé per què cada cop que recomanes un llibre ni em llegeixo el post (massa sinceritat, oi??Perdó!!!) Serà que les portades no m’atrauen? Serà pels títols?? Serà perquè acostumen a ser llibres que si fossin pel·lis miraria segur però que no estic acostumada a llegir?? (em sembla que tot reflexionant he trobat amb la clau: he llegit poc ben poc de ciència ficció!!! Potser només “La guerra de les galàxies” que ningú sap que també té llibre, escrit pel mateix George Lucas, en el que ja explica la història, esquemàtica, que després veuríem en els episodis I, II, III).
    – em proposo llegir algun llibre de ciència ficció! Em recomanes un per començar???

    • Pons ha dit:

      – molt sincera…
      – si vols alta ciència ficció llegeix Hiperion. Si vols ciència ficció senzilla però eficient Guerra Mundial Z

  7. MadeByMiki ha dit:

    Espero amb molt d’interès el futur post al respecte…

  8. Tomàs ha dit:

    Vaig llegir llibres de l’autor fa molts anys i la veritat és que el tenia oblidat.

    M’encantaria poder viatjar en el temps a voluntat. No faria altra cosa!

  9. Gemma Sara ha dit:

    Ostres, només un 5! Quan el vaig llegir en teoria ja havia d’haver envellit i no m’ho va sembla gens, em vaig divertir molt. Solaris el vaig començar i em vaig encallar, a veure si el reprenc un dia amb el cap clar…

    • Pons ha dit:

      es normal que t’encallessis amb solaris, es força dur, té poc a veure amb aquest, que més que dur té quelcom que no enganxa gens…

Comenta que es gratuït, de moment...

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s