Arxivar per febrer, 2012

Avui toca mostrar la meva ànima de CSI.

Kit de detecció d’esperma: Sospites de la infidelitat de la teva parella? Ja pots detectar rastres d’esperma gràcies aquest valuós i imprescindible kit.

Escola d’interpretació  de David Caruso (Horatio Caine)

Ja t’has baixat el joc de CSI Miami de la Apple Store? No?! Què coi estàs esperant?!!

Noticia real:

Extraña historia esta que cuenta Bild: al parecer la policía alemana se pasó dos años persiguiendo a un «asesino en serie» cuyas muestras de ADN aparecían en 39 escenas del crimen diferentes y aparentemente no relacionadas.
Finalmente los cientos de especialistas de seis comités diferentes se dieron cuenta de que estaban persiguiendo a un asesino fantasma: las muestras pertenecían a una trabajadora de la empresa que empaqueta los bastoncillos de algodón que se emplean para recoger las muestras de ADN. Curioso final para la historia.

De fet, en un capítol de CSI New York, com a homenatge a la realitat, va acabar passant que hi havia una empleada que tocava alguns bastonets mentre feia la seva feina en la fàbrica e bastonets.

CSI Image Enchancer: Us heu fixat que en el CSI sempre posen tenen aquells monitors tàctils on per fer ampliar i zones i senyar només cal tocar amb el dit i per art de màgia la imatge s’engrandeix sense perdre detall. Tria una foto, i llavors tries un altra foto amb zoom d’aquesta foto i ja ho tens!

Capítol 10×01: La escena més cara de les sèries de televisió. Val la pena posar el HD Ja no hi ha HD.

Per acabar, un exemple de la capacitat tècnica que tenen per processar qualsevol vídeo els del CSI. Posaria directament la imatge, però es molt llarga.

Avui casos estranys que ens trobem per les webs

Les contrasenyes han de ser segures! Quantes vegades us ho haig de repetir?

Quantes persones viuen el teu seu domicili? 1? 2? 3? 50?

De debò hi ha icones sense utilitzar en l’escriptor?

Si teniu bona vista observareu que si accepteu la llicència de iTunes, us comprometeu a no utilitzar aquest software per desenvolupar míssils, armes nuclears, armes biològiques o químiques.

Qualsevol pot entrar a facebook!

Si no vols rebre mails nostres escriu aquí la teva adreça on NO t’enviarem mails…

Ha arribat al error de la pàgina d’error…. enhorabona! Vostè ha guanyat!

Geek & Pooke: Un còmic per gent geek. Està en anglès, però s’entén força bé, fins i tot amb el meu nivell ja l’entenc! Alguna que altra paraula s’ha de buscar al wordreference però bé…

Red star Fall: Tal i com indica el nom tan sols es tracta d’aconseguir que l’estrella arribi a la plataforma de sota. Com? Treien les peces una a una. Fàcilment es pot arribar al nivell 20.

Self-Referential Aptitude Test: Test autoreferent. Es a dir, que les preguntes del test són sobre el propi test. Si et pensaves que l’opció “cap de les anteriors” era un malson, descobriràs que preguntes com “El nombre de respostes amb resposta A es igual al nombre de preguntes amb resposta:” un autèntic mal gairebé impossible de resoldre.

CellCraft: Ets una cel·lula que en mica en mica es va convertint amb una cel·lula més complexe a base d’adquirir noves habilitats. Es una mica com la primera fase del Spore.

The Hitchhiker Adventure Game: Els fans d’Arthur Dent i Ford Prefect estareu contents d’haver arribat en aquest blog per què us presento un joc inspirat en la saga de llibres d’en Douglas Adams, La Guia del autoestopista galàctic. El joc es de l’estil aventura que has d’anar resolent trencaclosques per aconseguir tirant endavant. Però no pateixis tens la Guia Galàctica que t’ajudarà aportant valuosa informació, o potser no tan valuosa…

 

Us recordeu de A dos metros bajo tierra (ara es el moment de rellegir el post enllaçat)? Jo de tan en tan encara em poso nostal·lgic i la recordo. Per exemple quant els personatges al no conèixer la explicació d’alguna cosa comencen a especular. Per exemple quant en Nate Fisher descobreix la habitació secreta del seu pare…

Avui acudits trilingües: En català, en anglès i en castellà.

– Per què en els pessebres catalans la Verge Maria es mare soltera?
– Per estalviar el sant Josep!

– Quin és l’únic animal que hiverna durant la primavera?
– La lesbiana. Perquè és al·lèrgica al pollen.

Un jueu li diu al seu amic català:
– Tinc un truc per menjar gratis.
– Vatua! Explicam com t’ho fas!
– Vaig al restaurant bastant tard, demano un entrant, plat principal, formatges, postres i em prenc el meu temps per pendrem el café, el conyac, mentre em fumo un bon puro i espero a que tanquin. Quant ja estan tancant em ve el moso i em pregunta si puc anar pagant per què ja s’en van. Llavors jo li responc: “Però si ja li he pagat al teu colega abans que s’en anés”. Així de simple.
– Genial! Ho probem junts demà? -Pregunta el català
– D’acord – contesta el jueu
El dia seguent els dos amics van al restaurant, demanen de tot i esperen fins al moment de tancar. Llavors s’acosta el moso i els hi pregunta si pot cobrar, i el jueu diu:
– Ja li hem pagat al teu colega que ja ha marxat.
I el català afegeix:
– Estem des de fa estona esperant el canvi…

Teacher:
– Can you tell the name of 3 great Kings who have brought happiness and peace into people’s lives?
Student:
– Smo-king , Drin-king and Fuc-king

Un tío entra en un bar y ve a un mono sentado en la barra.
-Oiga, ¿y este mono?
-Ah, mire lo que hace…
El camarero saca un bate de beisbol y le pega una hostia en la cabeza al mono que lo tira de la barra.
-Pero que hace, hombre, ¡que lo va a matar!
-Que no, mire…
Entonces el mono se levanta, se sube a la barra, le baja la bragueta al camarero y le hace una mamada.
-Coño, ¡esto es increíble!
-Le gustaría probar?
-Vale, pero no me dé muy fuerte con el bate.

Sale el médico de revisar al esposo y habla con la mujer:
– Mire señora, la verdad, el aspecto de su marido no me gusta nada.
– La verdad doctor, a mí tampoco, pero es tan bueno con los chicos…

– ¿Me da un café con leche corto?
– Se me ha roto la maquina, cambio….

El atracador, pistola en mano, entra en un banco:
– A ver, todo el dinero, rapido!!!
Nada mas recibirlo del cajero, el ladron se da la vuelta y pregunta al cliente mas cercano:
– Oye, tu, has visto algo, me acabas de ver robar ?
Aquel hombre, nervioso, le contesta:
– Claro, claro que le he visto …
Va el tio y le pega ocho tiros uno detrás de otro. De inmediato, se dirige a dos mujeres y un hombre que tenia enfrente y le dice al hombre:
– Y tu, tu me has visto robar en este banco ?
Y el hombre contesta:
– No, yo no he visto nada, pero mi mujer y mi suegra no se han perdido detalle ….

Pues esta mañana, al levantarme, me encontraba tan mal que decidí matarme tomándome 1000 aspirinas.
– ¿Ah, si? ¿Y que paso?
– Después de tomarme la segunda me encontré mejor.

Agafar el cotxe es molt emprenyador. Una de les coses que més em fot són els peatges, tot just acabes de sortir de casa i ja en tens un. Però mirant aquest vídeo he aprés com evitar-los.

Una altra cosa que em molesta del cotxe es el consum de benzina. Et costa una pasta i mai saps ben bé quant estàs gastant. Però amb Go Gas tens una web que et calcula la benzina gastada aproximada segons el recorregut, el consum del teu cotxe i el preu de la benzina.

Un altre problema dels cotxes són les reparacions. Des del mínim problema com ara canviar una roda es pot convertir en un veritable mal de cap.

El que també em fot molt es aparcar. On coi deixes el cotxe? Per què no el pots deixar en qualsevol lloc! Oh si? Un exemple de mal lloc on deixar el cotxe.

El que em molesta del cotxe es el fet de conduir en si, es un pal està tota l’estona pendent de la carretera i del transit sense poder-te despistar. Amb lo bé que aniria que conduís sol! Espera! si ja tenim el cotxe autònom! Ja l’han provat en un viatget de 13000Km de Parma fins a Shangai. I es veu que se n’ha sortit prou bé. Us enganxo el vídeo, però ja us aviso que no té res d’espectacular, simplement es un cotxe circulant, això si, un cotxe que va sol com el Kitt.

Però tot i així estava pensant en comprar-me un cotxe potent, que sigui ràpid, m’enteneu? Per exemple estava pensant en el Thrust SSC. Ha arribat a 1.232,93 Km/h, es a dir, que ha superat la barrera del so. Es posa amb 4s a 160Km/h i té motors d’avió de combat. Pesa 10 tones i té la potència de 145 Formula 1.

Aquí el teniu trencant la barrera del so.

També m’interessaria un cotxe molt estable, que sigui segur i que aguanti bé les inèrcies sense fer coses estranyes, ben bé com aquest model:

Una nova entrega de Cyanide & Happiness ^^

 

Ja teniu pensada la disfressa per carnestoltes? Us puc donar algunes suggerencies

Pots muntar-te amb una càmera digital i una pantalla i aconseguir l’efecte que puguin veure a través teu.

O sinó la típica disfressa de Lady Gaga

O sinó de alien (pobret xD)

O  bé pots fer-te la teva pròpia disfressa de Optimus Prime acartronada.

Què tal un de cap en conserva de Futurama?

I la meva preferida, disfressar-te de pits. Però li falten els mugrons!

El Gato y el ratón – James Patterson (336 pàgines)

U sonarà James Patterson d’haver escrit unes quantes novel·les policíaques sobre detectius que persegueixen assassins en sèrie com per exemple La hora de la araña o El coleccionista de amantes. Doncs El gato y el ratón es un altre d’aquestes on apareix el mateix detectiu, el doctor Alex Cross, que per mi té la mateixa cara que el Morgan Freeman de jove.

El psicòpata anomenat Gary Soneji li agrada anar a les estacions de trens i sembrar el caos matant a la gent. Per això el doctor Cross haurà de donar-li caça abans no torni a matar, per això lo del títol del joc de gat i la rata, enginyós, oi…? Però no es tan senzill per què hi ha un altre psicòpata que la seva afició es segrestar gent i la desmembra-la, es conegut com el senyor Smith. Ja porta 18 morts, i el FBI ja té ganes d’enxampar-lo, per això l’Alex Cross haurà de fer parella amb en Thomas Pierce. Un poli blanc i un poli negre fent parella? això no serà com Arma Letal? Doncs no, res a veure…

Realment l’argument no ens dona res gaire original que no haguem vist en altres llibres o en pelis. Però el senyor Patterson escriu bé, ens descriu com pensen els psicòpates assassins, i això sempre es interessant. A més, l’autor ens té guardat algun cop d’efecte cap a la meitat del llibre i un altre cap al final.

El final es força acceptable, tot i que es “massa fàcil” pel meu gust, però ho accepto. El que no accepto es l’epíleg, totalment fora de lloc i fet únicament per fer màrqueting de la propera novel·la de la saga.

Nota: 6/10

Doncs per estrany que sembli, no m’han robat la bici. Simplement es un post sobre bicis.

La bicicleta candau! Aquesta serà la meva pròxima bici! Tot i que dona una mica de mal rollo pensar que se’t pot doblegar mentre vas a sobre…

Què fas si tens moltes bicis i et fa mandra pintar la façana? La opció lògia ^^

Els japonesos ho fan tot en equip. Si un cau, tots es solidaritzen. Tots? Bé, sempre n’hi ha un que s’aprofita xD

Cursa de bicis en mig de les fabeles de Brasil

Aprendre a muntar amb bici es dur, però s’ha de fer

I que tal porteu el domini del tricicle?

Els tòpics diuen que les noies tenen moltes sabates, però els nois? quantes sabates tenen els nois? I per les noies quantes sabates són moltes? Sense que serveixi de precedent faré un estudi experimental sobre les sabates i convidaré als milions milers centenars dotzenes meus lectors a contar i compartir el nombre de parells de calçat dels que disposen. Per donar exemple començaré jo:

  • Sabates:
    • 3 parells de sabates negres
  • Bambes:
    • 2 bambes negres
    • 1 bambes negres d’esport
    • 1 bambes blaves
    • 1 bambes blanques
  • Altres
    • 1 botes de muntanya
    • 1 abarques

Total: 10 parells de calçat

Per cert, ningú s’esperava un post romàntic per Sant Valentí, oi?

El imperio final – Brandon Sanderson (688 pàgines)

Es la primera vegada que parlo de Brandon Sanderson en aquest bloc, però ja us aviso que no serà l’última per què he decidit que continuaré llegint la seva trilogia dels Nacidos de la bruma. El primer llibre té un final força tancat, però m’agrada la història i s’ha de reconèixer que enganxa com pocs.
L’argument es original. La majoria de gent es normal però hi ha gent especial que pot fer màgia. Espereu, espereu, dit així no té gràcia, tornaré a provar-ho… Ens trobem en un mon imaginari anomenat l’Imperi Final, el nom el va triar el mateix semi-deu que regeix l’imperi amb ma de ferro des de fa 1000 anys, per tan no s’accepten referèndums. Hi ha 3 estaments socials. Els ska, que son els humans pringats que treballen com a esclaus, els nobles que son humans igual, però tenen la àrdua tasca d’esclavitzar als ska, es dur, però algú ho ha de fer. I finalment hi ha els obligadors, que són els que son el braç controlador del Lord Legislador, el semi-deu que us comentava abans. Entenc, que fins aquí l’argument no convenç gaire, però encara no s’ha acabat. Resulta que entre la sang dels nobles i dels obligadors es pot arribar a transmetre uns poders alomàntics, son rars, però com més noble siguis, més possibilitats tens de tenir un d’aquests poders. Aquests poders són 8, agrupats en parelles: Empènyer ferro, estirar ferro, força, sentits amplificats, tranquil·litzar la gent, excitar la gent, amagar els poders, detectar els poders. Si voleu ser més detalls sobre els poders us podeu llegir el llibre, així l’autor tindrà alguna cosa per menjar, pobre. El cas es que si un noble té relació amb un ska i aquest té un fill li pot arribar a transmetre a través dels gens algun poder, per tan, lo habitual després de fornicar amb un ska es carregar-te’l, molt més segur que qualsevol altre anticonceptiu. A més a més, es veu que molt de tan en tan apareix algú que es capaç de dominar els 8 poders a la vegada, i aquest s’anomena Nascut de la Boira, la resta que només té un poder es diu boirós. Ah si, m’ho descuidava, per utilitzar el poder, has d’empassar-te un metall en concret i “cremar-lo” i quan es consumeix s’ha acabat el poder, suposo que l’autor es deuria inspirar arran d’alguna intoxicació per metalls pesats… Total, que hi ha un grup de ska que no estan contents amb el sistema de classes socials i es volen revoltar contra el sistema i justament el seu líder es un Nascut de la Boira, el problema es que ells son mitja dotzena i l’imperi té centenars de milers de soldats, total que no poden anar a la capital del regne i picar a la porta del palau i presentar una queixa formal, així doncs fan un intricat pla per tal d’intentar derrocar el jefe. Us explicaria el pla, però després no tindríeu cap incentiu per llegir-vos el llibre.
Per què m’ha agradat tan el llibre? Doncs per què està ben escrit, la història es interessant, els protagonistes m’agraden, la gran part dels secundaris també, i per què l’autor s’ho munta bé per què sempre tingui més ganes de continuar llegint, i aquest últim punt es el més difícil d’aconseguir i el més important!
El llibre es la primera part d’una trilogia, però tot i això té un final totalment concloent, això està molt bé, ja en podrien aprendre altres trilogies… Però no ha sigut el final que m’esperava, no es pas un final dolent, però tampoc ha sigut satisfactori del tot, ja que pensava que seria un altre tipus de final i resulta que passa… bé, no us ho puc explicar per què sinó espatllo el llibre, però repeteixo, no es pas un mal final, simplement que jo no ho hagués deixat així.
Nota:8/10

– No estás bebiendo
– Podrías haberle echado algo -dijo Vin.
– Oh, no hay ninguna necesidad de que te eche nada en la bebida -dijo Kelsier con una sonrisa, sacando un objeto del bolsillo de su casaca-. Después de todo, vas a beber de este vial de líquido misterioso voluntariamente.
Colocó el frasquito sobre la mesa. Vin frunció el ceño., observandolo el líquido que contenía. Había un oscuro poso en el fondo.
– ¿Qué es?
– Si te lo dijera, no sería misterioso -contestó Kelsier con una sonrisa.
Dockson puso los ojocs en blanco.

Sempre que faig un número de cas típic rodó cerco inspiració en la wikipedia, a veure què em pot dir sobre la xifra en concret. Concretament sobre l’any 1200 apareix això:

Acontecimientos

Nacimientos

Son fets interessants, però no n’hi ha cap que sigui realment extraordinari. Però n’hi ha un que m’ha cridat l’atenció: “El Imperio Kanem-Bornu se establece en el norte de África alrededor del año 1200“. En el 1200 ja hi havia imperis a Àfrica? Per què en les classes d’història mai ens havien dit que Àfrica també hi havia història? Tothom sap que abans abans del segle XV a Amèrica hi havia indis amb taparrabos corrent per la selva, a Àsia hi havia Xinos, Mongols i Japonesos multiplicant-se a milions però també matant-se a milions entre les seves guerres, i a que evidentment, a Europa es on estava tota la història interessant, i la resta del mon no passava absolutament res… Però ara resulta que en el 1200 també tenien impèris a Àfrica? bé, com a mínim un. Em podria documentar i cercar la història d’Àfrica i veure si realment hi havia més imperis abans del rollo de les colonies, però si mai m’he documentat per fer posts, tampoc crec que sigui el moment per canviar…

Però no ens desviem del tema, estem celebrant el cas típic 1200, per tan es un dia de gran alegria i felicitat, així doncs no oblideu demanar festa a la feina i rendir culte al bloc tal com si fos la vostra secta preferida i jo el seu únic i veritable profeta: Llarga vida al Pons’s Blog i lloat sigui en Pons!

Clínica per deixar de fumar

Thinkbox: Un anunci sobre una empresa d’anuncis

Targeta de memòria Samsung

Windows Phone 7

MTV: Spooky Hamster

Anunci japonès de formatge

Young director Award: Fets pel drama