El Gato y el ratón – James Patterson (336 pàgines)
U sonarà James Patterson d’haver escrit unes quantes novel·les policíaques sobre detectius que persegueixen assassins en sèrie com per exemple La hora de la araña o El coleccionista de amantes. Doncs El gato y el ratón es un altre d’aquestes on apareix el mateix detectiu, el doctor Alex Cross, que per mi té la mateixa cara que el Morgan Freeman de jove.
El psicòpata anomenat Gary Soneji li agrada anar a les estacions de trens i sembrar el caos matant a la gent. Per això el doctor Cross haurà de donar-li caça abans no torni a matar, per això lo del títol del joc de gat i la rata, enginyós, oi…? Però no es tan senzill per què hi ha un altre psicòpata que la seva afició es segrestar gent i la desmembra-la, es conegut com el senyor Smith. Ja porta 18 morts, i el FBI ja té ganes d’enxampar-lo, per això l’Alex Cross haurà de fer parella amb en Thomas Pierce. Un poli blanc i un poli negre fent parella? això no serà com Arma Letal? Doncs no, res a veure…
Realment l’argument no ens dona res gaire original que no haguem vist en altres llibres o en pelis. Però el senyor Patterson escriu bé, ens descriu com pensen els psicòpates assassins, i això sempre es interessant. A més, l’autor ens té guardat algun cop d’efecte cap a la meitat del llibre i un altre cap al final.
El final es força acceptable, tot i que es “massa fàcil” pel meu gust, però ho accepto. El que no accepto es l’epíleg, totalment fora de lloc i fet únicament per fer màrqueting de la propera novel·la de la saga.
Nota: 6/10
Pons's blog 