El Gato y el ratón – James Patterson (336 pàgines)
U sonarà James Patterson d’haver escrit unes quantes novel·les policíaques sobre detectius que persegueixen assassins en sèrie com per exemple La hora de la araña o El coleccionista de amantes. Doncs El gato y el ratón es un altre d’aquestes on apareix el mateix detectiu, el doctor Alex Cross, que per mi té la mateixa cara que el Morgan Freeman de jove.
El psicòpata anomenat Gary Soneji li agrada anar a les estacions de trens i sembrar el caos matant a la gent. Per això el doctor Cross haurà de donar-li caça abans no torni a matar, per això lo del títol del joc de gat i la rata, enginyós, oi…? Però no es tan senzill per què hi ha un altre psicòpata que la seva afició es segrestar gent i la desmembra-la, es conegut com el senyor Smith. Ja porta 18 morts, i el FBI ja té ganes d’enxampar-lo, per això l’Alex Cross haurà de fer parella amb en Thomas Pierce. Un poli blanc i un poli negre fent parella? això no serà com Arma Letal? Doncs no, res a veure…
Realment l’argument no ens dona res gaire original que no haguem vist en altres llibres o en pelis. Però el senyor Patterson escriu bé, ens descriu com pensen els psicòpates assassins, i això sempre es interessant. A més, l’autor ens té guardat algun cop d’efecte cap a la meitat del llibre i un altre cap al final.
El final es força acceptable, tot i que es “massa fàcil” pel meu gust, però ho accepto. El que no accepto es l’epíleg, totalment fora de lloc i fet únicament per fer màrqueting de la propera novel·la de la saga.
Nota: 6/10
Pons's blog 
Primer i abans de tot, crec que hauries d’aclarir l’originalitat del títol: qui és la rata? Qui és el gat? Podria ser la rata un tren qualsevol de la Renfe i el gat un quillo local? El tren sortint del tunel a la tapa del llibre és molt suggestiu (de fet s’assembla molt als forats de Tom & Jerry), però no per això has d’esquivar-te i no donar els detalls adients.
Segon i després de tot, no has dit com poden treballar en equip 2 psicopates amb preferències tan diferent.
Tercer i anant cap al final, què és això que dius que l’autor diu que passa per la ment d’un psicopata assassí i per què això és més interessant que la cosa que pot passar per la ment d’un psicopata no-assassí o no-encara-assassí?
Finalment, no veig què passa a l’epíleg. No puc creure’m que sigui totalment fora de lloc i dedicat al marketing. En el fons, el llibre va de gats i rates, assassins i psicopates, coses que no són exactament bona publicitat per als de marketing.
em sembla que faig molt malament els resums dels llibres per que mai no entens res…
Em semla que tens certa raó. :-D
Has de fer els resums clars i decisius. Un resum críptic no aporta gran cosa! Per exemple, “és que a barcelona sou uns lladres” és el resum perfecte de tots els posts del noi li agrada noia, noi li roben la bicicleta! És curt, clar, ben formulat, i ho explica tot dins del seu context sense donar detalls fora de lloc que es poden trobar als posts corresponents. El mateix s’aplica als llibres! Un no ha llegit el llibre que presentes, un no sap de qué va el llibre que presentes, un necessita entendre clarament i rapidament: quina és la història del llibre, a quin pas va, quin tipus de personatges s’hi presenten, com acaben i per què segons l’autor. Després dones breument la teva opinió sobre l’autor i ja està, treball fet i nota baixa posada. hehehe
Ja li diré a la eva mixeta, segur que ella ho entén…
No he llegit res d’aquest autor, però si he vist les pel·lícules que han fet de “el coleccionista de amantes” i de “La hora de la araña”.
Si la història és similars i els personatges estan ben explicats, segurament serà un llibre distret malgrat el 6 que li atorgues.
un 6 no es pas gens mala nota.
[…] El Gato y el ratón – James Patterson 6/10 […]