Març | 2012 | Pons's blog

Març 2012
dl.	dt.	dc.	dj.	dv.	ds.	dg.
	1	2	3	4
5	6	7	8	9	10	11
12	13	14	15	16	17	18
19	20	21	22	23	24	25
26	27	28	29	30	31

Arxivar per Març, 2012

Cas típic 1235: noi li agrada noia, noi li agrada el tipo de la brocha

Posted: 2012-03-30 in Humor, Webs/Blocs

Normalment no soc de recomanar blogs, per això ja teniu la pestanya de blogs on us podeu servir vosaltres mateixos. Però de tan en tan faig excepcions. Per exemple avui us parlaré del Tipo de la brocha un noi que es dedica a escriure informes sobre qualsevol cosa que sigues guai de quant érem petits, en especial series i dibuixos animats. Abans aquest home estava en Ion litio, blog que també vaig recomanar fa un temps, però va marxar per fer el seu propi blog. De totes maneres us deixo uns enllaços a alguns dels seus posts que més m’han agradat

Xena: Ya he estado allí, ya he hecho eso
He-man: El Rayo Desaparecedor de Diamante
Hércules: Hércules y la manzana de oro
Star Treck: La Arena
Esclavas en el espacio

També us poso alguns enllaços de quant estava en Ion litio.

Aprofiteu que comença el cap de setmana per llegir-vos els posts que us recomano i molts d’altres ;)

Cas típic 1234: noi li agrada noia, noi li agrada la vaga general

Posted: 2012-03-29 in Actualitat, Blog

Per motiu de la vaga general convocada avui dijous 29 de març aquest bloc es declara en vaga. Per tan, aquest bloc ha estat donat de baixat de la seguretat social pel dia d’avui i se li descomptarà la paga corresponent al dia d’avui amb el prorrateig corresponent de les pagues extres, les vacances, etc etc.
PD: Una llàstima, per què mira que el número del cas típic d’avui es realment maco…

Cas típic 1233: noi li agrada noia, noi li agrada enviar mails

Posted: 2012-03-28 in Personals

Us heu fixat que en les firmes dels mails de molta gent quan els envia a través d’un dispositiu movil apareix un missatge al final tal com:

Enviado desde mi iPhone

Doncs des de fa un temps vaig he decidit variar la meva firma. A part del meu habitual:

Atentament Pons
https://pons007.wordpress.com/

He afegit una segona línia que segons l’època ha anat variant el seu contingut, i així dona una mica de vidilla a la firma final del mail.

Enviat des del meu Telesketch

Enviat des del meu Nokia 3310

Enviat des del meu Condensador de Flujo

Enviat des del meu microones

Enviat des del meu Transmutador del Continuo

Enviat des del meu X-Wing

Enviat des del meu Commodore 64

Enviat des del meu Gran Colisionador d’Hadrons

Enviat des del meu Optimus Prime

Quin es el vostre preferit? Teniu noves suggerències?

Cas típic 1232: noi li agrada noia, noi li agrada el seu cognom català

Posted: 2012-03-27 in Personals, Webs/Blocs

El Institut d’Estudis Catalans patrocina un projecte de la Universitat Pompeu Fabra sobre els cognoms catalans.
Té a veure amb els gens, amb els cognoms, i bla bla bla ho podeu llegir-ho en la web.
I justament Pons es un dels 50 cognoms escollits per l’estudi. I com que m’agrada col·laborar amb la ciència, sempre i quan sigui gratuït i no em facin mal… Doncs em vaig apuntar.
Aquest es el tub que haig d’omplir de saliva (només fins la línia) per tal que tinguin el meu ADN.

Per fer-ho més 2.0 també tenen una pàgina de facebook.

Cas típic 1231: noi li agrada noia, noi ataca al cotxe de google street

Posted: 2012-03-26 in Webs/Blocs

Avui monogràfic sobre el nostre amic Google Maps.

Real World Racer: Un joc de conducció sobre els carrers de tot el mon.

Ships v1.03: Un simulador de conducció de vaixells també sobre google maps.

Live Ships Maps: Mapa mundial amb la posició en temps real dels vaixells

World Wide Telescope: Ens permet veure també les constel·lacions en temps real

Els amics de Fuck Google ens expliquen com construir el teu propi cotxe de google street.

Comencem la categoria de coses curioses.

Per exemple, el Carrer del Caserio me Fio.

El cotxe del google street crema les cases dels propietaris que no volen que la seva casa surti?

Barallant-se mentre el cotxe de google passava…

Aquí trobareu uns submarinistes que ataquen al cotxe de google street. Per cert, ja us podeu apuntar al grup del facebook.

Uns tios que veuen arribar el cotxe de google i s’hi posen bé per sortir afavorits.

Un paisatge australià que semblen cables USB.

Cas típic 1230: noi li agrada noia, noi persegueix un bacteri

Posted: 2012-03-23 in Ciència

Post mèdic no apte per hipocondríacs.

Heu vist mai un glòbul blanc caçant un bacteri?

Heu vist mai un bacteri intentant passar d’una cel·lula a una altra?

Heu vist mai la onda expansiva de la infecció d’un virus?

Heu vist mai la metàstasis?

I al sistema immunològic carregant-se cel·lules amb tumors?

Quatre dades sobre el cervell humà:

Entre 10.000 mollons i 100.000 milions de neurones
Una xarxa neuronal intercomunicada per 100.000.000.000.000 connexions
El còrtex cerebral extens, cobriria entre 1.800 i 2.300 centímetres quadrats
Un impulso nerviós tarda 2 dècimes de segon en arribar del cap als peus (360 Km/h).
El cervell més pesat: 2,3Kg. El més lleuger 0,68Kg
El cervell dels homes es més gran que les dones, però només per què el cos dels homes també es més gran.
Es fals el mite que només es fa servir un 10%. Es fa servir tot, però no pas tot alhora.
El cervell no té sensors del dolor.
Hi ha persones amb memòria eidètica, es a dir, poden recordar tot, tot i tot.
Tenim 150.000 kilòmetres de nervis
El màxim número de impulsos: 300 por segon.
Hi ha uns 160.000 km de vasos sanguinis en el cervell.

La noia que ha de menjar cada 15 minuts per sobreviure:

Pateix el Síndrome Neonatal de Progeroid
27 Kilograms
Es fot entre 5.000 i 8.000 calories cada dia
Es fot 60 menjars al dia.
El seu contingut de greix es del 0%
Us deixo amb la seva web.

Apoptosis: El suïcidi cel·lular de cada dia. Llegiu el interessant post enllaçat, que ja m’he cansat d’escriure per avui…

Cas típic 1229: noi li agrada noia, noi canvia el final de l’Imperi contraataca

Posted: 2012-03-22 in Cine

Un altre d’aquells posts sobre Star Wars tan avorrits…

El bar del cantó fosc

110 fotos estranyes de l’univers Star Wars, com ara dos Leias

Star Wars i realitat augmentada

Guerra de verdures

Lo bo es quant encenen les espases, no?

La escena Hoth

Com hauria d’haver acabat l’Imperi contraataca, o no…

Cas típic 1228: noi li agrada noia, noi li agrada Breaking Bad

Posted: 2012-03-21 in TV

Després d’haver vist 4 temporades de Breaking Bad crec que ja va sent hora que li dediqui un post.
El primer símptoma de que una sèrie m’agrada es que apareix com a fons d’escriptori del meu PC.

L’argument ja el coneixeu, no? Es un professor de química que li diagnostiquen un càncer i com que a EEUU la sanitat pública no existeix, s’ha de buscar la vida per aconseguir calers pel seu tractament i per deixar un coixí a la seva família. Per tan no se li acudeix res millor que entrar en el lucratiu mon de les metanfetamines. A partir d’aquí les coses es complicaran. De fet aquesta sèrie defineix exactament el que son veritables les complicacions.
No es la típica sèrie de yonkis i penjats que es veuen en les pel·licules, ni tampoc es tracta de mafiosos matant-se rollo scarface. Es un home normal, de fet, es un home llest, que entra en negoci el qual desconeix totalment, i té conseqüències, una mica com ens passaria a tots si entréssim en aquest mon des de zero, el que passa es que nosaltres potser no tindríem tanta sort…
El què m’agrada de la sèrie es que es veu que els guionistes no comencen una temporada fins que saben exactament com acabarà. No pas com passa en altres sèries com ara Lost que comencen a obrir misteris e intrigues i després ja les tancaran de qualsevol manera… No, a Breaking Bad tot passa per una raó.
Són temporades curtes, de 13 capítols de 45 minuts que passen molt bé, així doncs no teniu excusa per començar a mirar aquesta sèrie.

Cas típic 1227: noi li agrada noia, noi li agrada la seva pestanya de blocs

Posted: 2012-03-20 in Blog

Per fi he posat una mica d’ordre a la pestanya de bloc. La tenia una mica abandonada… No estan tots els blocs que visito, però si els més importants. Com sempre, en les primeres posicions de cada secció estan els més importants. Mireu que bé que ha quedat!

Ciència

Còmics

Humor

Personals

Varis

Cas típic 1226: noi li agrada noia, noi li agrada llegir

Posted: 2012-03-19 in Blog, Llibres

Escrivint el cas típic 1225 em vaig donar compte que ~~habia~~ havia arribat al post número 199 de la categoria de llibres. I per tan aquest post es el número 200 de la categoria de llibres yuhuuuu!! Realment es una mica estrany que el post 200 de la categoria de llibres no parli sobre cap llibre en concret com faig en els 199 restants. Però bé, aquest bloc tampoc es un bloc normal.

La categoria de llibres es de llarg, la categoria amb més posts, i em sembla que ho seguirà sent per què no crec que la categoria personals amb 137 posts pugui crèixer més ràpid que la de llibres, seria estrany que em passessin tantes coses dignes d’explicar.

Que tingui 200 posts sobre llibres no vol dir que hagi llegit 200 libres, de fet, en la pestanya de llibres ja n’apareixen més de 240 i falta afegir els (de moment pocs) d’aquest any i els (pocs) que em vaig llegir el segle passat.

Podria fer com altre gent i dedicar un bloc sencer només als llibres, però no ho crec convenient, primera per què dividiria alguns dels lectors (metafòricament es clar…) i segona per què seria més feina ja que hauria d’omplir el bloc principal amb el forat que deixarien els llibres.

Ara si em dispenseu vaig a continuar llegint, per què sinó no arribaré mai als 300 posts de llibres.

Cas típic 1225: noi li agrada noia, noi li agrada el Pou de l’ascens

Posted: 2012-03-16 in Llibres

El pozo de la ascensión – Brandon Sanderson (800 pàgines)

El Pozo de la ascensión es la segona part de El imperio final. En la primera part ens trobem en un imperi dominat per un tirà on els skaas estan esclavitzats pels nobles. En la segona part tot començar bastant millor, però de seguida es veu que no es així…
La segona part continua amb gairebé els mateixos protagonistes que la primera, menys els que per dir-ho d’alguna manera s’han perdut pel camí… En aquesta segona part ja tenim controlat com va el sistema de alomancia (si t’has llegit el resum del primer llibre ja ho tindries de tenir clar que es una especie de màgia amb unes regles molt especials). En aquesta segona part ja coneixem molt bé els personatges. En aquesta segona part la história ja arranca més despressa, de seguida tens acció i tens els enemics a les portes, literalment…
La trama enganxa, els protagonistes estan bé, els dolents no es que siguin dolents, simplement estan en el badol que no toca, i ja he dit la trama enganxa molt? Posa-li algunes quantes morts de rigor, algun gir inesperat que un cop fet penses que realment es lògic que sigui això, es a dir, que no està agafat amb pinces per sorpendre i ja està, realment té sentit que sigui així. I ja tens una molt bona segona part de la saga dels Nacidos de la Bruma. Aquesta segona part deixa una final una mica més obert que la primera part, però tot i així la història central del llibre queda tancada.
L’argument? Hmmm val més no espatllar-lo per què si no us heu llegit la primera part, qualsevol cosa que digui la segona part espatllaria la sorpressa.
Ara la pregunta no es “per què no posar-li bona nota?” La pregunta es: “Quina excusa poso per baixar-li la nota?”. Mentre altres bons llibres com per exemple Cancion de Hielo y Fuego tenen varies trames totes corrent alhora i si una no t’agrada tens les altres. Aquí només hi ha una trama central, que si t’agrada bé, i sinó també… per sort a mi m’agrada. Però el que li falta són algunes línies de diàlegs per recordar, frases bones com les d’en Tyrion Lannister, això es troba a faltar. Posats a demanar una mica d’humor, encara que sigui humor negre sempre se li pot afegir a un llibre, no cal portar-lo al nivell Pratchett, però sempre hi ha lloc per l’humor. En canvi aquí no es veu per enlloc, només segueix avançant la història contundentment.

Y así, llego al meollo de mi argumento. Pido disculpas. Incluso grabando mis palabras en acero, aquí sentado y arañando en esta cueva helada, tengo tendencia a divagar.

Nota: 8/10

Cas típic 1224: noi li agrada noia, noi li agrada el cas típic 1223

Posted: 2012-03-15 in Divagacions meves

Han sorgit un munt de rumors sobre el cas típic 1223. Un dels principals suggereix que ha sigut un error meu i que el post s’ha publicat en blanc. Però si resulta que faig errors vol dir que no soc perfecte… Per tan queda descartat que es tracti d’un error.

Un altre rumor suggereix que podria tractar-se d’un experiment sociològic per estudiar les reaccions dels comentaristes. Podria ser. Però si faig estudis sobre la gent vol dir que m’importa el què pensi la gent. Per tan…

Una altra teoria apunta a un error un de WordPress. Però WordPress es una sistema sòlid incapaç de tals deficiències que podria tenir altres sistema com ara Blogger…

També hi han hagut suggerències que culpen a extraterrestres. Éssers d’un altra galàxia que han vingut expressament per publicar un post en aquest bloc. No patiu, la persona que ha suggerit tal cosa ja ha rebut la atenció necessària.

Altres especulacions apunten cap a hackers, concretament gent altament especialitzada en saltar-se els sistemes de control i desxifrar la meva contrasenya d’usuari la qual no té res a veure amb cap sèrie numèrica de l’u al sis. Desestimo la teoria per què amb els meus alts coneixements sobre la matèria hagués estat capaç de detectar el rastre del hackeig.

Difamacions descarades apunten cap que a que m’havia quedat sense idees per fer posts. Val la pena que em molesti a rebatre aquest absurd argument?

Fins i tot hi ha una idea que apunta cap al somnambulisme. Una nit em vaig llevar, em vaig connectar a wordpress i vaig programar aquest post. Molt bé, qui ha dit que jo haig de fer alguna cosa tan humana com ara dormir?

Teniu més hipòtesis que hagi de desmentir?

Cas típic 1223: noi li agrada noia

Posted: 2012-03-14 in Blog

Cas típic 1222: noi li agrada noia, noi tria els millors CSI

Posted: 2012-03-13 in TV

Llista dels millors personatges dels CSI

Jim Brass: Simplement el millor personatge de tots els CSI. Porta molts anys sent Capità de policia de Las Vegas. Ha vist de tot, però Las Vegas encara es capaç de sorprendre’l amb els sospitosos més curiosos. Després de quatre preguntes ell sabrà que l’estàs mentit, que amagues alguna cosa, així que a base del seu sarcàstic de l’humor et traurà la veritat fent-te veure que realment vas actuar com un estúpid durant el crim.
Gil Grissom: Què haig de dir que no sapigueu d’en Gil? Grissom es sinònim de CSI, són dos conceptes per fer referencia a una mateixa idea. El millor CSI de tots els temps. El que exclusivament es fia de les proves, l’únic capaç d’empentar els sospitosos per agafar algun bitxo fastigós. Ell no es policia, ell totalment científic, només importen les proves. Evita tan com pot les activitats socials i s’escaqueja tan dels temes polítics i la burocràcia com de les vacances. Els únics fallos que té són la Sara Sidle i haver-se cremat de la sèrie fins a arribar a abandonar-la.
Dr. Albert Robbins: Es el forense de tota la vida de Las Vegas. Obre els cadàvers com aquell qui obre la nevera per veure què hi ha. No tenen cap problema en ensenyar-te com el doctor talla, obre, extreu i remena qualsevol dels òrgans. Aquesta es una de les principals raons de que CSI sigui famós per què ensenya la part més real i fastigosa de les autòpsies, ensenyant un fetge destrossat per una bala acompanyat de la simulació corresponent a tot detall. En algun capítol se l’ha vist remenant una olla bullint per extreure la carn d’un crani per tal de determinar la forma de l’arma i oferint una cullerada del caldo al CSI nou de torn.
David Hodges: Es el millor tècnic de laboratori de tots els CSI, fins i tot ell mateix ho diu. Quant en Greg va sortir del laboratori de Las Vegas, tenia por que les escenes de laboratori es tornessin soporíferes, però en Hodges va agafar el protagonisme inclús superant en Greg. En Hodges admira en Gil per sobre de qualsevol altre cosa, de fet, i qui no? Però Hodges arriba a un nivell de adoració ridícul a més d’intentar exaltar les seves qualitats divagant de manera exagerada per fer-se l’interessant. Frases com “Así es com he resulto el caso” són pròpies d’en Hodges.
Horatio Caine: El CSI en cap de Miami eclipsa els altres personatges de la sèrie. Les seves frases demolidores que deixa anar al principi de cada capítol s’han convertit en el segell de CSI Miami junt amb les seves ulleres de sol, de fet, un capítol sencer va girar entorn les famoses ulleres. La seva tècnica principal es amenaçar els sospitosos fins que es posen nerviosos i demanen un advocat tot acollonits. La seva postura amb les mans a la cintura i les ulleres de sol ja formen part de la història de la televisió. Més de la meitat de la màfia i les bandes de la costa est se’l volen carregar, però Horatio continua vivint la seva vida la mar de tranquil, amb dos collons.
Sid Hammerback: Es l’únic personatge de Nova York que cal destacar que té carisma. Ni tan sols el cap Mac Taylor té res realment especial. Llavors per què miro Nova York? Pel conjunt, pels casos originals, el contingut es bo, no pas pels personatges que l’aporten. I què te el Sid? Doncs bàsicament unes ulleres lligades amb una cadeneta que se les treu separant-les pel mig…