Cas típic 1228: noi li agrada noia, noi li agrada Breaking Bad

Després d’haver vist 4 temporades de Breaking Bad crec que ja va sent hora que li dediqui un post.
El primer símptoma de que una sèrie m’agrada es que apareix com a fons d’escriptori del meu PC.

L’argument ja el coneixeu, no? Es un professor de química que li diagnostiquen un càncer i com que a EEUU la sanitat pública no existeix, s’ha de buscar la vida per aconseguir calers pel seu tractament i per deixar un coixí a la seva família. Per tan no se li acudeix res millor que entrar en el lucratiu mon de les metanfetamines. A partir d’aquí les coses es complicaran. De fet aquesta sèrie defineix exactament el que son veritables les complicacions.
No es la típica sèrie de yonkis i penjats que es veuen en les pel·licules, ni tampoc es tracta de mafiosos matant-se rollo scarface. Es un home normal, de fet, es un home llest, que entra en negoci el qual desconeix totalment, i té conseqüències, una mica com ens passaria a tots si entréssim en aquest mon des de zero, el que passa es que nosaltres potser no tindríem tanta sort…
El què m’agrada de la sèrie es que es veu que els guionistes no comencen una temporada fins que saben exactament com acabarà. No pas com passa en altres sèries com ara Lost que comencen a obrir misteris e intrigues i després ja les tancaran de qualsevol manera… No, a Breaking Bad tot passa per una raó.
Són temporades curtes, de 13 capítols de 45 minuts que passen molt bé, així doncs no teniu excusa per començar a mirar aquesta sèrie.