Qui ha dit que la diabetis no es divertida? Qui ha dit que no es pugui jugar amb la diabetis? Els diabètics podem divertir-nos gràcies a la diabetis! Sempre parlo dels diabètics tipus 1, es clar.
Des de que soc diabètic tinc un passatemps molt divertit que consisteix en mesurar el índex glucèmic abans de cada àpat. Millor que no pregunteu els detalls de com es fa això, per què serien massa escabrosos per aquest bloc, ja sabeu que jo soc una persona molt sensible… El cas es que mesurar la glucèmia a part de ser divertit de per si, té una altra funció, i aquesta es saber la insulina que m’haig d’injectar abans de menjar. Es important trobar la dosis correcte, per què si em quedo curt amb la dosis això repercuteix negativament en la meva esperança vida, però si em passo això repercuteix negativament en la meva salut al cap de menys de 2 hores.
Lo de calcular la insulina que em toca es molt senzill, tan senzill que fins i tot crec que qualsevol de vosaltres podria fer-ho. Anem a fer una prova. Tenint en compte que cada dia a les 21:00 m’injecto una dosis de 18 d’insulina lenta marca Lantus.
1) El nombre de dosis d’insulina (marca Novorapid) que em vaig injectar abans d’esmorzar, tenint en compte que que els nivells glucèmics abans d’esmorzar eren de 112 i vaig menjar un entrepà de formatge amb tomàquet, oli i d’uns 80 grams de pa i un café amb llet, amb sacarina, es clar…
2) El nombre de dosis d’insulina (marca Novorapid) que em vaig injectar abans de dinar, tenint en compte que que els nivells glucèmics abans de dinar eren de 78 i vaig menjar un plat de macarrons (uns 100 grams), amb tomàquet, formatge ratllat, dos llibrets de llom i una mandarina.
3) El nombre de dosis d’insulina (marca Novorapid) que em vaig injectar abans de sopar, tenint en compte que que els nivells glucèmics abans de sopar eren de 89 i vaig menjar un plat de pèsols amb cintes de bacon (uns 80 grams en total), dos ales de pollastre, uns 30 grams de pa i una pera. Per si us serveix de pista diré que l’endemà al matí abans d’esmorzar estava a 104.
Us deixo tot el cap de setmana per consultar les fonts d’informació que més gràcia us facin per documentar-vos una mica i contestar les 3 preguntes. Dilluns donaré les respostes i veurem qui s’ha acostat més.
Pons's blog 
bufff, massa complicat ho veig jo això… realment me n’adono que sort que no soc diabètica o tindria un problema molt greu… :S realment us embejo al control que teniu sobre aquestes coses, jo no sé si seria massa capaç… segurament sí, com tot deu ser acabar “acostumant-s’hi”…si en algun moment m’aburreixo al cap de setmana ja intentaré mirar-m’ho :P
Ets un diabètic de pa sucat amb oli! Aquestes glucèmies són ridícules, amb 78 estàs al punt de la hipoglucèmia. Jo no et posaria insulina ni ràpida ni lenta i t’ho miraria dues hores després d’haver menjat. Que no t’agrada la meva resposta, I tu el que vols és punxar-te? Doncs posa’t dues unitats de ràpida abans de menjar.
I que et posin aquell dispositiu que s’han inventat ara, que va dosificant la insulina a mesura que la necessites? com fa el pàncrees dels que som normals.
Aprofita’t ara, que ets jove, a mirar-te les glucèmies de forma compulsiva, que quan siguis gran com la meva mare et diran que amb saber un cop al dia com estàs ja n’hi ha prou, que les tires són cares!
uiiii veig molta enveja cap a un diabètic que menja sa, fa esport i està ben control·lat… I la insulina que necessita un tipus 1 no es la mateixa que necessita un tipus 2.
Ostres… :-|
Digues-li a la Joana que no té idea de què està parlant i millor s’abstindria.
Quin trencaclosques, mare meva. Quan era monitor de menjador treballava amb un noi de 12 anys que tenia diabetis i el tio feia unes conyes espectaculars. No havia vist mai a algú prendre-s’ho amb tant d’humor.
crec que el sentit de l’humor es una cosa comuna entre els diabètics, els tipus 1 es sobreentén.
La meva avia no en tenia gaire, eh? Que els deus la perdonin la pobre…
Si home, això és més complicat que els enigmes matemàtics difícils d’en McAbeu! Segur que hi ha una forma senzilla de calcular-ho, que si s’han de fer derivades i integrals no tindries tant temps per mirar sèries i llegir llibres frikis!
al principi anava amb la bascula digital sota el braç xD Ara ja no me’n recordo pas dels càlculs i ho faig per pura intuïció i no sol fallar gairebé mai xD
Aaaagh!! No em deixa comentaaaaaaaaaaaaaaaar
Ostres tu, ja era hora!!
A veure… Per què en XeXu pot comentar normalment i jo no? :-(
Ho he provat mil vegades, em demana un munt de contrassenyes… cada vegada que vull deixar un comentari aquí és un patiment i la majoria de les vegades marxo sense haver-lo pogut deixar.
Però en XeXu també és de Blogger!! :-(
fem-ho al revés? us passeu tots a wordpress? jo ja era de blogger (està redirigit automàticament) i ja et dic que no val la pena…
WordPress és difícil i posa ninotets que no m’agraden. Blogger és més fàcil de fer anar…
I per què no surt la meva imatge?? Oh! No suporto WordPress, de veritat… Pons, passa’t a Blogger, home!!
Bé, li puc passar aquest problema al meu nebot que és diabètic? i, a més, li agraden les mates? :-)
Almenys als hospitals els protocols d’insulina s’ajusten segons la glicèmia, clar, però també en funció de cada pacient, ja que no tothom respon igual a la insulina… Suposo que a l’hospital també tenen ja al cap la quantitat de sucres que porten els menús per diabètics, que no és el teu cas perquè menges diferent cada dia. De totes maneres estaré atenta a les solucions, això m’interessa prou.
Sortirà la imatge?
No… és clar… grrrrrrrr… quina kk WordPress!!… Per què no em puc posar una imatge de perfil decent i he de sortir amb aquest monstruo de color veeeeeeeeerd??
Apa, Bona nit!
endocrinologia no es pas la teva especialitat, no? ja tens especialitat?
No, ens especialitzem després d’acabar la carrera. Però de diabètics (sobretot tipus 2), n’està el món ple.
a mi em preocupen ben poc els tipus 2…
Recorda comentar-li a l’inutil (que sino em posaré ansiosa). I fins i tot queixar-te que no té presencia com a comentarista a aquest bloc!
potser no té presencia comentarista en el bloc, però segur que el seu esperit està aquí, ho noto…
Però què dius, jo sóc una criatura espiritual i no noto que l’esperit de l’inutil estigues aquí, waaaaaaaaaaa!! L’inutil ha deixat aquest món virtual per un altre real, l’inutil ens ha abandonat, l’inutil… waaaaaaaaaaaaaaaa! Què sabrem fer sense ell!
He sentit dir que és molt important que els diabètics coneguin les reaccions del seu cos i que s’apiguen interpetar les sensacions i els senyals que aquest els envia. Tot això a banda de les mesures que com dius s’han d’anar fent.
No pateixis, soc capaç de notar una hipoglucèmia al més mínim indici, també tinc un sisè sentit per les hiperglucèmies, i fins i tot em noto quan vaig borratxo!
[…] ho vam passar bé amb el cas típic 1255, no? Doncs avui repetirem i farem una cosa semblant. Com que ja teniu per la ma això de calcular […]