Arxivar per Mai, 2012

El temor d’un home savi – Patrick Rothfuss (1.216 pàgines)

Segur que us estàveu preguntant per què feia tan de temps que no trobàveu un post sobre cap llibre. La resposta es senzilla, per què m’estava llegint un totxo de 1200 pàgines que no es altra que la continuació del nom del vent.
Un pensa que en el segon llibreria de la trilogia ja podria començar a fer honor als múltiples noms que li donen al protagonista i començar a robar princeses, matar algun rei, parlar amb algun deu, etc. Però no. El llibre comença igual que el que passava en el primer llibre. No dic que el primer llibre sigui avorrit (si té una puntuació de 8/10!), però la història podria avançar una mica més despresa, no? Sort que cap a la meitat del llibre ja comença a fer coses diferents. Tot i que la part de la Felurian es bastant prescindible… Bé, tampoc no us vull espatllar gaire la trama per què segur que hi ha molta gent que se’l vol llegir i encara ni tan sols ha començat la primera part.
Lo millor que té el llibre es justament un protagonista espavilat i carismàtic. Seria una espècie de Dr. House i McGiver, però en jove. Què? segur que de totes les ressenyes d’aquest llibre ningú us havia fet una comparació d’en Kvothe tan guai com aquesta, no?
En 1200 pàgines hi ha molts fragments interessants del llibre, però no se per què al final m’he decantat per aquests.

– Toma, yo no tengo frío.
– Y luego dices que no eres un caballero -bromeó.
– No lo soy. Lo que pasa es que sé que olerá mejor después de que tú te la hayas puesto
– Ah, ya. Y luego se la venderás a un perfumero y ganarás una fortuna.
– Sí, ese mi plan des del principio. Un plan astuto y elaborado. Ya lo ves, tengo más de ladrón que de caballero.

Stapes estaba inusitadamente desgreñado, y me recibió con una mirada gélida. El día anterior me había dado la impresión de que le habría gustado verme muerto y enterrado. Ese día, su mirada insinuaba que se habría contentado con verme enterrado.

Nota: 8/10

Avui un recull d’uns quants Fontdevilas.

Recordeu el cas típic 1254 en el que parlava sobre els meus tres capítols preferits dels simpsons? No? tranquils, per això es van inventar els enllaços enllaços.
Doncs avui aniré més enllà! Després de hores i hores de deliberacions amb mi mateix he aconseguit fer la llista dels 10 millors capítols dels Simpsons segons el meu inqüestionable i encertat gust pels capítols dels Simpsons.
Recordem que els 3 primers ja els coneixem:

  1. 8×02 Solo se muda dos veces
  2. 5×02 El cabo del Miedo
  3. 9×19 La Marea Simpson
  4. 6×06 La casa-árbol del terror V (Resplandor, Tiempo y castigo, Pesadilla en la cafeteria)
  5. 7×22 El furioso Abe Simpson y su descentrado descendiente en ‘La Maldición del Pez Volador’
  6. 8×10 Los Expedientes Springfield
  7. 7×21 22 historias cortas sobre springfield
  8. 9×20 El problema con los trillones
  9. 8×18 Homer contra la decimoctava enmienda
  10. 3×10 El flameado de Moe

Ara que coneixeu el top 10 dels millors capítols,  ara si que podeu morir tranquils.

Quan vaig acabar la primera temporada de The Wire (recordeu el post, no?) em van venir ganes de nedar. Per què? ni idea. La primera temporada no té res a veure amb l’aigua. Es la segona que es desenvolupa en el port. Però això no ho vaig saber fins més tard, molt més tard que anés a nedar. Potser hi ha algun missatge subliminar que promou la natació? Sabeu si a algú més li ha passat el mateix? A més a més no van ser ganes progressives d’anar a la piscina al llarg de tota la primera temporada, va ser de cop, mentre mirava l’últim capítol. Ja sabeu aquell que passa allò i allò altre… Què? no esperàveu pas que us destripés el final de la temporada! l’heu de mirar vosaltres mateixos! Encara que no vulgueu nedar l’heu de mirar! I més si voleu governar a Islàndia.
Ara si em dispenseu mentre mireu les tècniques interrogatives d’en Bunk jo em vaig a fer la bossa de la piscina…

Avui coincideixen dos de les efemèrides més importants de l’any:

  1. Dia de l’orgull friki
  2. Dia de la tovallola

Crec que el primer no necessita cap tipus d’explicació… El segon es el dia es celebra en honor al element més important de la guia del autoestopista galàctica, efectivament una tovallola, per tan, per tal de retre homenatge hauríeu de portar durant tot el dia d’avui una tovallola. Per què Douglas Adams també es un dels vostres escriptors preferits, no?

Senyors, aquest bloc ja ha arribat a les 100.000 visites!

Que el teu bloc encara no hi ha arribat? pobre desgraciat desconegut…

Que el teu bloc fa temps que les ha superat? Bah, lo important es la qualitat del contingut, i en això soc insuperable…

La veritat es que tot i que el bloc té més de 6 anys, les estadístiques del bloc només es conten des de que em vaig passar a wordpress el desembre del 2007. Per tan, tan sols han passat 4 anys i mig. Si suméssim les visites del bloc quan estava a blogger sortirien moltes més, de fet, tampoc tantes més… Quan estava a blogger “només” vaig rebre poc més de 4.000 visites. Si tenim en compte els 54 mesos que he conviscut amb wordpress ens surt una mitjana d’unes 1.850 visites mensuals. Que vindrien a ser poc més de 60 visites al dia de mitjana, que no està malament, tenint en compte que els caps de setmana fan baixar molt la mitjana de visites per què no passa pràcticament ningú per aquí.

Per cert, si algú fa la suma de visites veurà que li falten unes quantes per les 100.000, això es perquè en el moment d’escriure el post tot just anava per la visita 99.647.  Coses de ser previsor…

Si em pregunteu què va passar el juny del 2010 només us puc dir que els posts d’aquella època era una d’una qualitat excepcional…

 

Sense que serveixi de precedent també m’he apuntat als relats conjunts. No sigueu gaire crítics, es la primera vegada que ho provo.

– Que et sembla aquesta? “Oferta! Ulleres bifocals amb muntura gratuita!”
– No ho se…
– I que tal: “Gran Oferta! Bifocals a preus de progressives!”
– No m’acaba de fer el pes…
– I doncs que et sembla: “Oferta única! 2×1 en tots els models!”
– Tampoc no sorpren gaire…
– Ja ho tinc! “Oferta exclusiva! Ulleres amb ulls de regal!”
– L’has clavat!

Un altre premi? No en tenia prou amb el premi d’en Xarel·lo i amb el Kreative Blogger? Doncs sembla que no… Però que coi es un liebster? Doncs si feu servir un diccionari traductor de qualitat com per exemple aquest (ehem) descobrireu que vol dir alguna cosa semblant a estimat.

La culpable que me l’ha atorgat ha sigut la Montse. Però no es tracta de rebre el premi i donar les gràcies i ja està (per cert, jo he donat les gràcies?, estaré perdent facultats…), ara bé lo difícil! S’ha de pencar!

1.- copiar i enganxar el logo del premi al bloc, i enllaçar al blocaire que t’ho ha otorgat.
2.- nominar als teus 5 blogs favorits (han de tenir menys de 200 seguidors) i deixar un breu comentari en els seus blocs per fer-los saber que han rebut el guardó.
3.- demanar i esperar que aquests bloggers passin el guardó a altres 5 blogs.

And the Liebster goes to…

  • Appelsiner: AhSe is the Alpha & Omega, the beginning & the end. Queda clar, no?
  • Bloc d’un maníac fugitiu: No es pas per ell, es per l’ahse que vol que li doni motius perquè torni a publicar amb el ritme d’antany. El bloc de l’inútil està super bé, és original, expressiu, imaginatiu, maco, dient a les coses pel seu nom i no amagant-se rere el dit o pintant el món color rosa, que ja sabem tots que no hi ha mentida més gran que el color rosa i que realment aquest color és una peculiaritat de la percepció del sistema optic humà i en realitat al VIS no existeix. És a dir, que si et negues veure les coses bones del bloc de l’inútil és perquè no vols veure-les!! L’inútil al seu bloc en té de tot, fins i tot hi pots trobar trossets d’humor de tant en tant.
  • Salamandreta: Perquè des de que ha tornat de Montreal la noia no té cap excusa per escriure.
  • Tres motius per…: Pel fet de veure com s’ho farà per recomanar 5 blocs quan el seu esquema de posts només permet donar 3 motius.
  • Un tel als ulls: Només pel fet que no s’espera que precisament jo li enviï aquest premi.
  • El resultats correctes per les preguntes del cas típic 1260 són:

    1) 93
    2) 88
    3) 142

    Qui ho diria que el pressupost de sanitat ajuda a finançar els glucòmetres i les tires reactives que serveixen per què aquest bloc faci posts…

    En fi, per aprendre més sobre la diabetis podeu fer el test del cas típic 220B. O bé informar-vos a webs més serioses…

    Ens ho vam passar bé amb el cas típic 1255, no? Doncs avui repetirem i farem una cosa semblant. Com que ja teniu per la ma això de calcular la insulina ho farem al revés. Haureu de deduir quin es el nivell de glucèmia que vaig marcar segons la dosis d’insulina que em vaig injectar i el que vaig menjar ahir.

    1) 6 unitats d’insulina Novorapid. Cafè amb llet amb sacarina i entrepà (80 grams aprox) de llonganissa, tomàquet i oli.

    2) 7 unitats d’insulina Novorapid. Ensaladilla russa (110 grams aprox) amb tot el que porta una ensaladilla russa, maionesa inclosa. 4 salsitxes de pollastre, no massa grans. Una taronja.

    3) 8 unitats d’insulina Novorapid. Arròs a la cubana (90 grams aprox) amb un ou ferrat i pa (50 grams aprox) i una mandarina.

    Sí, sí, es molt complicat encertar el nivell exacte de glucèmia, però la gracia es justament aquesta, divertit, oi? Apa, teniu tot el cap de setmana per pensar-ho. Dilluns 7 21 (coi de reprogramacions de posts) de maig tindreu el post amb les respostes.

    Primer de tot no m’afaitava, per què tampoc tenia barba. Després vaig anar creixent i l’adolescència em va fer créixer pels a la cara. Després d’un temps d’incertesa barbaria, la barba ja em va anar creixent amb més o menys regularitat, moment en el que vaig decidir afaitar-me dos cops per setmana. Normalment dimarts al matí i divendres al vespre, per allò d’anar més ben arreglat pel cap de setmana i lligar més (èxit assegurat…). Però en mica en mica en comptes d’afaitar-me cada 3 dies i mig vaig anar-ho deixant, primer van ser cada 4 dies, després cada 5, i ara estic fent-ho cada 6 dies aproximadament. Sembla que tot tendeix caps als 7 dies, i crec que allà s’estabilitzarà i designaré un sol dia d’afaitar-me que serà segurament el divendres, per lo de continuar lligant sense parar, suposo…
    Post avorrit? Què vols, es gratis.

    Avui post promocional de la sèrie The Wire. Així amb negreta i tot, i que consti que jo no faig servir les negretes per qualsevol cosa!

    Les raons? Us les anomenaré per ordre d’importància.

    • Ho dic jo
    • Està considerada la millor sèrie del mon mundial
    • Es HBO
    • Per què sempre va bé conèixer la organització de les bandes distribuïdores de droga
    • Per veure que els policies de veritat no resolen els casos en 40 minuts com a CSI
    • 8,8 a filmaffinity
    • 9,5 a imdb
    • Per què li agrada a l’Hernan Casciari

    I per acabar de convencer al personal us deixo amb la “Fuck scene” Està en versió original, però no patiu, que els que no domineu l’anglès no crec que tingueu masses problemes per seguir-la…

    Els 10 millors “acudits” sobre homeopatia. Bastants ens fets reals, no ho intentin a casa seva, podria no passar res…

    Per cert, si mai esteu a les portes de la mort i us voleu desfogar, assegureu-vos realment que esteu a punt de dinyar-la abans de confessar.

    Avui aprendrem a fer la respiració cardiopulmonar amb un vídeo molt educatiu

    Passem de la medicina general a la odontologia. Com treure una dent de la manera més segura. Tots ho hem somiat, però només un pocs ho han fet realitat.

    Parlant de medicina, House i les fantàstiques promos que en fa Cuatro:

    Hospital homeopàtic:

    Finalment,  una frase que no voldries sentir quant estàs apunt d’entrar a quiròfan:

    ¡Acepta este sacrificio…
    oh Señor de la Oscuridad!

    Degut a causes alienes a la organització d’aquest bloc el cas típic 1266 ha desaparegut en misterioses circumstàncies. Evidentment no es pausible la possibilitat que sigui culpa meva, així doncs ja he començat a tramitar una demanda judicial contra WordPress.
    Si necesiteu la dosis diaria de Pons post només cal que penseu un número entre el 0 i el 1265 i tot i que no us endevinaré pas quin número heu triat, podreu cercar el cas típic corresponent.
    Per cert, qualsevol semblança amb el cas típic 593 es una fantasia de les vostres ments.

    Post de celebració del tweet número 2000!

    Si senyors, el @pons007 ja ha piulat 2000 vegades.

    Tot va començar el 21/04/2011. La veritat, vaig trigar bastant en això del twitter. Per què total si no tenia un smartphone per què hauria de voler el Twitter? però quan en vaig tenir un ja no vaig tenir excusa…

    En resum, 200o tweets en menys de 390 dies, no està malament, però tampoc em faig pesat. Això surt a una mitjana de 5,2 per dia. Diria que es una proporció força perfecte ^^.

    Per cert, en la foto de la barra superior del meu perfil posa 1967 tweets en comptes de 2000, però es que per variar, aquest post també ha estat preparat amb molta antelació.

    Com a dada curiosa, el tweet automàtic que anuncia la publicació d’aquest post ha sigut el 2001.