Cas típic 1295: noi li agrada noia, noi li agrada la jornada intensiva

A les feines “guais”, a l’estiu, bàsicament juliol i agost hi ha la jornada intensiva, que per qui tingui una feina “no guai” vol dir que només es treballa pel matí. Com que aquest bloc es “guai” (ningú ho dubtava, oi?) també tindrà jornada intensiva. Tenint en compte que aquest bloc només es publica pel matí què vol dir això? Que els posts seran més curts? Que seran de menys qualitat? No! Vol dir que en comptes d’haver 5 posts setmanals hi haurà “només” 3 posts setmanals, coincidint en dilluns, dimecres i divendres. Dimarts i dijous haureu de sobreviure com pugueu encara que sigui visitant altres blocs que puguin estar gairebé al nivell d’aquest bloc… Hahahahaha … ai… No, no, ara de debò. Pels qui tingueu la necesitat sempre podeu visitar casos típics antics al atzar, segur que us emporteu algunes sorpreses, sobretot si tireu molt endarrere en el temps, i podeu recomanar casos típics realment curiosos entre vosaltres i d’aquesta manera alleujar la necessitat de posts.

Tranquils “la propera” setmana del 3 de setembre ja tornaré al ritme normal de 5 posts setmanals.

Per cert, qui em tregui el tema que això es per falta d’idees el desterro de per vida del bloc. I ja sabeu que quan dic una cosa la compleixo, si em convé, es clar. Aquests son els meus principis. Si no us agraden en tinc uns altres.

Cas típic 1294: noi li agrada noia, noi li agrada salvar la humanitat

Sólo Tú Puedes Salvar a la Humanidad – Terry Pratchett (172 pàgines)

Sólo Tú Puedes Salvar a la Humanidad es una història d’en Johnny Maxwell. Segur que el recordeu de Johnny y la bomba, que de fet era el tercer llibre de la trilogia i en canvi el de la Humanitat es el primer, ja sabeu que a mi m’agrada llegir les “trilogies” en el meu ordre.

Ens trobem en l’època de la primera guerra del Golf, tal com diu en Pratchett, espero que ningú vulgui convertir-la en una trilogia, cosa que més o menys ha passat… Total, que mentre en Johnny juga en el seu videojoc de naus especials, al arribar a la nau nodrissa dels enemics es rendeix en comptes de presentar batalla. Li comuniquen que ja estan cansats de lluitar i que no volen que hi hagin més morts i es rendeixen. En aquest moment en Johnny no sap què fer, sap perfectament que hi ha un botó per disparar, però en canvi no hi ha cap botó per “no disparar”. A partir d’aquí Johnny es veurà involucrat en alguns dilemes morals.

Es un llibre per adolescents. Potser fins hi tot per preadolescents. Però té el seus “tocs Pratchett” però sense ser gaire irònic. Es un llibre distret, però no es ni de bon tros un Mundodisco.

En tu ordenador: Los juegos parecían la guerra. En tu televisor: La guerra parecía un juego. Si no tenías cuiddado, podías… Ah! y los móviles no eran tan normales, al menos entre los chavales. Si estabas lejos de casa tenías que usar un teléfono pegado a la pared con un cable. Era terrible.

-¿Cómo quieres ganar si no matas a los enemigos?
-No son exactamente los enemigos. Yo no puedo matarlos sin más ni mas.
Kirsty parecía pensativa.
-¿Sabes una cosa? -dijo de repente-. Había una tribu africana que apra decir “enemigo” utilizaban una palabra que podría traducirse como “amigo al que aún no hemos conocido”.
Johnny sonrió.
– Eso es -dijo-. Así es como…
– Pero los mataron y se los comieron a todos en 1802.

Nota: 6/10

Cas típic 1293: noi li agrada noia, noi li agrada el gran Lebowski

Pregunta: A quin país trobem un bar dedicat al Gran Lebowski

Resposta: A bastants, un d’ells el país que he anat de vacances recentment.

Pregunta: A quin país li posen un con al cap de l’estatua del  Duc de Wellington i al seu cavall?

Resposta: Possiblement només al país que he anat de vacances recentment

Pregunta: A quin país trobem la casa on va nèixer Robert Louis Stevenson?

Resposta: Definitivament, només al país que he anat de vacances recentment

Apa, ara que ja sabeu on vaig anar de vacances ja podeu morir tranquils. Altre cop.

Cas típic 1292: noi li agrada noia, noi li agrada el metal

Coneixeu en 331Erock? Segur que si. Pels més despistats només comentar que es un crack de la guitarra elèctrica que es dedica a fer versions de les cançons de videojocs, series, pelis, cançons, etc amb la seva guitarra elèctrica.

Daft Punk

Rocky

Bola de drac Z

Star Wars

Power Rangers

Les fabuloses tortugues ninja

Game of thrones

Back to the future

Batman

Nyan Cat

Guile (Street Fighter)

Piratas del Caribe

I així fins a 67 versions

Cas típic 1291: noi li agrada noia, noi li agrada tornar de vacances

Acabo de tornar de vacances!

Ho sento, però estic massa esgotat per fer un post. Ja ho se que podria agafar qualsevol dels posts que tinc guardats i publicar-lo, però resulta que també estic massa cansat per programat un post… Si heu aguantat 10 dies sense post que més us dona aguantar un dia més? tan enganxats esteu? Sabeu que existeixen altres drogues igual de sanes que aquest bloc, oi? Per exemple la cocaïna, la heroïna, les metanfetamines, el LSD, CSI Las Vegas, etc.

Per cert, ja he vist que mentre jo estava fora vosaltres no heu parat d’escriure post i ara tinc el reader a vessar, us semblarà maco, no? Sabeu que serà una feinada posar-me al dia de tot, oi? Doncs resulta que hi ha un botó molt temptador que es diu “Mark all as read” que us podeu imaginar el què fa, no? Doncs es possible que caigui a la temptació de fer-hi clic, unes quantes vegades per si de cas… No m’ho tingueu en compte.

Cas típic 1290: noi li agrada noia, noi li agrada marxar de vacances

Tanco el bloc durant una setmana!

Espereu! Que no comencin els suïcidis en massa, encara. Si ho reflexioneu tampoc son tants dies. Serien els 5 dies laborables sense post més els 4 dies dels 2 caps de setmana, i contant que el post d’avui es una porqueria que només serveix per explicar que me’n vaig de vacances, això vol dir que són 10 dies sense posts.  Doncs al final resulta que si que son bastants dies…

Potser suïcidar-vos no caldria, però potser uns tallets a les venes si que us podríeu fer. Alguna cosa simbòlica com fan els suïcides de pa sucat amb oli quan volen cridar l’atenció, sabeu? allò que fan els talls en horitzontal, com si diguéssim seguint la corretja del rellotge, sabeu? doncs amb això difícilment us morireu desganats dessagnats, si voleu sang a dojo el tall ha de ser vertical des del canell fins a la part de darrera del colze tot seguint, a poder ser anar resseguint la vena.

I després d’aquest consell tan útil m’acomiado amb la satisfacció que et queda després de fer una bona obra.

Arreveure!

Cas típic 1289: noi li agrada noia, noi li agrada 78 18487 1849 4496 1874 4840274

14 264451 10309 74110 47000514 15410 151 5615601 5154410 512 4540 54 70 8541 41 12 10819 1849150 18512 15141 484110 151847 878770 4847 448 51818 148789118 4818198 4181 1377 55 100084 181111 0508471 200518 4741981220 2189411 1981 24849 1893008 2189419109 10981 60844255 4842236 1621 3995 10186 21782 21 189691 309610 04121654654 068425 141 117288 11722 1010878 172 187452 16846412 1781240 10028472 47721 84565 666521 18484 454 18412 11 5417841 014587 788541 1848121 478482 18642 14203 359113 991222 4559

Cas típic 1288: noi li agrada noia, noi li agraden els 25 millors simpsons

Pensàveu que després del cas típic 1271 on vaig fer el ranking dels 10 millors capítols dels Simpsons ja no tornarieu a veure més rankings dels simpsons? Ai… que poc em coneixeu! Quan vaig fer el top 10 va haver capítols que m’agraden molt però que lamentablement no tenien lloc en aquest ranking tan selecte. Així doncs he ampliat la llista fins a tenir els millors 25 capítols dels simpsons! No ha estat fàcil reduir només a 25, però es que posar 50 ja m’ha semblat excessiu…

1. 8×02 Solo se muda dos veces
2. 5×02 El cabo del Miedo
3. 9×19 La Marea Simpson
4. 6×06 La casa-árbol del terror V (Resplandor, Tiempo y castigo, Pesadilla en la cafeteria)
5. 7×22 El furioso Abe Simpson y su descentrado descendiente en ‘La Maldición del Pez Volador’
6. 8×10 Los Expedientes Springfield
7. 7×21 22 historias cortas sobre springfield
8. 9×20 El problema con los trillones
9. 8×18 Homer contra la decimoctava enmienda
10. 3×10 El flameado de Moe
11. 8×23 El enemigo de Homer
12. 6×12 Homer, el grande
13. 5×05 La casa-árbol del terror IV (El diablo y Homer Simpson, Terror en 5 pies y medio, Bart Simpson Dracula)
14. 6×18 Ha nacido una estrella
15. 7×05 Lisa, la vegetariana
16. 9×01 La ciudad de Nueva York contra Homer Simpson
17. 6×04 Rascapiquilandia
18. 3×23 El amigo de Bart se enamora
19. 3×04 Bart, el asesino
20. 6×25-7×01 Quién disparó al Señor Burns
21. 4×17 Última salida a Springfield
22. 4×20 El dia del apaleamiento
23. 12×18 Trilogía del error
24. 2×08 Bart el temerario
25. 4×12 El Señor Quitanieves

Definitivament, ara si que podeu morir tranquils.

Cas típic 1287: noi li agrada noia, noi li agrada més com era abans

Doncs res, que tampoc m’acaba de fer el pes el nou look del bloc. Total que torno a ser com era abans. En resum, ni canvi de nom, ni canvi d’aspecte ni res! Això em passa per voler millorar quan realment es impossible millorar la perfecció…

Que voleu que us digui, soc un tio de costums…

I perquè digueu que el post d’avui m’ha quedat molt soso us poso un vídeo a l’atzar. Va, dieu un número. El 648? Doncs ha tocat les monjos que s’aguanten amb 2 dits.

Cas típic 1286: noi li agrada noia, noi li agrada Pons’s Blog

Ja ho veieu, després d’un cap de setmana de dura deliberació he arribat a la conclusió que teniu a dalt de la pàgina, el bloc passa a anomenar-se simplement: Pons’s Blog. Contents amb aquest canvi? jo molt ^^
Res més per avui, gràcies a tots per les suggerències.

Ah… que el nom del bloc es el mateix que tenia fins ara? Veig que sou molt observadors! Però si una cosa ja t’agrada com és, per què canviar-la? Així doncs les vostres propostes han sigut perdre el temps? Home… jo no ho diria així, però es que pensat fredament, vosaltres m’heu demanat mai la opinió per posar nom posem per cas al vostre fill? oi que no? doncs es una llàstima, perquè un nom que jo recomanaria seria Megatron. No em dieu que no seria guai? Imagineu-vos passant llista a classe: Miquel, Laia, Pau, Marc, Megatron, Anna. Queda clar qui nom té força, no?

Perdoneu, em sembla que estava marxant una mica del tema. De fet, si que ha canviat una mica, gràcies al comentari de la Yaiza he descobert que en anglès per utilitzar el possessiu d’un nom que acaba amb “s” no cal posar el apòstrof  i la  “s”, amb l’apòstrof n’hi ha prou. El cas es que porto més de 6 anys amb el nom mal escrit i ningú m’ha avisat fins ara?

Total que ho torno a deixar igual, per què les dos maneres són correctes i m’agrada més l’original.

Cas típic 1285: noi li agrada noia, noi li agrada canviar-se el nom

Estic pensant en canviar el nom del bloc. Això de “Pons’s blog” està bé, però no se… No estic pensant en un gran canvi, sinó en alguna cosa com “Pons” a seques, com donant per suposat que ja es sobreentén que es tracta d’un bloc. O potser alguna cosa que li doni un toc al estil “The Pons”, pensant en marques reconegudes com “The Simpsons”, “The Sopranos”, “The Big Bang Theory”, “The Strokes”, “The pirate bay”, “The Economist”, etc. Potser donar-li un toc més casolà al estil “El bloc d’en Pons”. I que tal “El mon d’en Pons”? I què us sembla “Ponslandia”? No, definitivament “Ponslandia” no.
Que se us acudeix a vosaltres? Teniu tot el cap de setmana per presentar les vostres propostes i dilluns ja veurem què decideixo.

Cas típic 1284: noi li agrada noia, noi li agrada l’Heroi de les Eres

El Heroe de las Eras – Brandon Sanderson (768 pàgines)

Tercera i última part de la trilogia dels nascuts de la boira. En anglès mola molt més el nom, es la trilogia dels Mistborn. Fins i tot la traducció al castellà com a “bruma” la trobo més encertada, en canvi “boira” més que donar misteri em sona a nom de gos…
Tornant al llibre en si. Segur que recordareu la primera part: L’imperi final i la segona part: El Pou de l’ascens. Doncs per completar la trilogia faltava un llibre, sinó què seria? una bilogia?
En aquesta última part sabem quin es el destí de tot l’imperi final, els exercits enfrontats, les intrigues polítiques i sobretot la eterna lluita entre l’ordre i el caos, entre la destrucció i la conservació, entre els bons i els dolents, entre Coca-Cola i Pepsi, etc…
Si com es el meu cas, t’han agradat les dos primeres parts, la tercera part segur que agrada. En aquesta part es deixen de banda els ja pesats duels entre alomàntics i es centra més en les estratègies. A més en aquesta tercera part tenim la trama dividia en dos fronts importants, bé, sempre n’hi ha un més interessant que l’altra, ja sol passar això. A part que si en els dos primers llibres els descobriments de nous poders es van succeint cada vegada amb més freqüència en la tercera part ja es un festival de l’estil “Ha superat la força del super guerrer que ha superat la força del super guerrer”
En resum, una trilogia totalment recomanable.
Nota:8/10

Cas típic 1283: noi li agrada noia, noi li agrada l’Ahse

Corren rumors que l’Ahse i jo som en realitat la mateixa persona. Podria ser perfectament. Motius no en falten:

• Es la “persona” (no tinc proves suficient com per treure les cometes, ho sento) que ha fet més comentaris en aquest bloc.
• Es la “persona” que més m’afalaga a mi i a aquest bloc, superant inclús la meva pròpia mare. No, l’Ahse tampoc es me mare…
• Tot i que té un bloc, aquest es privat i el seu contingut està fora de la comprensió del 90% dels mortals.
• La sincronització entre els seus comentaris i els meus son d’una perfecció que sembla digna dels millors guionistes.
• No trobareu enlloc cap tipus d’informació personal seva. Sí, jo l’he buscat. Si vosaltres tinguéssiu una fan una dècima part de devota que ella també ho faríeu, tota precaució es poca.
• Perquè quan aquest tenia una lleugera sequera de comentaris (i qui diu sequera diu que per aquí no passava ni deu) l’Ahse sempre ha comentat.
• Perquè sigui pont, siguin vacances, sigui el dia del seu casament, estigui de part, etc. Mai deixa cap post sense comentar.
• Perquè si fins ara no corrien rumors sobre que l’Ahse i jo fóssim la mateixa persona, ara en correran.

Cas típic 1282: noi li agrada noia, noi li agrada el proposar-lo al c@ts

Encara no has proposat aquest bloc pels c@ts? No se a que coi estàs esperant! i tu et creus un veritable fan d’aquest bloc?! bah… A veure, repassem una mica les categories que ens trobem:

• Blog literari: En aquesta categoria no caldria proposar el bloc, literatura pròpia i Pons son dos conceptes que no es porten bé. Ja sabeu, lo meu no  es més cercar coses per copiar i plagiar.
• Blog opinió: En Pons no opina, així no fereix susceptibilitats…
• Blog aficions: La meva afició es el blog, conta com afició? Doncs res.
• Blog Original: La veritat, no acabo de veure clar de que va aquesta categoria, però si algú la entén i creu que el meu bloc hi encaixa no em queixaré.
• Blog Divertit: Aquesta categoria va clarament per mi, suposo que hagués sigut massa descarat posar com a nom de la categoria “Blog Pons”. Per mi, aquest es l’equivalent a l’Oscar a la millor pel·lícula, aquest el premi que estic cercant.
• Blog Participatiu: Les participacions que proposo sempre son sobre aspectes del propi bloc, suposo que soc massa endogàmic per anar més enllà…
• Blog Visual: Tampoc encaixo per aquí. Tots es còmics que publico estan curosament triats i robats.
• Blog revelació: Que sigueu dels desaprensius que fa menys d’un any que coneixeu aquest bloc es el vostre problema, Pons’s Blog se’n orgulleix de tenir més de 6 anys.
• Blog Cultural: Suposo que no podria considerar els monogràfics sobre coses com el gel, paisatges, cotxes, bicicletes, avions, armes, diners, google, la mort, mapes, i un llanguíssim etc, es puguin contar com a un tipus d’art…
• Blog Miscel·lania: Doncs sí, a Pons’s blog hi ha de tot. Si trobeu algun bloc amb més varietat que aquest m’ho dieu i es possible que aquell bloc pateixi un “accident”.
• Blog Reflexiu: Si algú es realment fan de la categoria divagacions meves i m’hi vol posar per aquí, endavant, m’ho prendre com un Oscar secundari, com per exemple al millor vestuari.
• Blog Catalns al món: Català sí, en el món… bé, Sabadell forma part del món, no? Es igual, ni cas en aquesta categoria.

Recapitulant: Divertit, Miscel·lània i si voleu Blog Original.

Per cert, com molt bé ens recorda en Mac recordeu de deixar el vostre mail quan recomaneu el bloc.

Cast típic 1281: noi li agrada noia, noi li agrada la nova aparença del bloc

Ja ho veieu! [Us dono temps per fer un cop d’ull al nou físic del bloc, preneu el temps que us faci falta]
Ha guanyat el Elegant Grunge. Es el que havia obtingut més vots? definitivament no. Però la veritat es que no hi ha hagut cap tema que sigues descaradament el preferit de l’audiència. I tenint en compte que jo no he votat, i el meu vot val per 100 punts, doncs ja tenim guanyador. A més, l’aspecte d’un bloc es una cosa molt personal, no es com per exemple com la melodia del mòbil…
Només per curiositat, qui l’havia votat? Que doni la cara va, que potser s’emporta un “premi”. Va vinga, que no us facin por les cometes. Ho podria investigar hackejant una mica mentre faig qualsevol altra cosa al estil Operación Swordfish, però em fa mandra.
I per què he triat aquest tema? Doncs perquè es una mica com jo. Es tema seriós, respectable, però sense matar-se gaire, amb alguns borrons, però el fet el fa. De fet, el professor de dibuix tècnic sempre em posava en els treballs “poc acurat” fins i tot hi havia algun més directe com “brut”. Segur que aquell home es pensava que no arribaria enlloc, i miram ara, propietari d’un bloc d’èxit nacional!
En resum, que ja us podeu anar acostumat a aquest nou look & feel perquè el penso aguantar fins al dia… fins d’aquí… fins que me’n cansi.