Tanco el bloc durant una setmana!
Espereu! Que no comencin els suïcidis en massa, encara. Si ho reflexioneu tampoc son tants dies. Serien els 5 dies laborables sense post més els 4 dies dels 2 caps de setmana, i contant que el post d’avui es una porqueria que només serveix per explicar que me’n vaig de vacances, això vol dir que són 10 dies sense posts. Doncs al final resulta que si que son bastants dies…
Potser suïcidar-vos no caldria, però potser uns tallets a les venes si que us podríeu fer. Alguna cosa simbòlica com fan els suïcides de pa sucat amb oli quan volen cridar l’atenció, sabeu? allò que fan els talls en horitzontal, com si diguéssim seguint la corretja del rellotge, sabeu? doncs amb això difícilment us morireu desganats dessagnats, si voleu sang a dojo el tall ha de ser vertical des del canell fins a la part de darrera del colze tot seguint, a poder ser anar resseguint la vena.
I després d’aquest consell tan útil m’acomiado amb la satisfacció que et queda després de fer una bona obra.
Arreveure!
Pons's blog 
Doncs què vols que et digui…. Jo acabo d’aixecar-me del llit i pensar “Beneit sigui el Pons!”, i després vinc i llegeixo aquesta porqueria.
No entenc com et podries marxar de vacances, evidentment. Més aviat sospito que tens massa feina i treballes fins a les 12 de la nit i que no tens temps per programar posts i que et fa vergonya dir-ho. Però tranquil que yavaş-yavaş tornaràs. Esperem que encara et quedin lectors, ja que amb instruccions tan detallades pot ser que algun imbecil arribi a tallar-se tot. (Si és el desgràciat del bloc que descansa millor, però aquell és tan low que sorpren fins i tot que sapiga llegir.)
es normal en tu aixecar-te del llit i pensar “beneit sigui el Pons”?
Si em toca prendre el te de despertada, sí.
(Tothom sap que el te té millor sabor si el prens amb un post Pons.)
Avui dissabte per exemple he pensat “Beneits siguin els peus de l’AhSe!” – per a que vegis la diferència…
Vaig tirant cap a Canaletes…
encara es pensaran que celebres el triomf de la roja
Aix, avui t’ha sortit un pèl gore, no? Bé, doncs que tinguis una setmana ben bona i que tornis ple d’energia i inspiració per fer posts de qualitat (els teus lectors no mereixem menys) i amb moltes anècdotes de recepcionistes que no s’enteren de res i et fan posar com una moto (no ho sembla, però son bons desitjos… o no, perquè l’enveja és molt dolenta).
aprecio els teus bons desitjos encara que no ho semblin
Em penso que jo les venes me les deixo llargues, no fos cas. Ja trobarem una altra manera de distreure’ns durant les vacances del Pons’s Blog. Gaudeix-les i torna amb energies renovades i amb moltes idees.
quina obsessió que tens amb les meves idees!
No faré cas dels teus consells perquè em sembla que podré aguantar bé 10 dies sense els teus posts… i fins i tot 15, ves que et dic! (espero no haver estat massa agosarat al fer aquesta afirmació, ja ho veurem ;-D)
Passa-t’ho bé i gaudeix de les vacances!!
tothom es fa molt el valent, però ja ho veurem com portaràs el síndrome d’abstinència el quart dia…
Ah, doncs així tenim més temps per resoldre el cas típic anterior. Bones vacances!!
si, exacte, no ha estat pas casualitat…
En Xexu se les deixa llargues i jo m’hi faré trenetes, però res de sang i coses fastigoses, que una és una senyora (ehem! ehem! cof! cof! cof!). A més, suïcidar-se per un quítame allá esos Pons durant deu dies és un pèl exagerat. Si no tornessis no et dic pas que no acabéssim fent una secta d’aquelles destructives, ens n’anéssim a la selva i ens xutéssim curare fins al moll de l’os. Però no crec que siguis tant mala gent :) Bon del que sigui que facis!
Però no hi ha Crisi o què?
crisis? a on? a casa el Pons no hi ha crisis!
Bones vacances! Vas a algun lloc? Ens faràs un post explicant les típiques curiositats inútils del lloc que visitis?
curiositats inútils? i què més? després què? recomanar els millors llocs per visitar…?
Doncs explicacions sobre com els agraden als residents del lloc tal suicidar-se, és clar! La gent d’aquí pot voler provar coses diferents ;-)
(És que no sé si t’adones, però com a informàtic és una de les teves responsabilitats informar als usuaris del teu sistema sobre les possibilitats que tenen a l’hora de matar-se. A Internet només hi ha 10 tipus de gent: els informàtics i els que es volen matar. La gent té tots els drets de matar-se com més de gust li vingui – pensa que és una cosa que només es pot fer un cop a la vida: imagina’t el mal rotllo que s’empassarà el mort si algú descobreix un métode més guay de acabar amb la vida propia… Això no es fa!! El món s’ha de mantenir informat, no sigui el cas que algú faci una bogeria i en lloc de morir saltant al buid des del vuité pis arribi a morir-se d’Alzheimer, imagina’t!)
Apa, ets informàtics, doncs? Aquesta sí que és bona! Ara entenc moltes coses… Com ara, que estant de vacances comentis blogs, clar. Això només ho fan els frikis i els informàtics. I tu… deus complir les dues condicions, oi? ;)
Bones vacances!
Hehehehe PONS, has posat DESGANATS enlloc de “DESSAGNATS”…Cla que… jo, cada vegada que em tallo les venes, perdo la gana… i… bé, és igual…
En definitiva, que jo tampoc me les tallo i ja tornaràs… A passar-ho bé :-)
On hi hagi una corda i una bona viga…
Una bona BIGA… :)
Qué passa on hi ha la corda i la viga!! Tens somnis masoquistes?
No fotem!!! ja me foten mal les manuquelles només de pensar-hi…. on s’és vist!!! Aquí no es talla les venes ningú, t’esperarem el que haguem d’esperar!
Fins que no et tallis alguna vena no hi haurà Pons per a tu! Has de mostrar més ganes :-P
Mínim 5 posts semanal “dixit”, llibre de ciber-reclamacions ja mateix!
Bones vacances!
Arribo a mitges vacances!!! ja veus, no és que t’hagi pogut trobar a faltar!
mmm, només et puc desitjar que t’ho hagis passat de conya fins ara i que aprofitis els dies que queden!!!
Ara tocaria fer un recompte de quants s’han tallat durant aquests dies i quants suicidis amb èxit n’han hagut.
Jo també arribo a vacances dites (és que de sobte he tingut mono de Pons i m’he trobat amb això de les vacances i les venes i la sang i ja m’he marejat una mica i tot). Doncs que t’ho estiguis passant molt rebé, noi!