Arxivar per 2012-07-13

Quan tothom ja es pensava que no ho faria, al final m’he decidit a participar en els relats conjunts amb la imatge de Keith Haring.

Feia temps que pensava que necessitava trobar el seu estil propi. De moment però, no havia tingut sort, així doncs dia darrera dia en Keith Haring estava capficat amb el tema. Fins que un dia calorós de finals de juliol, en Keith va decidir que necessitava canviar d’aires per tal d’aconseguir alguna idea nova. Total, que va anar a la platja de la Barceloneta. De cop va veure la imatge que canviaria la seva vida, va veure clarament el que estava cercant. Efectivament, era una família de cinc persones amb samarretes de colors llampants fent saltets ridículs per sobre la sorra que cremava com un dimoni.