Quan tothom ja es pensava que no ho faria, al final m’he decidit a participar en els relats conjunts amb la imatge de Keith Haring.
Feia temps que pensava que necessitava trobar el seu estil propi. De moment però, no havia tingut sort, així doncs dia darrera dia en Keith Haring estava capficat amb el tema. Fins que un dia calorós de finals de juliol, en Keith va decidir que necessitava canviar d’aires per tal d’aconseguir alguna idea nova. Total, que va anar a la platja de la Barceloneta. De cop va veure la imatge que canviaria la seva vida, va veure clarament el que estava cercant. Efectivament, era una família de cinc persones amb samarretes de colors llampants fent saltets ridículs per sobre la sorra que cremava com un dimoni.
Pons's blog 
La inspiració salta (i mai més ben dit) on menys te l’esperes. ;-D
Inspiració en escenes quotidianes, que li ha valgut una bona fama, que espavilat el tio!
Escrius contes, publiques en dies alterns… QUI ETS TU I QUÈ N’HAS FET DEL NOSTRE PONS!!!
l’autèntic pons està de vacances
El teu comentari no sona gaire autentic – per no dir gens. Un comentari veritable comença amb “Visca el Pons!!”
Segur que els paios saltaven cridant coses tipus “Oh oh, oh oh I’m in love with Judas, Judas Oh oh, oh oh I’m in love with Judas, Judas”.
exacte, de la història en Keith va fer un quadre, i la Lady Gaga una cançó
Ara ja ho entenem tot.
És cert! Jo cada dia ho pensava… Què fa en PONS que no publica el relat?… Menys mal!! Ha valgut la pena esperar!! :-)
Jo per això no vaig a la platja! Imagina que m’agafen i em plasmen en un quadre!!!!
potser si anessis a la platja ara series famosa, qui sap…
Ara ja crec en els ovnis i les abduccions!!!
ha valgut la pena esperar….m’ha agradat que la visió de les samarretes de colors li canvii la vida
em faràs posar vermell :$