Arxivar per 2012-07-20

L’home intranquil – Kiko Amat (152 pàgines)

L’home intranquil es un recull d’anècdotes breus més que no pas un llibre. Són capítols d’unes 2 pàgines de mitjana on el autor/protagonista viu la seva vida normal expressant els seus sentiments de manera més exagerada del normal. Ell es un recent pare de família que conviu amb la seva parella durant unes vacances a la costa brava. Dia a dia ens explica el que li treu de polleguera, les seves manies i neures, els seus problemes i les seves picabaralles amb la seva parella.
La gràcia del llibre es que són sentiments molt exagerats, i al ser capítols molt curts no cansa gens i ja tens el Capitol següent que el tio es fot en contra de qualsevol altra cosa. El problema es que al ser històries inconèxes tampoc enganxa, es distret i ja està.

– Tenia fred.
– Fred al tronc, calor al peu? Les parts del teu cos estan a diferents temperatures? Què ets, el monstre de Frankenstein? Estàs feta de les parts mortes d’altra penya?

Pares Perfectes són els que van tenir el part natural al cim del Pedraforca rodejats d’àligues, acompanyats només d’un ermità cec romanès que es l’únic ésser viu que encara sap com es practica el Part Natural del Doctor Essefenbauer.
Pares Perfectes són els que pel berenar dels seus nens porten sempre fruita orgànica i saníssima tallada en peces de la mateixa mida i forma -potser esculpint amb el ganivet a cada tros de pera una figura de Mickey Mouse eqüestre en relleu – enlloc de les quatre o cinc galetes Príncipe mig desfetes que nosaltres traiem dissimuladament de la butxaca. O que anem a corre-cuita a comprar a un pakistanès, perquè havíem oblidat completament el concepte “berenar del nen”.

Jo no volia el carnet de conduir. Hauria preferit qualsevol cosa abans que treure-me’l. I vull dir qualsevol: Tocar en un grup d’havaneres (membre més jove, cent cinquanta-dos anys). Comprar-me un disc dels Vetusta Morla. Fer-me membre de Ciutadans.
Bé, tampoc no ens passem.

Nota: 6/10