Arxivar per 2012-07-30

Fundación – Isaac Asimov (264 pàgines)

Aprofitaré aquesta setmana de 3 dies per dedicar un dia a cada llibre d’aquesta trilogia.

Primer llibre de la saga més famosa d’Isaac Asimov. Sent un fan moderat de la ciència ficció crec que ja trigava a llegir-me un clàssic com aquest. Però la veritat, els llibres antics sempre m’han tirat una mica endarrere, com em passa amb les pelis antigues. Però en aquest cas haig de reconèixer que ha valgut la pena, relativament.
El llibre comença amb l’inici de la decadència d’un enorme imperi galàctic que avarca tota la galàxia, amb milions de mons habitats. La capital d’aquest bast imperi es Trántor, un mon totalment ocupat per una sola ciutat amb 40.000 milions d’habitants, pràcticament tots dedicats a la gestió administrativa de l’imperi. Es a dir, funcionaris. Mitjançant uns complicats càlculs de la ciència de la psicohistòria, en Hari Seldon, determina que l’imperi anirà caient progressivament en una decadència que culminarà en un període de 30.000 anys de barbàrie. Però en Hari proposa fundar una Fundació que permetrà reduir aquests anys de caos a només 12.000. Per tal que tot funcioni bé, en Hari ha creat una circumstàncies per tal que el planeta on neix la Fundació vaig passat inevitablement per unes etapes marcades per punts d’inflexió conegudes com les Crisis Seldon on realment només hi ha una solució possible.
La veritat es que l’inici del llibre està molt bé, on introdueix tot aquest bast imperi. Després al centrar-se en la fundació la acció se’n va a més petita escala, mentre la narració va fent salts entre els moments claus de la Fundació. Potser alguns capítols son massa polítics, però al final de cada una de les cinc parts sempre hi ha un desenllaç inesperat.
El llibre es fa també una mica pesat perquè el llenguatge es una mica antic, i coses que a principis dels 50 semblaven molt futuristes, ara no ho semblarien tan. Com per exemple la dependència amb l’energia nuclear. Tot funciona amb energia nuclear des de les naus especials gegants i la calefacció i refrigeració de les ciutats fins a la rentadora. Personalment em faria una mica de cosa tenir una torradora nuclear, perquè si ara se’m crema la torrada no es cap desgracia, però si acabés amb una torrada radioactiva la cosa seria més fotuda…

La violència és l’últim refugi de l’incompetent.

Nota: 6/10